Malau­ra­da­ment es torna a obrir el debat de l’escola cata­lana amb interès par­ti­dista. De sobra sabem tots que aquest debat reque­reix reflexió i sobre­tot un con­sens ampli que doni un marc de tre­ball esta­ble als pro­fes­si­o­nals per poder edu­car els nos­tres infants i joves en un entorn que, no ho obli­dem, és contínua­ment vari­a­ble i no sem­pre favo­ra­ble que els estu­di­ants con­cen­trin les seves millors ener­gies en l’esforç acadèmic. Per altra banda, a Cata­lu­nya hi fal­ten pro­fes­si­o­nals en les àrees científiques i tec­nològiques: pro­gra­ma­dors, engi­nyers informàtics i pro­fes­si­o­nals per a la sani­tat, i el nivell és en gene­ral baix en ter­mes de matemàtiques i ciències, però tot el debat, com sem­pre, és sobre la llen­gua. Doncs bé, si con­si­de­rem tots els aspec­tes pos­si­bles del debat, no hi ha dubte que la immersió lingüística ha estat clau per garan­tir la igual­tat dels estu­di­ants a l’escola i man­te­nir el dina­misme del català a la soci­e­tat, sense per­ju­di­car en abso­lut el cas­tellà. Mal­grat això, en qual­se­vol cas, les capa­ci­tats de comu­ni­cació de gran part de la gent jove es veuen fran­ca­ment limi­ta­des per la falta de lec­tura (en qual­se­vol llen­gua), el poc temps dedi­cat a les aules a l’expressió oral (debat, pre­sen­ta­ci­ons, tea­tre) i escrita (redac­ci­ons de dife­rents estils) i per les noves for­mes de comu­ni­cació: segur que qual­se­vol ado­les­cent està més al dia de les emo­ti­co­nes que té al seu mòbil que de les nor­mes d’orto­gra­fia en català o cas­tellà. I per altra banda, la gran assig­na­tura pen­dent a les nos­tres esco­les i empre­ses és encara l’anglès. Però en aquest aspecte cal ser molt rea­lista: pro­ba­ble­ment no tenim els mit­jans per implan­tar real­ment un pro­jecte de llen­gua vehi­cu­lar en anglès, d’entrada per la falta de pro­fes­si­o­nals que puguin fer clas­ses de dife­rents matèries en anglès i per seguir, perquè la majo­ria dels estu­di­ants difícil­ment tenen un nivell d’aquest idi­oma per uti­lit­zar-lo en el con­text d’una altra matèria de forma que no inter­fe­reixi en la com­prensió dels con­cep­tes cor­res­po­nents. I final­ment, perquè no es dis­posa dels mit­jans pres­su­pos­ta­ris neces­sa­ris per assu­mir una reforma d’aques­tes pro­por­ci­ons. Per tant, tot i que pot­ser no esta­ria mala­ment par­lar d’una escola tri­lingüe, cal pre­gun­tar-se si de debò és aquest el tema que estem deba­tent.