Jornades de reflexió
Les dues patronals més grans de Catalunya, Foment i Pimec, i les dues institucions econòmiques amb més pes, Fira de Barcelona i la Cambra de Comerç, afronten processos electorals
Hi ha qui ha arribat a afirmar que era més crucial la renovació dels presidents de les patronals catalanes i d’institucions com Fira de Barcelona que el nomenament del president de la Generalitat. L’afirmació que pot resultar exagerada no és fútil. Considerades part de la societat civil catalana, tenen presència activa en nombrosos organismes institucionals i també en l’elaboració de lleis, i les seves presidències són una autoritat de gran notorietat i molt preuada. Sigui com sigui, i un cop Catalunya ja té govern, s’espera que al llarg dels propers mesos se celebrin els processos electorals o nomenaments de presidència de patronals com Pimec i Foment, i institucions econòmiques de gran pes com la Cambra de Comerç i la Fira de Barcelona.
A excepció del president de Pimec, Josep González, que tot indica que continuarà al capdavant de la patronal de la petita i la mitjana empresa, la resta de presidents i els seus òrgans de govern es preveu que deixin els càrrecs. Els quatre comparteixen un perfil similar, homes, que superen els 70 anys i amb, com a mínim, dos mandats a les espatlles. S’esperen canvis de noms, però no s’espera cap reforma substancial amb les noves cares.
La Cambra de Comerç de Barcelona té des de l’any 2014 el seu mandat prorrogat. Justament aquell any tocava convocar eleccions, però no es va arribar a engegar el procés electoral perquè la nova llei bàsica general de cambres no va estar desenvolupada per la Generalitat fins l’any passat.
Decret llei.
Tot i que no hi ha cap candidat que hagi presentat oficialment la seva candidatura hi ha dos noms que sonen. D’una banda, el conservador i influent soci de la firma de headhunting Seelinger y Conde, Luis Conde, com a opció continuista i, de l’altra, l’advocat Ramon Masià, que es presenta com una opció alternativa.
El president de la Cambra és un òrgan unipersonal que juntament amb el comitè executiu surt escollit d’entre els 60 membres que formen el ple de la Cambra (formada per 6 representats d’organitzacions empresarials Pimec, Foment, etc., 14 empreses que han fet una aportació mínima de 75.000 euros l’any i 40 representants de sectors econòmics, que tenen major o menor presència en funció del pes de cada sector).
Un altre dels comicis pendents és es de la presidència de la Patronal de la Petita i la Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec). Ells sí que tenen ja fixat el dia, el dimarts 19 de juny. El comitè executiu i la junta directiva de l’entitat van convocar les eleccions que han de renovar els òrgans de govern de l’entitat i als quals tots els socis de Pimec estan cridats a participar. L’actual president, Josep González, que ocupa el càrrec des de l’any 1997 i que suma cinc mandats, optarà al sisè per seguir al davant de l’organització, sense, de moment, cap candidatura alternativa. El mes d’abril González va anunciar la seva voluntat de repetir en el càrrec recordant que “els estatuts ho permeten”.
Que González no tingui competència no és estrany. “En organitzacions d’aquesta mena és difícil que es presentin diferents candidatures, perquè ningú vol sortir perdedor i, per tant, els processos de negociació són previs”, expliquen fonts consultades.
A la patronal de les grans empreses, Foment de Treball, l’última convocatòria que es recorda amb més d’un candidat va ser el 2010. A veure què passarà a finals d’enguany, quan tota l’assemblea (unes 600 persones) està cridada a votar. L’exdiputat d’Unió, Josep Sánchez Llibre, que ara és a la CEOE i vicepresident de Conservas Dani, s’ha postulat per ser el substitut de Joaquim Gay de Montellà. Sánchez Llibre, que té el suport de l’expresident Joan Rosell, però no de l’actual, s’ha entrevistat amb diversos empresaris per temptejar les possibilitats de l’elecció, i ja ha anunciat que fins després de l’estiu no farà efectiva la seva candidatura.
Prorrogat.
En aquest cas, no hi ha eleccions. La proposta d’un candidat per presidir el consell d’administració de la Fira, integrat exclusivament per empresaris és responsabilitat del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, però ha de ser validat prèviament per la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. A la darrera reunió del consell general de la institució, celebrada al desembre, i amb l’absència de representant de la Generalitat (pel 155), es va decidir no incloure la renovació dels càrrecs i ajornar-la per al mes de juliol.
D’aquí a un mes es reunirà de nou el consell general, ara sí amb la consellera d’Empresa i Coneixement, i és quan s’espera que es tracti el tema de la renovació. Els noms que sonen per rellevar Bonet són els de Miquel Martí, de la firma de transports Moventia, i amb més força el de Pedro Fontana, de la companyia Áreas.
Més dones.
Diferents fonts empresarials consultades que prefereixen mantenir-se en l’anonimat es mostren poc esperançades que els nous noms trenquin les inèrcies que arrosseguen les patronals des de fa dècades. “Acabaran assumint el relleu aquells candidats que proposin els presidents sortints. Malauradament, encara són processos electorals endogàmics i pocs transparents”, lamenta un empresari desencantat. Segons diversos empresaris consultats, s’ha estès un sentiment de desafecció cap a les organitzacions perquè l’empresa no se sent representada.
Tant és així que Antoni Abad, president de la Cecot, (la patronal vallesana que va estar expulsada de Foment per desavinences entre els presidents, amb el detonant del posicionament d’Abad a favor dels partits sobiranistes), ha engegat un procés de reflexió. Fonts properes expliquen que la iniciativa aspira que les organitzacions i organismes de representació -com ara les patronals, els col·legis professionals i fins i tot sindicats- redefineixin els seus funcionaments per vincular-se més als seus representats.
Ara com ara, estan fent consultes a empresaris, representants d’associacions empresarials i experts per trobar la manera de reinventar-se i adaptar-se als nous temps. Els crítics alerten que no es pot oblidar que es tracta d’estructures creades fa cent anys, i que per això mateix les reformes exigiran moltes jornades de reflexió.