Al seu moment, FERRMED va dur a terme, amb l’ajuda econòmica de la Comissió Europea i d’altres governs implicats, un gran estudi que demostrava la viabilitat d’un gran eix ferroviari Escandinàvia–Rin–Roine-Mediterrani Occidental com a espina dorsal de les grans regions socioeconòmiques de la UE. El Corredor del Mediterrani és una peça clau d’aquest gran eix.

A aquesta xarxa cal aplicar-hi els estàndards FERRMED de referència, que en la major part (excepte en la longitud dels trens i els gàlibs de càrrega) van ser acceptats per la CE i els estats membres. És només aplicant aquests estàndards, amb trens de mercaderies més llargs i amb la possibilitat de carregar-hi els camions, que el ferrocarril pot esdevenir rendible.

Després de la insistència de FERRMED, la CE va acceptar passar del concepte de “projecte prioritari” (majoritàriament línies transfrontereres) al de “xarxa prioritària”.

Malauradament, els estats van demanar incloure una infinitat de línies que han convertit la xarxa prioritària que reclamava FERRMED en una xarxa d’uns 80.000 Km gairebé impossible d’arranjar abans del 2030. Altrament, les inversions dels estats presenten incompliments flagrants de les dates previstes, particularment a Espanya i França.

A França no hi ha data concreta per desdoblar la línia entre Montpeller i Perpinyà ni per fer la circumval·lació est de Lió. A Espanya, els retards en les obres al corredor del Mediterrani han estat continus. Finalment, el govern espanyol ha fet cas a FERRMED i ha nomenat un coordinador amb qui es pot discutir tècnicament el pla previst.

La línia mixta Barcelona-Perpinyà no està connectada amb cap terminal rellevant a part del port de Barcelona i Can Tunis. Tampoc l’ample internacional té continuïtat cap al sud.

Les últimes dates facilitades pel Ministeri per adaptar a l’ample internacional les línies que van de Castellbisbal cap al sud són del 2020/21 fins a Alacant i Cartagena i el 2023 fins a Almeria, amb una línia nova des de Múrcia.

Aquestes obres han de comprendre els enllaços amb els ports i les terminals multimodals per potenciar el pas de les mercaderies vers el ferrocarril. El tema greu pendent és el desdoblament de la línia entre Tarragona i València (nova línia d’alta velocitat) que, si no es fa, crearà un greu problema a partir del 2025.

Cal insistir en aquests projectes pendents i aconseguir que a la UE les inversions es concentrin on realment hi ha la major activitat socioeconòmica, tal com demana FERRMED, en dues fases: primer 6.000 Km (prop del 30% del trànsit de la xarxa principal) i després fins a arribar als 15.000 (60% del trànsit).

FERRMED ha creat els FERRMED Multisectoral Working Groups en l’àmbit europeu per tal d’identificar els problemes peremptoris des del punt de vista dels carregadors, dins d’aquestes línies preferents, i resoldre’ls tan aviat com sigui possible, parlant directament amb els estats membres afectats.

Estem convençuts que això pot donar bons resultats. Convidem tots els interessats a participar-hi.