La dita popular que “al pot petit hi ha la bona confitura” és veritat en molts casos, però té algun inconvenient quan ho apliquem a la dimensió empresarial. Per exemple, la millora de la competitivitat exigeix molta innovació i internacionalització. I això ho poden fer millor les empreses mitjanes i grans. És el que es coneix com el cercle virtuós de la dimensió- innovació-internaciona- lització, on els tres eixos es retroalimenten entre ells.

En el cas de Catalunya, sovint es repeteix el mantra que som un país de petites empreses. D’acord amb el criteri de la Unió Europea, que considera petita empresa aquella que té menys de 50 empleats, de les 619.490 empreses que hi ha a Catalunya, el 98,7% són petites. La resta de les empreses (7.889) segons l’Idescat, són mitjanes o grans. Però en d’altres països del nostre entorn el pes de les petites empreses encara és més elevat. És el cas d’Espanya (99,4%), França (99,2%) o Itàlia (99,4%), per exemple.

Però si anem més lluny, podem trobar països amb un percentatge menor de petites empreses: Regne Unit (98,2%) i Alemanya (97%). Si volem aproximar-nos a la realitat d’aquests països, on hi ha més empreses mitjanes i grans, ens cal apostar per allò que afavoreix la dimensió. Podem recordar en aquest sentit les recomanacions del CAREC: un marc legal (fiscal, mercantil, laboral) que elimini traves als que volen créixer, legislació que afavoreixi les fusions, línies de finançament específiques per fomentar el creixement, etcètera. I un altre tema cabdal: promoure l’ambició de créixer, que és una de les limitacions culturals que també juguen en contra.

En resum, encara que en tots els països predominen les petites empreses, ens convé tenir més empreses grans. L’expressió small is beautiful (el petit és bonic) pot ser vàlida en moltes situacions. Per exemple, la majoria dels països més competitius són petits (Finlàndia, Suïssa, Singapur, Holanda, Àustria...) Però aquests països, proporcionalment, tenen més empreses grans. Per tant, en dimensió empresarial big is better (el gran és millor) i, per això, cal treballar l’ambició i deixar de posar-ho tan difícil als que volen créixer.