Competir o aliar-se, aquesta és la qüestió

Ja fa uns quants anys que les empre­ses de ser­veis finan­cers, les fin­tech, mar­quen la pauta de cap a on tran­sita l’evo­lució del sec­tor finan­cer, amb l’adopció de tec­no­lo­gies dis­rup­ti­ves, tot dotant l’usu­ari d’una experiència de cli­ent més satis­factòria. Tan­ma­teix, cal veure com el nou, aques­tes peti­tes i dinàmiques empre­ses, marida amb el vell, la banca con­ven­ci­o­nal: col·labo­ració o guerra sense quar­ter?

L’estudi més recent de PwC sobre cap a on va el sec­tor fin­tech con­clou, després de 1.308 entre­vis­tes amb enti­tats finan­ce­res, que assis­ti­rem a una veri­ta­ble cas­cada d’ali­an­ces entre bancs tra­di­ci­o­nals i com­pa­nyies fin­tech: un 45% dels bancs ja tenen acords amb fin­tech; el 82% de les enti­tats finan­ce­res espe­ren que aques­tes ali­an­ces aug­men­tin durant els pròxims tres anys. I aquesta neces­si­tat d’acos­ta­ment obe­eix al fet que, segons PwC, les fin­tech poden estar posant en risc fins a un 24% dels ingres­sos dels bancs, amb la seva atrac­tiva oferta: pla­ta­for­mes de gestió on line per a empre­ses i autònoms; microcrèdits o préstecs imme­di­ats; sis­te­mes de paga­ment segur des del mòbil; pla­ta­for­mes per moni­to­rit­zar l’estalvi i el con­trol de des­pe­ses; estratègies d’inversió algorítmica, etcètera. Diver­si­tat de ser­veis que expli­quen com un sec­tor de 215 empre­ses, el 2016, l’any següent va créixer fins les 400, segons l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Fin­tech i Insur­tech. Un sec­tor que creix en un moment que al món, segons l’estudi de PwC, un 84% dels con­su­mi­dors cana­lit­zen el paga­ment a través de fin­tech; un 68% les trans­ferències de fons; un 60% el finançament per­so­nal i un 56% els crèdits.

Fran­cesc Padi­lla, de la com­pa­nyia Esva­lor, dedi­cada al finançament d’empre­ses, jus­ti­fica la bona aco­llida que han anat rebent les noves empre­ses de ser­veis finan­cers en què “en l’experiència de cli­ent, no es deixa aquest des­em­pa­rat, se li dona mol­tes opci­ons d’interac­tuar.” A més, “al cli­ent, com passa als bancs, no se li vol fer venda cre­uada de pro­duc­tes asso­ci­ats, com ara plans de pen­si­ons o asse­gu­ran­ces. Les noves empre­ses són més ver­ti­cals, es dedi­quen a fer uns pro­duc­tes deter­mi­nats i no pas uns altres.”

I s’ha de dir que en la com­petència entre bancs i fin­tech, la cosa no va de preus, necessària­ment. Com diu Padi­lla, “sí, cer­ta­ment els bancs es gua­nyen la vida amb les comis­si­ons, però les fin­tech també i el finançament que ofe­rei­xen pot ser més car, així que la qüestió del preu no és la clau”.

Amb vista al futur, entre­lluca un pano­rama en què “atès que mol­tes fin­tech encara no han asso­lit bene­fi­cis, o hau­ran de fusi­o­nar-se amb altres o posar-se a la venda, i és molt pos­si­ble que els bancs bus­quin amb les fin­tech una relació de col·labo­ració, de joint ven­ture”. En el camp del finançament a l’empresa, val a dir que la con­jun­tura afa­vo­reix les fin­tech afa­vo­reix les fir­mes d’aquest àmbit, ara que els bancs, molt gelo­sos de man­te­nir alts els seus ràtios de solvència, res­trin­gei­xen el crèdit a l’empresa, la qual ha d’acu­dir a la fin­tech: una enquesta sobre accés a finançament de la Comissió Euro­pea i el BCE aler­tava que l’any pas­sat un 35% de les empre­ses espa­nyo­les de menys de 250 emple­ats no van rebre o només par­ci­al­ment el finançament dema­nat pels bancs. D’altra banda, un informe de SGR-Ces­gar revela que tres de cada qua­tre empre­ses han tin­gut pro­ble­mes per asso­lir préstecs durant el 2017.

“Les fin­tech estan apor­tant una trans­parència total, i si el sec­tor creix no és tant perquè estan ofe­rint millors pro­duc­tes finan­cers, sinó perquè l’usu­ari final sap cap a on van les comis­si­ons que li cobren”, con­si­dera Pepe Bor­rell, direc­tor de Crowd­cube, una de les pla­ta­for­mes de referència en equity crowd­fun­ding. Bor­rell creu que en la nova cul­tura finan­cera, el lide­ratge se’l gua­nyarà “qui ofe­reixi millor experiència d’usu­ari, no pas qui tin­gui els millors pro­duc­tes”.

A l’hora de fer pros­pec­tiva, Bor­rell, per a qui és clar que els bancs estan en un procés de plagi de la meto­do­lo­gia d’aques­tes empre­ses, no tin­drem un futur de ferot­ges bancs que devo­ren fin­techs: “Per a una fin­tech és més sen­zill fusi­o­nar-se amb altres fin­tech per crear un banc que dei­xar-se adqui­rir per una enti­tat finan­cera con­ven­ci­o­nal. Hem nas­cut, pre­ci­sa­ment, per com­ba­tre els bancs, és difícil que vegem algú pros­ti­tuir-se.” Tan­ma­teix, reco­neix que els bancs poden començar a posar-se ner­vi­o­sos “en veure l’interès que ja estan començant a mos­trar inver­sors ins­ti­tu­ci­o­nals, fons impor­tants, per inver­tir a fin­techs com ara Loan­Book, perquè els poden ofe­rir millors ren­di­bi­li­tats. Això sí que pot pro­vo­car que el banc es pre­o­cupi per la seva com­petència”. I més si tenim en compte que hi ha suco­sos mer­cats per al finançament alter­na­tiu: al llarg de l’any pas­sat, del gener a l’octu­bre, fins a 24.892 ampli­a­ci­ons de capi­tal d’empresa es van fer a través d’aques­tes pla­ta­for­mes.

També poden tenir un efecte revul­siu els neo­banks que, com pre­veu Bor­rell, emer­gi­ran fins esde­ve­nir nova tendència durant aquest 2018. “Bancs basats en una app, adreçats a un públic de trenta anys i que, de fet, són agre­ga­dors de pro­duc­tes de diver­ses fin­tech.” A l’Estat espa­nyol ja hi podem tro­bar 2ghe­ter Bank o Bnext, de la mateixa espècie que N26 a Ale­ma­nya o Atom Bank i Revo­lut al Regne Unit.

Per a agents d’aquest mer­cat alter­na­tiu, no hau­rem d’espe­rar gaire per veure fenòmens com el de Fun­ding Cir­cle , una fin­tech que al Regne Unit ja dona més crèdit a pimes que tots els bancs, amb el 70% dels diners que pres­ten coberts per inver­sors ins­ti­tu­ci­o­nals. I que ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, com ara el Fons Euro­peu d’Inver­si­ons (FEI), estan inver­tint en Fun­ding Cir­cle o la fran­cesa Len­dix, que en va rebre 18,5 mili­ons d’euros, “ens asse­nyala que durant el 2018 podríem veure-ho aquí, seria el més lògic”.

Com sol pas­sar en tot sec­tor d’acti­vi­tat emer­gent, el marc nor­ma­tiu apa­reix com a bar­rera que impe­deix con­ti­nuar pro­gres­sant. La Llei 5/2015 de Foment del Finançament Empre­sa­rial s’inter­preta des de l’òptica de les pla­ta­for­mes d’inversió alter­na­ti­ves com a massa res­tric­tiva. Així, no admet que tots els inver­sors d’una fin­tech puguin ser agru­pats en un únic vehi­cle jurídic, per entrar com un sol soci a l’empresa. També con­si­de­ra­rien com una ano­ma­lia que cal esme­nar que s’obli­gui l’inver­sor estran­ger que vol entrar en una fin­tech espa­nyola a treure’s un NIE, nom d’iden­ti­fi­cació fis­cal per a estran­gers, un tràmit burocràtic far­ragós.

Les deman­des del sec­tor per poder com­pe­tir en igual­tat de con­di­ci­ons van més enllà. El Lli­bre Blanc de la Regu­lació Fin­tech, ela­bo­rat per l’Asso­ci­ació Espa­nyola de Fin­tech i Insur­tech, rea­litza diver­ses pro­pos­tes de millora, com un procés ràpid d’auto­rit­zació per acce­dir a l’acti­vi­tat finan­cera, tot donant temps a les enti­tats pro­var els nous pro­duc­tes o ser­veis al mer­cat; crear un espai vir­tual de pro­ves, on les empre­ses poden expe­ri­men­tar amb les seves solu­ci­ons vir­tu­al­ment, abans d’anar a mer­cat o imple­men­tar super­vi­sors finan­cers als tres mer­cats fin­tech (banca, ser­veis d’inversió i asse­gu­ran­ces).

Els bancs han estat ama­tents a l’evo­lució de les fin­tech. Fonts de Cai­xa­Bank con­si­de­ren que “davant les noves tendències, s’obre un espai de col·labo­ració entre les enti­tats finan­ce­res tra­di­ci­o­nals i les empre­ses fin­tech per com­ple­men­tar la seva oferta de ser­veis amb noves pro­pos­tes de valor i models de negoci. Per la seva banda, les fin­tech que col·labo­rin amb enti­tats tra­di­ci­o­nals poden acce­dir a una massa crítica més gran de cli­ents i avançar cap a eco­no­mies d’escala”. Cai­xa­Bank ha estat acti­vat en la faceta d’asso­lir fites tec­nològiques, amb la cre­ació dels sis­te­mes de paga­ment con­tact­less o la cre­ació del banc mòbil Ima­gin­Bank. També par­ti­cipa al Pay­ment Inno­va­tion Hub, una aliança mul­ti­sec­to­rial en què el banc es troba amb tec­nològiques i fin­tech.

A Banc Saba­dell, al seu hub de nego­cis digi­tals, Inno­cells, hom no con­si­dera les noves empre­ses com a com­pe­ti­do­res, sinó com ali­a­des: “Con­si­de­rem que l’opor­tu­ni­tat és molt més gran que l’amenaça. Les fin­tech ofe­rei­xen nous models de negoci en ver­ti­cal con­crets i una molt bona experiència d’usu­ari; el seu gran avan­tatge és l’apro­fi­ta­ment de les noves tec­no­lo­gies, que els per­met apli­cat tant models plug and play com one-click.” Així mateix, a Inno­cell con­si­de­ren que la con­vergència ja és un fet: “Ja exis­tei­xen ali­an­ces i el sec­tor finan­cer s’està movent a gran velo­ci­tat en aquest entorn. En un pri­mer moment les fin­tech van néixer amb l’objec­tiu de com­pe­tir amb la banca. No obs­tant això, ben aviat es van ado­nar que els seus models de negoci no eren sos­te­ni­bles, ja que no comp­ta­ven amb la relació esta­ble i de con­fiança de la banca amb els seus usu­a­ris. En un segon moment, les fin­tech han apos­tat per col·labo­rar amb els bancs i, cada vegada més, desen­vo­lu­par models B2B, en lloc de B2C.”