Primer mesurem i, llavors, accelerem
A les empreses amb què treballo segueixo sempre cinc normes bàsiques. Una de molt important és mesurar els resultats financers. Saber què ha passat mitjançant els resultats finals de les nostres accions és sempre positiu. Tria bé quines xifres vols seguir, però tingues clar què volen dir i rodeja’t de persones que puguin ajudar-te a interpretar-les i a prendre decisions
Deia R. Buckminster Fuller que la intuïció és una mena de pesca còsmica. Primer has de notar una mossegada i, llavors, has de pescar el peix. Malauradament, hi ha empresaris que es mouen massa per la intuïció que els permet un dia a dia massa carregat i poc per les mossegades d’informació rellevant que dona la seva empresa diàriament. Aquests empresaris són mesuradors de comptes: miren el compte de resultats i el compte corrent, però ho fan perquè és el que toca, oblidant que la gestió d’una empresa necessita tenir informació clau d’aspectes financers, però també estratègics. Però, per saber què hem de mesurar, hem de tenir clars els objectius que perseguim i que jo identifico amb la triple A del mesurament:
• Apercebiment. Mesurar és com fer-li una prova a un malalt. Cal identificar els fets rellevants, de manera que tinguem clar on som. Massa sovint veus persones que no afronten els fets i prefereixen parlar del que hauria de ser o el que serà en un futur. Això seria tan greu com un metge que no es mirés una analítica abans de diagnosticar una malaltia, oi? Un directiu eficaç s’assegura de rebre els fets tal i com són, per poder-los utilitzar per actuar després.
• Avaluació. Només quan tenim les dades ens és possible interpretar-les i, per tant, diagnosticar la nostra situació. A la fase d’avaluació l’empresari agafa les dades i les analitza, de manera que li permetin fer un dibuix de la situació, comparant-les, sobretot, amb les d’altres anys o d’altres empreses del sector; però també comparant-les amb les seves previsions i pressupostos. És el moment de prendre consciència d’allò que està funcionant molt bé i d’allò que podem millorar.
• Acció. Però de res no serviria tenir dades i interpretar-les, si no som capaços de pescar el peix estirant la canya de pescar. És habitual veure empreses que fan una molt bona feina d’interpretació però que, quan arriba el moment de la presa de decisions, queden aturades. Això seria com si un metge, després de diagnosticar una malaltia, no intervingués amb la cura. Oi que no tindria cap sentit? A l’empresa, com a la vida, l’acció és clau per millorar.
I només quan tenim clar quin és l’objectiu que perseguim al mesurar és quan podem decidir què, com i quan hem de fer-ho. Jo, a les empreses amb què treballo, segueixo sempre cinc normes bàsiques:
1. Mesura allò que importa. No es tracta de mesurar-ho tot de tota l’empresa, sinó de tenir clares les prioritats estratègiques i mesurar allò que és rellevant i valuós per a aquestes. De res no serveix mesurar entrades a la vostra web si internet no forma part de les vostres prioritats. Aquestes prioritats, a més, hauran d’anar acompanyades d’un objectiu que ens permeti interpretar la nostra situació.
Saber què ha passat.
3. Mesura també indicadors estratègics. Molts empresaris es queden en les dades financeres i obliden que aquestes no deixen de ser els resultats finals d’unes accions prèvies. Un comercial pot estar llaurant un nou mercat sense obtenir vendes, encara. Voldrà dir això que està fent mala feina? No, sempre que estigui fent les trucades i les visites necessàries per aconseguir comandes. Pensa en aquells motors clau del teu èxit (entrades, conversió, venda mitjana, trucades, satisfacció del client…) i segueix-los constantment.
4. Mesura periòdicament, però no tot alhora. Hi haurà dades que voldràs mesurar diàriament, setmanalment o mensualment, per tant no agafis una única periodicitat per mesurar-ho tot, ja que no és el mateix veure els resultats finals del mes que el nombre de trucades que està fent diàriament l’equip comercial.
Això, a més, ens obliga a triar bé què inclourem en un informe executiu, per no acabar inundats d’informació poc rellevant per a la presa de decisions.
5. Mesura per actuar. No mesuris mai dades que no comportin una acció. Si, en l’exemple del comercial, veiem que no hem fet prou trucades, caldrà actuar immediatament, ja sigui fent recerca de nous contactes o organitzant-se millor perquè el dia a dia no el desviï d’allò important.
Mesurar, doncs, és molt més que llegir un compte de resultats a finals de cada mes. En paraules de Buckminster Fuller, és saber percebre la mossegada per poder pescar.
I tu, ja mesures per pescar?
En el pròxim capítol l’article tractarà sobre l’oferta innovadora de l’empresa