La gestió dels tributs cedits

Una Comissió d’Experts de l’Estat per a la Reforma del Finançament Autonòmic es va reunir amb l’objectiu de generar unes conclusions al voltant d’aquesta gran qüestió. Actualment aquestes estan en mans de tècnics del Ministeri d’Hisenda que les està avaluant. D’una banda, aquesta comissió va acordar la creació d’un nou IVA col·legial que faria que les Comunitats Autònomes que vulguin més recursos hagin d’aixecar de manera col·lectiva el tipus impositiu de l’IVA per a tots els territoris i que seria distribuïda per un criteri poblacional. Una proposta que no acaba d’encaixar amb la voluntat de no apujar els impostos per tal de fer créixer l’economia, l’única garantia perquè el futur sigui encoratjador.

La Comissió d’Experts també va analitzar la gestió dels tributs cedits a les Comunitats Autònomes, que a Catalunya suposen uns ingressos d’uns 3.000 milions d’euros, és a dir, un 15% del total. Segons el Departament d’Economia i Hisenda, l’Agència Tributària de Catalunya va recaptar entre gener i setembre de 2017 2.597,8 milions d’euros entre tributs propis i cedits, fet que implica un augment del 18,28% respecte el 2016. Tant els experts com molts dels governs de les Comunitats Autònomes coincideixen que el model actual de finançament és excessivament complicat i poc transparent, amb un dèficit de responsabilitat fiscal per part de les comunitats autònomes i amb carències de la normativa que regula els tributs cedits. En aquest sentit i en relació a l’impost sobre el patrimoni, tot i que pel que aposta la comissió és la supressió del impost, ja que nomes existeix a Europa un impost similar a França, en el cas que no es pogués suprimir per motius recaptatoris, la Comissió d’Experts va aprovar crear una base imposable homogènia per a totes les Comunitats Autònomes, clarificar i actualitzar els límits de la tributació conjunta, treure els règims d’exempció segons la naturalesa dels actius i posar un mínim exempt per a totes les Comunitats Autònomes. En relació a l’impost sobre successions i donacions es va acordar mantenir-lo introduint uns nivells mínims i apostant per establir una base liquidable homogènia. L’aposta dels experts per l’harmonització dels tributs cedits és discutible, ja que el problema segurament no es troba justament en les diferències entre territoris a l’hora de gestionar tributs cedits, sinó que això respon a una autonomia i una responsabilitat fiscal necessàries. Més aviat diria que la recepta per fer aquest sistema més viable i eficaç passaria per ampliar la capacitat normativa de les comunitats autònomes i fer que tinguessin la capacitat de gestió i recaptació plenes. I trobar una via de sortida a aquesta gestió és important. Només cal tenir en compte que a l’Estat espanyol es recapten 1.000 milions via l’impost de patrimoni, dels quals 500 a Catalunya.

En qualsevol cas, la gestió dels tributs cedits i de la resta d’impostos no ha de passar en cap cas per augmentar la pressió fiscal. Perquè tal i com mostra la corba de Laffer, l’increment dels tipus impositius no sempre comporta un augment de la recaptació fiscal. Quan el tipus impositiu és massa alt, els ingressos recaptats poden acabar disminuint. La disminució de l’oferta del bé redueix fins a tal punt els ingressos fiscals que la pujada del tipus impositiu no compensa la disminució de l’oferta. No ho oblidem.