La FCAC vol dones més implicades i decisives
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya emprèn enguany una sèrie d’accions dirigides a l’apoderament de la dona pagesa i ramadera dins de les seves cooperatives. L’objectiu és el d’impulsar la participació de les sòcies en les assemblees i incrementar la seva presència en els òrgans de decisió i de govern de les entitats. A hores d’ara, tan sols un 4,3% de les sòcies formen part dels consells rectors
Si observem les xifres relatives a la distribució de la població per gèneres a les zones rurals o semirurals de Catalunya, la quantitat d’homes i de dones que hi trobem està a tocar. Les xifres també estan força equilibrades pel que fa als percentatges d’homes i dones amb estudis superiors, a totes les franges d’edat i àmbits (rurals, semirurals –o rurals intermedis– i urbans). Tanmateix, hi ha un descens considerable en el percentatge de dones sòcies de cooperatives agràries o ramaderes i la corba baixa vertiginosament quan es parla del nombre de dones sòcies amb càrrecs directius.
Segons l’Anuari Socioeconòmic de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), el 2017 hi havia un 21% de dones entre els socis de les cooperatives que formen part de la federació, una xifra que ha crescut de manera molt feble si es té en compte que al 2008 es va situar en el 19,7%. “Aquest percentatge encara es redueix molt més i baixa fins al 4,3% si parlem de les dones que són membres dels consells rectors de les cooperatives. Però si ens referim al percentatge de dones que presideixen aquests consells rectors, la xifra cau fins a l’1,8%. Només sis dones presideixen el total de consells rectors de les cooperatives i no n’hi ha cap al consell rector de la federació”, explica Domènec Vila, responsable de Serveis de la FCAC. Reconeix que aquesta situació els preocupa, “sobretot quan parlem de càrrecs directius”, i han posat fil a l’agulla per redreçar la situació i impulsar la presència de la dona en els seus òrgans directius.
Accions a dues bandes.
El primer pas serà identificar les dones que formen part de les cooperatives de la FCAC i “animar-les a involucrar-se en la creació d’aquest grup impulsor, perquè serà el mateix grup l’encarregat de fixar les accions que es desenvoluparan dirigides a una major implicació de les dones en les assemblees de socis i en els òrgans de decisió i de govern a les cooperatives a les quals pertanyen”.
Un segon pas, explica Vila, “serà el d’elaborar el perfil de les dones de cooperatives agràries”, una tasca que es començarà a desenvolupar l’any vinent.
La FCAC va organitzar el març passat, a Lleida, la primera actuació que va en aquesta direcció. A la jornada Les dones de les cooperatives agràries, hi van assistir una trentena de dones i es van tractar en profunditat qüestions de lideratge, motivació, emprenedoria i apoderament. Hi van participar com a ponents Carme Castelló, coordinadora territorial de Lleida de l’Institut Català de les Dones; Maribel Bella, màster en Agent d’Igualtat d’Oportunitats per a les Dones en l’Àmbit Rural, i Concepció Curet, directora del màster en Gestió d’Empreses Agroalimentàries de la Universitat de Barcelona.
“El principal missatge que es volia donar amb la celebració d’aquesta jornada és que la dona s’ha de fer visible en el nostre sector”, assegura Ramona Mota, portaveu del Grup de Dones de FCAC, que apunta que “el cooperativisme agrari ha tingut tradicionalment un marcat caràcter masculí”. Per això, afirma, “cal promoure accions concretes en coordinació amb les cooperatives, que ens permetin avançar cap a una major capacitació de les sòcies i fomentar la seva participació en els òrgans de decisió i de govern”.
Mota, que es defineix com a pagesa, és l’única dona entre els 13 membres de la junta rectora de la cooperativa d’Ivars d’Urgell i també forma part dels òrgans de direcció de l’AMCAE (Associació de Dones de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya). “A la primera junta a la qual vaig assistir, tothom estava molt seriós, però a hores d’ara em sento molt còmoda i molt respectada.” diu. Ramona Mota reivindica la implicació d’homes i dones en l’apoderament d’aquestes, “perquè la unió fa la força i tots ens necessitem”. Ella formarà part del nou grup impulsor del paper de la dona a les cooperatives que crearà la FCAC.
Full de ruta del govern fins al 2020
L’apoderament de la dona tant al món rural com al marítim era una de les prioritats de la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, dirigida per Meritxell Serret, abans que fos cessada pel govern espanyol en aplicació de l’article 155, el 27 d’octubre del 2017.
L’entrada en vigor de la Llei 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, va fer referència explícita, per primera vegada, al necessari apoderament de les dones del món rural. En el marc d’aquesta llei es va desenvolupar el Programa de Dones del Món Rural i Marítim 2016-2020, plantejat com a instrument de treball amb el qual es vol ajudar a reforçar la visibilitat i el reconeixement a les tasques que duen a terme les dones dins el marc de les explotacions agràries i pesqueres. En el cas del camp, afirmava Serret a L’Econòmic el juny passat, “si no hi ha dones, no hi ha desenvolupament rural. El despoblament es basa estadísticament en dos indicadors:d’una banda, l’envelliment i, de l’altra, la masculinització. Per tant, el paper que han de tenir les dones en el desenvolupament rural és central i estratègic”. La consellera alertava sobre la necessitat de desenvolupar projectes laborals i de vida per a les dones en el món rural. “Altrament –apuntava– no hi haurà relleu i no hi haurà vida. Hem de donar un pas endavant i apoderar les dones perquè facin el salt a tots els espais de decisió per acabar d’avançar en aquesta igualtat efectiva.”