Assaig galdós de diàleg

El Melià de Sit­ges aco­llia ahir al ves­pre por­ta­veus de pri­mera fila dels par­tits. Tots hi havien estat con­vo­cats, encara que la CUP no hi va assis­tir. Els que hi eren deba­tien les pro­pos­tes de solu­ci­ons que el Cer­cle d’Eco­no­mia, que cele­bra fins avui la seva tro­bada anual, ha fet fa poc en un docu­ment sobre el futur de Cata­lu­nya. Resu­mint molt, el text expressa la pre­o­cu­pació per la situ­ació política i social i aporta idees per millo­rar l’auto­go­vern de Cata­lu­nya i el fun­ci­o­na­ment del model ter­ri­to­rial d’Estat. Entre aques­tes, un nou esta­tut amb rang de cons­ti­tució cata­lana i un pacte intern entre els grups par­la­men­ta­ris per recu­pe­rar la con­vivència. El lobby econòmic també creu con­ve­ni­ent redis­se­nyar l’Estat per donar-li un aire més fede­ral i un nou model de finançament.

Miquel Iceta va ser qui més d’acord va estar amb el docu­ment. “Ens cal un acord entre cata­lans per arri­bar al pacte d’estat que neces­si­tem”, va dir el líder del PSC, que va ins­tar a “no resig­nar-se i a estar dis­po­sats a tran­si­gir”, a més d’aplau­dir la pro­posta de reforma cons­ti­tu­ci­o­nal “com a cul­mi­nació d’un esforç de con­sens polític que ni tan sols ha començat”. Pocs minuts abans, Xavier Domènech, per part d’En Comú Podem, havia refer­mat la posició històrica del seu grup, dient no a les estratègies uni­la­te­rals, que “han dei­xat exclosa” molta gent al país. Domènech va valo­rar molt bé la idea d’un esta­tut amb cate­go­ria de cons­ti­tució, que va asse­nya­lar que “pot agru­par inde­pen­den­tis­tes i els que no ho són” per avançar en “camins com­par­tits més enllà de la rea­li­tat autonòmica esgo­tada”.

La líder de Cs, Inés Arri­ma­das, no va sor­pren­dre ningú quan va asse­gu­rar que hi ha un pro­blema entre cata­lans i que la cosa no va tant d’un enfron­ta­ment entre Cata­lu­nya i l’Estat. Tam­poc eren noves la seva evo­cació del fet d’haver estat el par­tit més votat ni la tesi que la llei elec­to­ral els va per­ju­di­car, ni les admo­ni­ci­ons per la “fugida d’empre­ses”. García Albiol, per la seva banda, va afe­gir una volta de rosca a aquest dis­curs i va denun­ciar la “frac­tura social” que afecta la con­vivència entre amics i fami­li­ars. L’inde­pen­den­tisme “no es con­for­marà amb les pro­pos­tes del Cer­cle”, va subrat­llar Albiol. I, cer­ta­ment, el més dis­cre­pant va ser Sergi Sabrià, d’ERC, que va dedi­car un record a Oriol Jun­que­ras, “que fa 211 dies que és a la presó”. Per Sabrià, un canvi en el finançament “queda curt” i el que cal és un estat “per millo­rar la soci­e­tat i l’eco­no­mia”. La República, va dir, “és la millor manera d’aju­dar la gent, tot i que tri­ga­rem a arri­bar-hi més del que havíem pen­sat. Sabrià va recor­dar la neces­si­tat de con­sen­sos amplis con­tra­po­sant-los al “no” cons­tant de l’Estat “des del Congrés i des dels jut­jats”. Per tot ple­gat, va reblar, “tot i que agraïm el rigor i la volun­tat de diàleg que hem tro­bat a fal­tar en altres àmbits, aquesta no és la nos­tra pro­posta”.

Per la seva banda, Lluís Font, dipu­tat de JxCat, va fer les delícies dels assis­tents amb una exe­gesi del text del Cer­cle tru­fada de referències cul­tes, fra­ses lla­ti­nes, cites de Hegel i i expres­si­ons com ara “aroma schum­pe­te­ri­ana”, de manera que, tot i les difi­cul­tats per seguir-li el fil, va exer­ci­tar les neu­ro­nes de l’audiència. Final­ment, tot i que el mode­ra­dor, un deliciós Antón Cos­tas, catedràtic i expre­si­dent del Cer­cle, va dema­nar als polítics que “ens dones­sin una ale­gria” en forma de diàleg, el d’ahir en va ser un assaig una mica galdós.