Espais que afavoreixen el flirteig
Amb l’eclosió d’empreses basades en el coneixement, que tenen unes necessitats particulars, estan proliferant uns nous edificis que afavoreixen la connexió i la cooperació
Els edificis i les seves capacitats s’han convertit en una de les pedres angulars per al desenvolupament de la nova economia. Justament quan les noves tecnologies més faciliten la intercomunicació entre punta i punta del món, les empreses de tecnologia i de recerca més reclamen disposar d’una xarxa propera de companyies que les complementi.
El fet és que els darrers anys s’ha multiplicat arreu del territori la construcció o adequació d’edificis d’iniciativa privada que donen cabuda a diverses empreses especialitzades en el camp de les TIC i la recerca. Tot i que alguns, com Sertram, tenen una llarga trajectòria.
Es tracta de donar resposta a una necessitat creixent d’empreses especialitzades que necessiten un ecosistema particular per desenvolupar-se. No els serveix un despatx qualsevol, aïllat de la resta. Les “noves naus industrials” ofereixen espais comuns, àrees de recerca, i bona connectivitat. Posen tota la carn a la graella perquè es puguin compartir idees, iniciatives i projectes comuns, encara que mantinguin la seva autonomia empresarial.
La gran majoria han habilitat, a més, un espai per a emprenedors i projectes que encara dona més vida a l’ecosistema.
Coemprending. L’hàbitat per a ‘start ups’
Coemprending ha estat dels últims a arribar. Inaugurat el mes passat al bell mig de Poble Sec, té un concepte ben particular. En aquest espai, que abans era una nau industrial, conviuen start ups, proveïdors tecnològics i inversors per trobar sinergies i punts en comú. “Posem tots els esforços a fer que les start ups que acollim es converteixin en empresa o que siguin adquirides per una altra”, diu Sergi Sans, creador de la idea.
El projecte té al darrere socis industrials, la consultora que dirigeix i ha creat Sans; Partner Adventure; la firma de venture capital, Yara Ventures i l’espai de coworking CREC.
A aquest nou hàbitat per a start ups tecnològiques no li falten sofàs, espais oberts i zones compartides, justament per compartir les idees que bullen en els seus 1.000 m².
Per poder ser-hi, abans han de passar uns requisits que mostren el potencial que tenen de ser viables o escalables. “És el lloc on a mi m’hauria agradat recuperar-me dels meus fracassos empresarials”, confessa Sans.
infinitum factory.. De fàbrica de persianes a factoria TIC
On abans hi havia un fàbrica de persianes avui hi ha una factoria de desenvolupament de tecnologia. A Infinitum Factory ubicat a la rambla Ibèria de Sabadell s’ha generat un ecosistema únic de desenvolupament de tecnologia, on coexisteixen vint empreses ( més de 100 treballadors) de dimensions diferents, però amb un denominador comú: les TIC estan a les seves cartes de presentació. Per a les diferents firmes, encara que amb raons social diferents, el fet d’estar agrupades sota un mateix sostre els dona l’oportunitat de tenir una xarxa de clients i proveïdors sense haver de moure’s més enllà d’unes passes. A més d’empreses consolidades acull i impulsa start ups, sota el paraigua d’Infinitum Projects.
L’edifici de 1.650 m² el van idear i impulsar l’any 2015 els germans Jordi i Jaume Mercader i l’empresari Josep Maria Garcia Sala. “L’objectiu era oferir un espai per a les empreses que afavorís la creativitat i la interconnexió d’idees”, explica Sandra Torras, facility manager d’Infinitum Projects.
L’espai té un sistema de bioclimatització i ha reutilitzat contenidors del port de Rotterdam per fer sales de reunions.
sertram L’únic node neutre
Sertram és propietat de la tercera generació de la família que tenia Ato. El 1987 es van convertir en els primers solucionadors d’immobiliària per als nous operadors de telecomunicacions. Aleshores, arran de la liberalització del sector van començar a aterrar a l’Estat espanyol noves firmes i Sertram es van desvincular del món lleter. L’edifici Sertram 1, al número 30 del carrer de l’Acer de Barcelona està dissenyat a partir d’una fórmula arquitectònica molt exigent per albergar un node neutre, i per això té unes característiques úniques com que cada metre quadrat té capacitat per aguantar 1.500 kg, en lloc dels 150 que suportaria un pis al centre de Barcelona.
Sertram 1 acull l’únic node neutre de Catalunya, que el converteix en un edifici molt singular arreu el món, pel seu alt volum. L’edifici Sertram dona tot el ventall de possibilitats tecnològiques disponibles en el mercat global amb la major velocitat de connexió i latència tendint a zero. “Aquí és on s’ha fet la primera prova de tecnologia 5G”, explica el seu director general, Jordi Balcells.
A l’edifici hi ha la seu d’empreses líders mundials com Tech Data (1.000 treballadors només) o Equinix juntament amb 40 start ups amb unes capacitats tecnològiques difícils de trobar enlloc.
Aquesta barreja ha permès crear un cercle virtuós on treballen més de 1.200 persones. És estrany trobar algun expert en telecomunicacions que no conegui o hagi sentit a parlar d’aquest espai.
Synergy innovation. . On les iniciatives en recerca aplicada creixen
Quan l’empresa farmacèutica Ferrer va reorganitzar la seva àrea d’R+D va decidir que els projectes de recerca més avançats o en els que havien estat focalitzats, es desvinculessin de la companyia mitjançant la fórmula de les spin-off.
Així que allà on tenien ubicada l’àrea de recerca de la farmacèutica van redefinir l’espai per acollir aquestes empreses de nova creació i d’altres no necessàriament vinculades a la companyia farmacèutica.
D’aquesta iniciativa va néixer Synergy Innovation, un edifici situat al carrer Joan XXIII d’Esplugues de Llobregat, orientat a companyies de recerca en el món farmacèutic, químic i mèdic.
La particularitat d’aquest espai és la seva aposta per l’especialització en àrees de recerca. Per això, en aquest edifici els seus inquilins poden disposar d’un laboratori propi. De fet, no es estrany, creuar-se amb molts dels empleats (n’acull més d’un centener)i la seva bata blanca d’investigador.
A Synergy tenen la seu firmes com Spherium Biomed, que desenvolupa innovacions biomèdiques a partir de treballs acadèmics amb l’objectiu d’accelerar la seva transició al mercat.