L’Índia, la cinquena economia mundial
El primer ministre Narendra Modi va inaugurar el 23 de gener el 48è Fòrum Econòmic Mundial a Davos. Es va presentar, igual que el president xinès Xi Jinping el 2017, com un altre defensor de la globalització. Els dos gegants asiàtics, encara que segueixen sent dues economies molt protegides, s’han beneficiat de la liberalització econòmica en un món global. Xina va impulsar les reformes econòmiques el 1978. Índia, que va arrencar el procés reformista tretze anys més tard, a partir de 1991, afronta més dificultats. El règim centralitzat del partit comunista xinès, que governa sense oposició política, va aconseguir un ràpid i espectacular creixement fins convertir-se en la segona economia mundial. El sistema federal indi és una democràcia parlamentària que permet canalitzar la participació política del complex mosaic social, cultural i religiós que explica 1.350 milions d’habitants.
Índia va celebrar el 70è aniversari de la seva independència l’agost de 2017. Avui, és una potència emergent amb una creixent influència geoestratègica mundial. El gran miracle indi no és tan econòmic com polític, en aconseguir mantenir un marc democràtic adequat a les especialitats característiques índies. L’altre miracle, l’econòmic, afronta incerteses si es compara amb el veí xinès. Índia va créixer a un ritme més pausat però, segons un estudi del britànic Centre for Economics and Business Researh (CEBR), el 2018 superarà França i Gran Bretanya per convertir-se, per la seva enorme dimensió territorial i humana, en la cinquena economia mundial, després d’EUA, Xina, Japó i Alemanya. Tres potències asiàtiques entre les cinc primeres. Però si sumem els seus 28 països membres, la UE és la 1a economia mundial.
Un creixement del 6,8%.
Però Índia necessita accelerar la modernització de la seva complexa societat. La lluita contra la pobresa és prioritària en un país amb uns 300 milions de persones que intenten sobreviure amb menys de 2 dòlars al dia. Urgeix millorar les infraestructures socials, educació, salut i transport. Però els canvis són massa lents i insuficients per crear ocupació per als més de 10 milions de joves indis que cada any intenten entrar al mercat laboral. Narendra Modi aspira que cada indi tingui un compte bancari i un mòbil a mà. Però massa llars índies, tant a les àrees rurals com a les grans conurbacions, encara no tenen cobertes les necessitats bàsiques. Persisteixen les desigualtats territorials i socials. Un recent informe mundial sobre les desigualtats, publicat sota la direcció de Thomas Piketty, indica que als anys 1990, el 10% d’indis concentraven el 40% de la riquesa. 20 anys després gaudeixen del 55%. Les emergents classes mitjanes ja sumen els 300 milions però el seu poder adquisitiu encara no permet aprofitar les grans potencialitats de l’enorme mercat interior indi.
A Davos, Narendra Modi va fer gala del dinamisme democràtic i demogràfic indi. I de la llista de programes de reforma en marxa, com el Make in Índia per impulsar el desenvolupament industrial i una major obertura exterior per atreure les encara poc inclinades inversions estrangeres. Aquestes exigeixen millors infraestructures i que s’eliminin o redueixin les moltes barreres jurídiques o tècniques que entorpeixen el comerç i la inversió. Índia va millorar la seva classificació al Doing Business 2018 del Banc Mundial. El 2014, quan Modi va esdevenir primer ministre, hi ocupava el 134è lloc. Però avui encara està en un ressagat 100è lloc. Xina ocupa el 78è. Si Índia no reacciona amb més rapidesa i decisió, difícilment pot competir amb l’Imperi del Mig.