La cura a què es vol sot­me­tre el riu Ter perquè man­tin­gui en tot moment el seu cabal ecològic ha vis­cut uns pri­mers dos mesos de l’any en què el riu ja no ha hagut de fer un sobre­es­forç per sub­mi­nis­trar aigua a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, i les des­sa­li­nit­za­do­res hi han tin­gut molt a veure, dins dels com­pro­mi­sos de la Taula del Ter.

Durant el mes de febrer, el volum d’aigua del Ter deri­vat a Bar­ce­lona i la seva regió ha estat de 8,3 hm³, amb un cabal mitjà de 3,4 m³/s, quan d’habi­tud és de 5 m³/s, tot asso­lint així mínim històric. La gestió que s’ha dut a terme ha inten­si­fi­cat l’extracció d’aigua sub­terrània a la conca del Llo­bre­gat -gai­rebé 4 hm³, però el que ha estat deci­siu és la pro­ducció de les plan­tes des­sa­li­nit­za­do­res, la del Llo­bre­gat fun­ci­o­nant al 85% i la de la Tor­dera al 75%, amb un cabal apor­tat al sis­tema de 2 m³/s, equi­va­lent al con­sum d’aigua de gai­rebé un milió de per­so­nes. Les plu­ges hi han aju­dat, és clar, amb abun­dor de cabals que han fluït pel riu Llo­bre­gat a la Vall Baixa. A més, cal dir que s’ha inten­si­fi­cat l’extracció d’aigua sub­terrània a la conca del Llo­bre­gat, fins arri­bar a gai­rebé els 4 hm³.

Com explica Jesús Palau, por­ta­veu del Grup de Defensa del Ter (GTD), “la sequera, que va ser evi­dent els dar­rers mesos de l’any pas­sat, ha pres­si­o­nat l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) a enge­gar les des­sa­li­nit­za­do­res perquè tre­ba­lles­sin a nivells des­co­ne­guts, del 80%”. Com remarca, l’acord de la Taula del Ter ja esta­blia que “calia avançar en el fun­ci­o­na­ment de les des­sa­la­do­res, per allar­gar les reser­ves i apro­fi­tar així un recurs inex­plo­tat, perquè recor­dem que esta­ven fun­ci­o­nant al 10%”. Al seu paper, és clau que l’ACA hagi impo­sat uns cri­te­ris ecològics “en lloc dels eco­no­mi­cis­tes de les empre­ses con­ces­sionàries, que pre­fe­rei­xen trac­tar l’aigua dels embas­sa­ments, més barata”.

Com explica el direc­tor de l’ACA, Jordi Agustí, hi ha hagut una trans­for­mació pro­funda en els cri­te­ris d’explo­tació: “De la Taula del Ter se n’han extret can­vis com tre­ba­llar més el recurs hídric del Llo­bre­gat que el del Ter, estem balan­ce­jant cap al km 0, i aquí hi incloem la des­sa­li­nit­zació.” Com explica, “abans s’entrava en des­sa­li­nit­zació més tard, sobre el nivell de reserva dels embas­sa­ments. Abans produïen quan esta­ven per sota del 50% i ara el cri­teri ha can­viat al 60%. Així, tre­ba­llen durant més temps.” De fet, els embas­sa­ments han estat a un nivell del 53,2% el gener i 44% el febrer.

Al vol­tant de si s’enca­reix el rebut de l’aigua amb un nou mix, Jesús Soler explica que “els cos­tos de la des­sa­li­nit­zació i de l’aigua rege­ne­rada han anat min­vant i a hores d’ara el preu no s’allu­nya gaire del de trac­tar l’aigua del riu”. Jordi Agustí, per la seva banda, tan­ma­teix con­si­dera que “sem­pre és millor recórrer als embas­sa­ments, ja que la des­sa­li­nit­zació suposa un cost ambi­en­tal, energètic i econòmic”.

La incer­tesa sobre qui tindrà la con­cessió del sub­mi­nis­tra­ment, com explica Agustí, “no altera els com­pro­mi­sos, l’ACA dona les con­sig­nes d’on s’han d’extreure els recur­sos, està pre­vist al plec de con­di­ci­ons. La nova con­cessió inte­ri­o­ritza el cost de les des­sa­li­nit­za­do­res, sense que s’hagi d’apu­jar la tarifa”.

En els dar­rers mesos, l’ACA ha estat tre­ba­llant en els diver­sos com­pro­mi­sos per obte­nir els cabals acor­dats, és a dir, que del 2018 al 2022 s’ha de reduir dels 166 hm³ anu­als actu­als als 140 hm³, i, amb vista al 2028, als 90 hm³, és a dir, no depas­sar el 30% del cabal del riu. S’està duent a terme per ampliar la des­sa­li­nit­za­dora de la Tor­dera, per sumar als 20 hm³ uns 60 hm³ més. Així mateix, s’ha clos la redacció de l’avant­pro­jecte per reha­bi­li­tar la pota­bi­lit­za­dora del Ter i s’ha conclòs estudi per ampliar la pota­bi­lit­za­dora d’Abrera, men­tre que a la pota­bi­lit­za­dora de Sant Joan Despí s’han dut a terme les obres de sepa­ració de les dues línies de trac­ta­ment. Hom no pot obli­dar el pro­ta­go­nisme que tindrà, per alleu­ge­rir l’apor­tació del Ter, l’aigua rege­ne­rada que es pugui obte­nir de l’estació de rege­ne­ració del Prat, amb capa­ci­tat per pro­duir 60 hm³ a l’any, ampli­a­ble a 75 hm³.

Com afirma Jordi Agustí, “hi ha un clar canvi de para­digma amb l’Acord del Ter, amb més recurs a la des­sa­li­nit­zació i rege­ne­ració, tot posant en valor les ins­tal·laci­ons”. El canvi de para­digma suposa també que ara el riu tre­ba­lla­dor sigui el Llo­bre­gat, en lloc del Ter, per abas­tir Bar­ce­lona, en un moment en què dis­posa de més reser­ves que mai.