Opinió

El pacte mundial per les migracions

Els dies 20 a 23 de febrer de 2018 la seu novaiorquesa de les Nacions Unides va acollir la primera ronda de preparacions del que ha de ser la Primera Conferència de les Nacions Unides sobre les Migracions i que, d’acord amb l’iniciat per l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York el 19 de setembre de 2016, se celebrarà al Marroc al desembre d’aquest any per tal de signar un pacte global per una migració segura, regular i ordenada.

El tema dels migrants, els refugiats i els desplaçats no és nou i les Nacions Unides van començar a ocupar-se’n a la fi de la Segona Guerra Mundial, en què es comptabilitzaven uns 11 milions de refugiats i desplaçats a Europa. En aquell moment es va crear l’Alt Secretariat de les Nacions Unides pels Refugiats i al 1951, l’Organització Mundial per les Migracions.

Des de llavors el nombre de migrants i de refugiats no ha parat de créixer per catàstrofes naturals o generades per guerres, cops d’estat i d’altres. D’acord amb les Nacions Unides al 2015 al món existien 22 milions de refugiats i 250 milions de migrants que significaven un 3,4% de la població mundial, amb un increment des de l’any 2000 del 49%.

Aquest creixement i la situació crítica d’una sèrie de països d’acollida, com és el cas de Turquia amb 22 milions de persones, Pakistan amb 1,5 milions, Líban amb 1 milió i Iran amb un altre milió, ha fet que el problema dels migrants ja no és només el problema dels països de l’Europa rica que rep emigrants provinents de països o de regions pobres de la mateixa Europa.

Però si ara les Nacions Unides s’han decidit a abordar el tema és perquè a les migracions se’ls reconeix elements positius d’impuls econòmic i social com és la seva contribució al creixement sostenible, la disminució de les desigualtats i la connexió entre societats diverses. però se’ls reconeix també impactes negatius com la creació de tensions polítiques, socials i culturals i de tragèdies humanes.

Tragèdia a la mediterrània.

De la qüestió de la tragèdia humana ens dona imatge el fet que entre 2014 i 2015 les migracions van produir 8.500 morts a la Mediterrània, 1.500 a l’Amèrica central i 200 a l’Àsia del Sud-est.

Per altra banda, els estudis del Banc Mundial ens mostren que els moviments migratoris generen moviments de divises d’una importància econòmica tres vegades superior als fluxos d’ajuda oficial al desenvolupament. En concret les remeses d’emigrants van suposar al 2016 596.000 milions de dòlars dels quals 45.000 van arribar a països pobres, ajudant així a la balança de pagaments.

Al mateix temps les estimacions del Banc Mundial ens diuen que els emigrants envien als seus països d’origen el 15% dels ingressos que reben, mentre que el 85% d’aquests els gasten als mateixos països que els donen acollida. Totes aquestes dades serveixen per posar de manifest que les migracions s’han convertit en un fenomen important que a Europa i a Estats Units generen moviments polítics xenòfobs per molt que l’envelliment de la població i el fre demogràfic que es registra als països desenvolupats hauria de fer pensar que en tots aquests països els migrants haurien de ser ben rebuts i ser objecte de protecció i de formació segons sigui l’edat dels arribats.

A Europa el tema migratori ha generat moltes disparitats de criteri entre els estats membres i cal no oblidar que al Regne Unit la qüestió dels immigrants ha sigut un dels elements en que els antieuropeistes es van basar per desencadenar el complicat procés de Brexit que s’està vivint. En alguns països europeus partits polítics antiemigració fan propaganda al respecte i als Estats Units el president Trump està fent bandera de les expulsions de migrants irregulars i de la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic.

Per això caldrà anar seguint els treballs i reunions que es vagin fent al llarg d’aquest any 2018 per tal que la conferència intergovernamental del desembre al Marroc doni resultats satisfactoris. De moment al novembre de 2017 es va fer a Malinas una Conferència Mundial sobre Ciutats i Migracions i diferents organismes internacionals de la família de les Nacions Unides com l’Alt Comissionat pels Refugiats, l’Organització Internacional de Migracions, la FAO, la Unicef, l’Organització Internacional del Treball o el Programa Alimentari Mundial estan posant fil a l’agulla al tema dels moviment migratoris en les àrees de les seves respectives competències, cosa que es completa per la dedicació de diferents organismes regionals -com la mateixa UE- a aconseguir que les migracions es produeixin de forma segura, regular i ordenada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.