Opinió

La UEM, el nostre encaix en la prosperitat

Aquest 2018 podria ser un bon any per mirar amb perspectiva positiva el que ja s’ha obtingut. D’aquí a uns mesos celebrarem (alguns es condoldran) el 20è aniversari del Banc Central Europeu i a finals d’any, el mateix aniversari del Tractat de l’Eurozona i de la implantació (no física) de l’euro

En les anàlisis i infor­mació sobre la Unió Econòmica i Monetària, la Unió Euro­pea en defi­ni­tiva i el pro­jecte euro, tots res­sal­tem sovint molt més els impor­tants epi­so­dis de crisi i de cons­trucció monetària incon­clusa que el fet, cada cop més indub­ta­ble, del seu èxit espec­ta­cu­lar. Con­tra malas­trucs de tota mena i con­tra l’enorme difi­cul­tat que ha estat fer renun­ciar a la seva moneda i a la seva sobi­ra­nia monetària, super­vi­sora, i de reso­lució bancària, de moment 19 països euro­peus, l’euro s’alça com un èxit polític i coo­pe­ra­tiu impen­sa­ble només fa trenta anys.

Aquest 2018 podria ser un bon any per mirar amb pers­pec­tiva posi­tiva el que ja s’ha obtin­gut. D’aquí a uns mesos cele­bra­rem (alguns es con­dol­dran) el 20è ani­ver­sari del Banc Cen­tral Euro­peu i a finals d’any, el mateix ani­ver­sari del Trac­tat de l’Euro­zona i de la implan­tació (no física) de l’euro. Són com­me­mo­ra­ci­ons remar­ca­bles, però pot­ser apro­fi­tant els vents d’una expansió econòmica que, com poques vega­des i per pri­mera vegada des de la crisi, afecta totes les eco­no­mies euro­pees, podrien ser­vir també per veure cul­mi­nar els diver­sos pro­jec­tes pen­dents per avançar en la cons­trucció euro­pea i en par­ti­cu­lar per com­ple­tar l’edi­fici ins­ti­tu­ci­o­nal de l’euro.

Europa està con­fron­tant l’inici d’aquest segle XXI des d’una posició glo­bal pri­vi­le­gi­ada però amenaçada per les for­ces de l’enve­lli­ment, de la manca o pèrdua de com­pe­ti­ti­vi­tat, i sobre tot pel con­for­misme, com­pa­ti­ble amb for­ces popu­lis­tes i reac­cionàries per a les quals la inte­gració euro­pea repre­senta totes les for­ces del mal que han gene­rat l’actual debi­li­tat rela­tiva del con­ti­nent i dels seus ciu­ta­dans al món.

Front a aquests punts de vista, que des­gra­ci­a­da­ment han gua­nyat posi­ci­ons cen­trals en l’actual debat públic, és refres­cant i moti­va­dor poden actu­a­lit­zar l’estat dels debats, pro­pos­tes i deci­si­ons amb els quals -com sem­pre amb dues pas­ses enda­vant i una enrere- pre­te­nem que segueixi gua­nyant l’euro­pe­isme i per tant l’obs­ti­nació en la con­tinuïtat de la cons­trucció d’Europa i en l’apro­fun­di­ment de la UEM.

Fa uns dies, la repre­sen­tació de la Comissió Euro­pea a Bar­ce­lona, amb la direcció de Fer­ran Tar­ra­de­llas, va con­vo­car un dels seus esde­ve­ni­ments Pen­sem Europa, pre­ci­sa­ment sobre el futur de la Unió Econòmica i Monetària. Una ocasió que, per a molts dels ponents i dels assis­tents, ens va per­me­tre posar-nos al dia -al minut, diria- sobre els sòlids pro­jec­tes euro­peus vigents per avançar en la inte­gració.

Dia­tri­bes apo­calípti­ques.

Per unes hores, fou esti­mu­lant no haver d’escol­tar les avui dia tan comu­nes i aber­rants dia­tri­bes apo­calípti­ques con­tra Europa fent-la cul­pa­ble de tot, des del con­su­misme a la desi­gual­tat; des del fracàs del procés al des­in­terès amb la política, i deba­tre el futur de tots nosal­tres.

Anto­nio de Lecea, un alt fun­ci­o­nari euro­peu expe­ri­men­tat i amb una visió sintètica de l’esde­ve­nir de la Unió Euro­pea, rela­tava el risc que la crisi recent va repre­sen­tar per a l’UEM i com es va reac­ci­o­nar amb impor­tants mesu­res d’urgència per recu­pe­rar l’esta­bi­li­tat finan­cera, la sos­te­ni­bi­li­tat fis­cal, la com­pe­ti­ti­vi­tat i per­do­nar suport a les ins­ti­tu­ci­ons, que van fre­nar una dava­llada de l’euro però que s’han mani­fes­tat i es mani­fes­ten encara ara insu­fi­ci­ents. Davant d’això apa­rei­xen ara les pro­pos­tes per pro­fun­dit­zar la UEM, un cop superada la crisi i en la recu­pe­ració deci­dida de l’eco­no­mia i el sis­tema finan­cer euro­peus.

A par­tir de l’informe dels cinc pre­si­dents, pas­sant pel Lli­bre Blanc sobre el futur de la UEM i la decla­ració de Roma a ini­cis de l’any pas­sat, hem arri­bat ara als docu­ments de reflexió de la Comissió sobre l’apro­fun­di­ment de la UEM i al full de ruta del pas­sat desem­bre en forma de comu­ni­cació de la Comissió al Con­sell i al Banc Cen­tral Euro­peu. Unes pro­pos­tes en defi­ni­tiva per la uni­tat al vol­tant de l’euro, per una unió més efi­ci­ent i per una millora en la ren­dició democràtica de comp­tes. Tot això a través de més Unió Finan­cera (aca­bant la Unió Bancària i des­ple­gant la Unió del Mer­cat de Capi­tals), per exem­ple amb la cre­ació del Fons Mone­tari Euro­peu i el Sis­tema Euro­peu de Garan­tia de Dipòsits; de més uni­tat pres­su­postària, amb l’apro­fun­di­ment del Pacte d’Esta­bi­li­tat i posant en marxa nous ins­tru­ments; a través d’un avenç nota­ble en la Unió Econòmica via refor­mes estruc­tu­rals i un Minis­teri d’Eco­no­mia euro­peu; i natu­ral­ment, via una millor accoun­ta­bi­lity per una millor gover­nança de les grans ins­ti­tu­ci­ons euro­pees.

Enfront dels que menys­te­nen la uni­tat euro­pea, aquesta es referma com a l’únic pro­jecte sòlid del con­ti­nent i com a l’única garan­tia –o almenys espe­rança- d’un futur econòmic i finan­cer no deca­dent per als ciu­ta­dans euro­peus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.