No podem dir que únicament es deu a una única circumstància. Va ser per un cúmul de fets. Vam tenir una gran vaga a l’aeroport del Prat, després van venir els atacs vandàlics als hotels i al bus turístic, l’atemptat terrorista i va arribar la inestabilitat política. L’atemptat va ser terrible però hi va haver una actuació civil extraordinària. Va ser pitjor l’actuació policial l’1-O. El tema polític ens afectarà perquè aquelles imatges van ser interpretades per la gent de fora com a molt greus. Els distribuïdors que té la meva empresa als EUA i a l’Àsia em preguntaven si Barcelona estava en guerra. Els fets ens van afectar perquè teníem un any extraordinari. Era l’any rècord de facturació i d’ocupació hotelera. Els excedents de facturació que teníem es van perdre en bona part. Vam acabar l’any només una mica millor que l’any anterior.

Les previsions per Setmana Santa la tenim a un 80% d’ocupació. L’any passat va ser d’un 85%. El gener ha estat pràcticament igual que l’any 2017. El desembre vam tenir una caiguda brutal d’un 30%, però aquest gener ha estat gairebé igual que l’any passat. El que passa és que l’ocupació de gener és poc més de 40%, és una temporada molt baixa. Febrer té la mateixa tònica.

És difícil perquè depèn de moltes circumstàncies. El tema polític s’haurà de solucionar aviat. No podem estar tota la vida com ara. Si hi ha govern aviat calmarà molt l’opinió general. El turisme és molt poruc. És a dir, si tens família i vols viatjar a una destinació on hi ha inestabilitat un no es complica la vida.

El mercat més afectat va ser el de luxe. Però també cal tenir en compte el mercat espanyol. L’any 2016 durant el pont de la Constitució l’ocupació va ser del 75%, i el 2017, el 40%. A París també va caure molt el turisme pels atemptats, però al cap d’un temps es van recuperar. Barcelona també es recuperarà. L’atractiu de la capital catalana el tenim i el seguirem tenint.

Barcelona és molt important perquè és una ciutat líder en congressos, simpòsiums, reunions de negocis internacionals, perquè aquest públic és el que més ens interessa. El seu perfil ens diu que és un públic que gasta molt, que va a restaurants, a les botigues, etcètera. Efectivament en el moment més crític les empreses que demanaven crear algun congrés, incentiu, reunió, una fira, a Barcelona, i això és fa a dos anys vista, van rebre una nota dels operadors on es deia que s’abstinguessin de Barcelona.

Sí, això és real. Afortunadament això ara ja no està passant. Els que s’han perdut ja no es podran fer. Aquí hi ha dues coses que s’han perdut que n’hem de ser conscients. Aquests congressos que durant un temps Barcelona ha estat fora del rànquing de sortida s’han anul·lat. Però després hi ha una altra cosa. Les empreses que se’n anat també és un fet molt negatiu. Per exemple, Banc Sabadell va tenir la junta d’accionistes a fora de Catalunya. Això vol dir més de 1.000 persones que venen de diversos punt de l’Estat espanyol i que dormen, mengen, compren... Això ja és història, ja s’ha perdut. L’espai de gent de negoci d’alt nivell s’ha perdut. L’haurem de tornar a treballar.

Efectivament hi ha dues actuacions reals. Una és per part del gremi, que conjuntament amb un grup de companyies importants del sector hoteler hem aportant uns fons econòmics per agafar prescriptors, influencers, gent que ve del món dels turoperadors, i els invitem a Barcelona en hotels de nivell, amb tot pagat, i estem molt per ells. El que fem és demostrar-los que Barcelona és la mateixa, que aquí no passa res. Que la ciutat funciona i que el seu atractiu és indiscutible. L’altra iniciativa es fa des de Turisme de Barcelona. S’està treballant a fer una estratègia de màrqueting positiva per esborrar la situació complicada que hem tingut. Això és delicat, perquè el que no pots fer és fer un anunci per dir que vinguin a Barcelona. Ho treballem a la xarxa i en altres canals. Per altra banda, tenim la promesa del ministre Nadal que tenim un pressupost de Turespaña bloquejat per poder fer una estratègia internacional potent per recuperar el mercat perdut. Ara està bloquejat fins que no hi hagi govern a Catalunya.

La ciutat s’ha d’obrir i tenir ofertes paral·leles que siguin interessants turísticament i que no estiguin situades al centre. Des de Turisme de Barcelona ja s’ha treballat amb la Diputació de Barcelona per donar més visibilitat al món del vi i el cava, la restauració, el monestir de Montserrat, etcètera. Amb l’objectiu de diversificar l’oferta i que la taca turística tingui un radi més gran i no se centri a les Rambles. S’ha d’aconseguir que el turisme generi menys pressió.

Hem de reconèixer que l’Ajuntament de Barcelona ha fet una bona gestió. Va costar que es posés en marxa però ara funciona. Els apartaments turístics il·legals estan perseguits per dues bandes, per Hisenda i pel gremi, que vam fer moltes denúncies perquè es va crear un focus de negoci amb diner negre. S’han activat les sancions administratives de delicte fiscal. Per altra banda, l’Ajuntament fa un seguiment potent i està aconseguint tancar molts apartament il·legals perquè la primera multa és de 9.000 euros, però la segona ja és de 60.000. El defraudador ara ja s’ho pensa més. Se n’han tancat diversos. Els apartament il·legals comporten competència deslleial però també la no convivència amb el ciutadà.

Quan va començar la turismofòbia, que ho va fer amb els aldarulls de la Barceloneta, la gent pensava que els problemes venien dels turistes del hotels de la zona. Però cal saber que en tota la Barceloneta llavors només n’hi havia un. La resta d’establiments eren apartaments turístics, en alguns casos legals i en altres no, que generaven conflicte a la comunitat de veïns. Això va donar molt mala imatge al turisme en general. A la Barceloneta es parlava que no volien més hotels, però si només n’hi havia un. L’Ajuntament ha fet una bona feina.

Hi ha hagut una parada de construcció d’obra nova important els darrers anys per culpa de la crisi. Crec que ara s’està reactivant. Fins ara no es veien grues a Barcelona i ara sí. Això és bo perquè genera llocs de treball, inversió i l’economia torna a rodar. Efectivament hi ha l’efecte dels apartaments turístics. Quan un pis passa de ser un habitatge normal de lloguer a ser un apartament turístic pot fer oscil·lar els preus. Hem de tenir present que hi va haver uns 7.000 apartaments turístics il·legals. La sort és que ara la majoria d’aquests aniran entrant cap al mercat de lloguer convencional. Fins ara a l’Eixample un lloguer de 100 m² costava 1.200 euros però si es destinava al turisme el propietari en podia treure més de 2.000. Ara això s’ha acabat. En haver-hi més oferta el preu del lloguer baixa.

El B-Travel fa un salt qualitatiu a l’entrar en totes les plataformes. Enguany serà una edició molt potent comparada amb el que era l’antic Saló de Turisme de Catalunya. Fira de Barcelona hi ha apostat molt. Vàrem estar dos anys forçant el llançament, ara ja es veuran els fruits.

Els darrers dos últims anys hem apostat per fer inversions als nostres hotels de Barcelona, Londres, París i Madrid. Pràcticament ja hem acabat totes aquestes obres, que no han estat només d’arquitectura sinó que hem treballat la sostenibilitat i l’estalvi energètic. Els hem fet més ecològics. Ens ha representat un esforç econòmic molt important

Hem fet una inversió de més de 8 milions d’euros. Tenint en compte que l’hotel de Londres, el Caesar, l’estem refent tot. Ara serà de luxe i el deixarem en 120 habitacions molt més grans. Sempre conservant l’esperit victorià. Un cop acabat aquest hotel ens centrarem en la nostra estratègia de creixement, que la tenim centrada a Lisboa, Munic, Amsterdam o Copenhaguen. Sempre busquem aquests edificis especials, per això tenim diferents focus que podrem concretar aquest mateix any.

Tenim 24 hotels, 20 de propietat i 4 en gestió. Aquests corresponen a edificis d’apartaments turístics.

Fa uns tres anys. En créixer molt a Europa i en ser una companyia familiar i sense socis vam creure, amb els meus fills, que tenint allà dos hotels de 5 estrelles, per tant un centre de negoci important, estaria bé que hi poséssim en un d’ells la seu social, però no la seu fiscal.

Dintre de l’empresa gaudeixo treballant. Els meus fills funcionen com rellotges. L’abril del 2019 se m’acaba el mandat al Gremi d’Hotels de Barcelona i no seguiré. Això ja ho vaig comentar amb el gremi. Hi hauré estat al davant 20 anys, un període prou complet. Fa tres anys ja vaig dir que no volia continuar. Dit amb tota l’amabilitat del món, crec que els companys de l’assemblea, que representava 120 hotels van aprofitar que estava en un viatge a l’Índia per votar-me, per unanimitat, i em van ratificar per quatre anys més al davant del gremi. Quan vaig tornar del viatge vaig pensar que seria un desaire negar-m’hi.

Sí, sí, els meus fills hi estan molt posats. Un porta la gestió i l’altre tota la part d’art i història, però jo segueixo actiu. No soc un president honorífic. Ells proposen però la decisió i la firma la tinc jo. La transició s’ha de fer amb molta cura perquè a l’empresa hi han entorn dels 1.000 empleats. S’ha de mirar que el futur a la companyia continuarà sense cap ensurt.