Malauradament es torna a obrir el debat de l’escola catalana amb interès partidista. De sobra sabem tots que aquest debat requereix reflexió i sobretot un consens ampli que doni un marc de treball estable als professionals per poder educar els nostres infants i joves en un entorn que, no ho oblidem, és contínuament variable i no sempre favorable que els estudiants concentrin les seves millors energies en l’esforç acadèmic. Per altra banda, a Catalunya hi falten professionals en les àrees científiques i tecnològiques: programadors, enginyers informàtics i professionals per a la sanitat, i el nivell és en general baix en termes de matemàtiques i ciències, però tot el debat, com sempre, és sobre la llengua. Doncs bé, si considerem tots els aspectes possibles del debat, no hi ha dubte que la immersió lingüística ha estat clau per garantir la igualtat dels estudiants a l’escola i mantenir el dinamisme del català a la societat, sense perjudicar en absolut el castellà. Malgrat això, en qualsevol cas, les capacitats de comunicació de gran part de la gent jove es veuen francament limitades per la falta de lectura (en qualsevol llengua), el poc temps dedicat a les aules a l’expressió oral (debat, presentacions, teatre) i escrita (redaccions de diferents estils) i per les noves formes de comunicació: segur que qualsevol adolescent està més al dia de les emoticones que té al seu mòbil que de les normes d’ortografia en català o castellà. I per altra banda, la gran assignatura pendent a les nostres escoles i empreses és encara l’anglès. Però en aquest aspecte cal ser molt realista: probablement no tenim els mitjans per implantar realment un projecte de llengua vehicular en anglès, d’entrada per la falta de professionals que puguin fer classes de diferents matèries en anglès i per seguir, perquè la majoria dels estudiants difícilment tenen un nivell d’aquest idioma per utilitzar-lo en el context d’una altra matèria de forma que no interfereixi en la comprensió dels conceptes corresponents. I finalment, perquè no es disposa dels mitjans pressupostaris necessaris per assumir una reforma d’aquestes proporcions. Per tant, tot i que potser no estaria malament parlar d’una escola trilingüe, cal preguntar-se si de debò és aquest el tema que estem debatent.