Amb el nou govern pre­si­dit per Pedro Sánchez i l’aban­do­na­ment de Mari­ano Rajoy s’obren uns nous temps plens d’espe­rança. Almenys està oberta l’opor­tu­ni­tat, tot i que incerta, d’ini­ciar una nova etapa. I aquesta nova etapa és del tot urgent no només per a Cata­lu­nya, sinó per a tot l’Estat espa­nyol, per mol­tes raons. La pri­mera i òbvia és la neces­si­tat de rebai­xar la tensió ter­ri­to­rial que està molt a prop d’abo­car-nos a un con­flicte de pro­por­ci­ons que ara mateix no podem ni ima­gi­nar. La segona i també evi­dent, la neces­si­tat de rege­ne­rar un sis­tema democràtic que no deixa de patir ero­si­ons per la mala i malin­ten­ci­o­nada gestió d’un par­tit que ara ja està con­dem­nat pels tri­bu­nals per la seva cor­rupció i que encara té més cau­ses pen­dents. Però hi ha altres raons no tan imme­di­a­tes i igual­ment molt impor­tants per neces­si­tar urgent­ment una reforma impor­tant del sis­tema econòmic de l’Estat espa­nyol: tots els indi­ca­dors augu­ren una bai­xada de la qua­li­tat pro­duc­tiva alar­mant, que ens fa per­dre com­pe­ti­ti­vi­tat (i a la llarga qua­li­tat de vida) res­pecte a la resta de l’entorn euro­peu: començant per la des­pesa en R+D, que a tota la Unió Euro­pea ha recu­pe­rat nivells pre­vis a la crisi i a Espa­nya encara no s’ha recu­pe­rat. Com a con­seqüència d’això hi ha una dis­mi­nució de les sol·lici­tuds de patents de les empre­ses, menys acu­sada pot­ser a Cata­lu­nya, però igual­ment nega­tiva. La impos­si­bi­li­tat de tor­nar per a molts inves­ti­ga­dors que van mar­xar durant la crisi, que a banda de ser una situ­ació més o menys difícil per a ells, és sens dubte un fac­tor d’empo­bri­ment per al país que va inver­tir a for­mar-los. Les crei­xents difi­cul­tats d’accés a la uni­ver­si­tat, que accen­tuen les difi­cul­tats dels més joves per poder for­mar-se i aspi­rar a un entorn labo­ral més opti­mista que la situ­ació actual, en què s’ha degra­dat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment la qua­li­tat de vida de la majo­ria dels tre­ba­lla­dors. Tots aquests assump­tes han que­dat ajor­nats davant dels dos únics temes urgents de l’actual legis­la­tura: la cor­rupció gravíssima i sistèmica que afecta prin­ci­pal­ment l’Estat espa­nyol i la crei­xent tensió ter­ri­to­rial amb què s’ha creat una cor­tina de fum eficaç per ama­gar la falta d’estratègia més enllà d’atiar el con­flicte. Tant de bo que hi hagi un nou govern de l’Estat amb mirada llarga i gene­ro­si­tat per tor­nar aquest país al diàleg, a la inno­vació i al crei­xe­ment.