El canvi urgent
Amb el nou govern presidit per Pedro Sánchez i l’abandonament de Mariano Rajoy s’obren uns nous temps plens d’esperança. Almenys està oberta l’oportunitat, tot i que incerta, d’iniciar una nova etapa. I aquesta nova etapa és del tot urgent no només per a Catalunya, sinó per a tot l’Estat espanyol, per moltes raons. La primera i òbvia és la necessitat de rebaixar la tensió territorial que està molt a prop d’abocar-nos a un conflicte de proporcions que ara mateix no podem ni imaginar. La segona i també evident, la necessitat de regenerar un sistema democràtic que no deixa de patir erosions per la mala i malintencionada gestió d’un partit que ara ja està condemnat pels tribunals per la seva corrupció i que encara té més causes pendents. Però hi ha altres raons no tan immediates i igualment molt importants per necessitar urgentment una reforma important del sistema econòmic de l’Estat espanyol: tots els indicadors auguren una baixada de la qualitat productiva alarmant, que ens fa perdre competitivitat (i a la llarga qualitat de vida) respecte a la resta de l’entorn europeu: començant per la despesa en R+D, que a tota la Unió Europea ha recuperat nivells previs a la crisi i a Espanya encara no s’ha recuperat. Com a conseqüència d’això hi ha una disminució de les sol·licituds de patents de les empreses, menys acusada potser a Catalunya, però igualment negativa. La impossibilitat de tornar per a molts investigadors que van marxar durant la crisi, que a banda de ser una situació més o menys difícil per a ells, és sens dubte un factor d’empobriment per al país que va invertir a formar-los. Les creixents dificultats d’accés a la universitat, que accentuen les dificultats dels més joves per poder formar-se i aspirar a un entorn laboral més optimista que la situació actual, en què s’ha degradat significativament la qualitat de vida de la majoria dels treballadors. Tots aquests assumptes han quedat ajornats davant dels dos únics temes urgents de l’actual legislatura: la corrupció gravíssima i sistèmica que afecta principalment l’Estat espanyol i la creixent tensió territorial amb què s’ha creat una cortina de fum eficaç per amagar la falta d’estratègia més enllà d’atiar el conflicte. Tant de bo que hi hagi un nou govern de l’Estat amb mirada llarga i generositat per tornar aquest país al diàleg, a la innovació i al creixement.