L’acord entre els onze països del Pacífic
El passat 8 de març, en l’últim acte presidit per la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, abans de cedir la presidència al conservador Sebastián Piñera, onze països van signar a Santiago de Xile l’Acord Integral Comprensiu i Progressiu de l’Aliança Transpacífica, més conegut per la seva sigla en angles CPTPP, acronim de Comprehensive and Progressive Agreement for Transpacific Partnership, o simplement TPP-11, pel qual Austràlia, Brunei, Canadà, Japó, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur, Xile i Vietnam han decidit tirar endavant l’Acord de Partenariat Transpacífic ( TPP) que van signar 12 estats (incloent llavors els Estats Units, al mes de febrer de 2016).
Acord de lliure canvi 2004.
El posicionament de Donald Trump a aquest respecte és una mostra més del proteccionisme basat en la llei comercial nord-americana de 1962 i que s’està manifestant pels aranzels sobre l’acer (50%) i sobre l’alumini que només no s’aplicaran als països als quals Trump ha qualificat de real friends i que la Unió Europea i altres països pensen replicar aplicant mesures de retorsió en contra de determinades exportacions nord-americanes, d’acord amb les regles defensives permeses per la cada vegada mes feble Organització Mundial del Comerç (OMC).
El Producte Interior Brut combinat dels 11 estats del CPTPP suposa el 13,5% del global mundial, que hauria estat el 40% del global mundial si els Estats Units no haguessin decidit no entrar-hi. En l’esquema no ha entrat ni la Xina de l’ara ratificat per vida Xi Jinping, ni l’Índia. ni Corea del Sud, ara en procés de distensió amb la Corea del Nord de Kim Jong Un com a conseqüència de la participació conjunta d’ambdues Corees als Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern celebrats a la sud-coreana Pyonyang els mesos de febrer i març.
El nou Acord TPP-11 és bàsicament igual al TPP original a 12 excepte que, lògicament, no s’hi han inclòs els annexos duaners, de propietats intel·lectuals i d’altres referits a la participació dels Estats Units, si bé els països signataris han mostrat la seva disposició que Washington pogués demanar d’entrar-hi atès que les negociacions que s’havien fet durant l’etapa Obama ja havien deixat el camí expedit al respecte.
L’acord de lliure comerç ara signat cobreix el 27% del comerç mundial i és un nou repte al multilateralisme que des de 1995 defensa l’Organització Mundial de Comerç, que contempla impotent que les negociacions de la seva ronda multilateral de Doha no es desencallen.
Acord de segona generació.
Tot això es lliga, referencialment, al compliment de l’Agenda 2030 dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que les Nacions Unides van posar en marxa per al període 2016-2030.
L’OCDE ha saludat positivament el nou acord potser pel fet que el secretari general de l’OCDE és el mexicà José Ángel Gurría, que no s’exclou que es pugui presentar a les pròximes eleccions presidencials del seu país.