Cubic33 Group vol posar enguany un peu a l’Àfrica i prepara l’entrada a Angola amb un primer projecte que s’està negociant. “L’Àfrica subsahariana és una regió de gran potencial i ens agrada el repte que representa”, explica Nicolas Foubard, director general i soci fundador del grup que dissenya i desenvolupa plantes industrials i logístiques. El projecte inaugura la segona fase d’expansió de la firma catalana, cinc anys després de fer les primeres passes a l’exterior de la mà del seu principal client en aquell moment: Porcelanosa. El gegant ceràmic va encarregar obres a Cubic33 Group a París i a Mèxic, que van comportar l’obertura de sengles filials. Després vindrien les de Colòmbia i Perú, fa tres anys, en aquests casos la fórmula escollida va ser la d’unir-se a socis locals, coneixedors del mercat. “Entrar en un país amb un client proporciona resultats més ràpidament”, reconeix Foubard. És ara, tres anys després, que Perú comença a donar els seus fruits i enguany podria donar alegries a les vendes del grup, aportant uns 10 milions d’euros als prop de 50 milions que preveu facturar Cubic33 Group en tots els seus mercats. Aquesta xifra suposa un creixement de més del 40% respecte dels 35 milions amb què va tancar el 2017. L’exercici de l’any passat va tenir un líder indiscutible: Mèxic. El 2017, i també el 2016, les obres executades per la filial mexicana van representar entre el 30% i el 40% de la xifra de negoci total. A Mèxic s’està duent a terme el que en aquests moments és el projecte de més pressupost de Cubic33 Group: una planta industrial per a un productor de cartró a Toluca, valorada en uns 18 milions de dòlars, que es lliurarà aquest juny.

Els números són bons fins ara però els canvis polítics que es comencen a dibuixar a l’horitzó del país centreamericà, amb la possible arribada al poder d’Andrés Manuel López Obrador al capdavant de Morena, el Podemos mexicà, comencen a deixar-se sentir en els projectes de futur: “Els empresaris aturen inversions, si bé anem bé, el futur és una incògnita”, reconeix el director general de l’ensenya catalana.

En canvi el mercat espanyol -amb unes vendes d’un 8 milions d’euros- creix després de l’aturada de projectes que va significar la crisi econòmica. Actualment hi ha dos projectes en execució. Es tracta de dos encàrrecs de l’empresa DS Smith, firma de packaging que està ampliant les seves plantes de Sant Pere de Riudebitlles de 6.000 metres quadrats, i la de Torrejón de Ardoz, de 9.000 metres quadrats.

La indústria del cartró, impulsada pel comerç electrònic, esdevé un dels motors del creixement. Però també el sector agroalimentari, que sovint demanda instal·lacions refrigerades. De fet, l’any passat, la companyia va rebre dos encàrrecs per desenvolupar dues naus de fred a Algesires i Vigo, per encàrrec de clients industrials.

Precisament els principals clients de la companyia són els usuaris finals de les naus, tot i que també hi ha firmes inversores del món immobiliari, com ara Prologis, que promouen les plantes, que mantenen en propietat i les lloguen a altres usuaris. En tots dos casos Cubic33 Group assumeix la definició tècnica del projecte i la seva execució, que fa amb empreses subcontractades del sector de la construcció. El finançament de l’obra corre a càrrec del promotor. Ara bé, l’any passat van haver de posar-se les piles en aquest camp del finançament d’una obra, per salvar un projecte en què estaven implicats i en què a última hora va fallar el soci que hi posava els diners. “Tenim clar que no ens volem guanyar la vida finançant projectes perquè no és el nostre fort i a més podria frenar la nostra expansió”, es mostra categòric el director general del grup. El fort impuls que estan tenint les filials exteriors obliga la matriu a fer un esforç financer per acompanyar aquest creixement.

El fort creixement de la facturació de Cubic33 Group no està relacionat només amb l’increment del nombre de projectes sinó també amb la seva envergadura. La companyia ha fet un salt d’escala i poden accedir a projectes cada cop més importants. Si fins ara les obres a les quals tenien accés estaven al voltant dels 3 o 4 milions d’euros, ara ja són del doble.