L’anàlisi que efectua l’informe de la Comissió d’Experts de Transició Energètica ha esdevingut la darrera gran pedra de toc en el debat sobre com menar cap a un futur d’energia renovable, descarbonanitzat, si bé els objectius que planteja de cara a l’any 2030, que es poden resumir amb un 27% de contribució de les energies renovables sobre l’energia final o un 27% d’eficiència sobre l’energia primària, amb la conseqüència d’una reducció del 43% d’emissions de CO2 en sectors sotmesos al comerç de drets d’emissió respecte del 2005 i del 26% a sectors difusos, han estat considerats poc ambiciosos per veus crítiques.

Des de l’autoritat que dona haver participat en la confecció d’aquest treball encarregat per l’anterior govern de l’Estat, Pep Salas, fundador de Smartgrid.cat, en un vot particular sobre l’informe, considera que aquestes fites que es marquen són “clarament insuficients”. En la seva proposta, caldria elevar la contribució de les renovables fins al 35%, en la línia del que recomana el Parlament de la UE, “per tal de facilitar noves metes de cara al 2050”, i intensificar l’esforç en eficiència fins a un 40%, cosa que permetria una reducció d’emissions del 40% respecte al 1990, “tot assumint així l’objectiu de la UE”. Com diu Pep Salas: “Et fixes objectius per fixar estratègies, així que si hi ha poca ambició en els objectius, l’estratègia serà laxa, mentre que si hi ha més ambició, es treballarà més intensament.”

Un dels encerts de l’informe, que destaca Salas, és haver situat al centre del debat l’opció de la generació distribuïda, en paral·lel a la generació centralitzada, com a opció per distribuir la nova potència renovable prevista. Tanmateix, a l’informe s’insisteix molt en les economies d’escala que genera el model de grans plantes d’energia renovable, els seus costos de generació més barats, cosa que, en opinió de Salas, “altera tendenciosament el debat, en no considerar avantatges de la generació distribuïda com ara l’increment de competència gràcies a un consumidor més actiu en el mercat, capaç de capturar part del valor econòmic generat, l’eficiència energètica derivada de la proximitat als centres de consum i el menor desenvolupament de xarxes, l’impacte macroeconòmic en termes de creació d’ocupació a la pime, la promoció de la innovació tècnica i en models de negoci”. També cal destacar, al parer de Salas, “l’efecte induït de més sensibilitat i educació en l’ús dels recursos per part de la ciutadania i les inversions induïdes en eficiència energètica, com bateries, termòstats intel·ligents o aïllament, entre d’altres”.

Una de les grans aportacions de l’informe és haver reconegut la importància que pot tenir en el futur la figura de l’agregació independent de recursos energètics distribuïts, dins de la tendència que vol estimular la UE. Per Salas, és fonamental que “el gran potencial econòmic i en termes d’increment de competència d’aquesta nova figura dins del sector liberalitzat quedi capturada en exclusiva pels agents actuals de la comercialització elèctrica, dins d’una alta concentració, que només s’entén per les concessions fetes als grans grups empresarials en el moment de la liberalització del mercat”. Al parer de diversos observadors, entre els quals es troba Salas, la discussió de fons és quina responsabilitat ha d’assumir el consumidor. En un mercat liberalitzat, el consumidor hauria d’estar al bell mig, i ha de rebre senyals horaris sobre què costa portar energia, i gaudir de les eines per a una bona gestió, com l’agregació de la demanda o les bateries. Un correcte senyal del preu, que requerirà superar l’actual model de pool per anar a la subhasta o al contracte bilateral, “es donarà una oportunitat a l’energia distribuïda, i el generador veurà que és més barat generar prop del consum que lluny”, alhora que el consumidor podrà discriminar entre hores barates i cares.

En el capítol de la fiscalitat, en el seu vot particular, Salas demana que tingui “un caràcter integral, per a totes les fonts, sota el principi de qui contamina, paga”, és a dir, una fiscalitat proporcional a les emissions que es generen per cada ús final de l’energia, cosa que “interpel·la el consumidor perquè sigui més proactiu en la descabornització de l’economia”. Els costos del sistema pugen als 17.000 milions d’euros, i és l’usuari connectat a baixa tensió, el que sufraga en un 75,2% els costos, tot i representar només un 46,6% del consum. Des de la seva perspectiva crítica, Salas considera que el ciutadà hauria de poder analitzar la retribució de les activitats regulades, per revisar aquests criteris: “Tot allò que no estigui vinculat al subministrament s’hauria de treure de la factura i anar en els pressupostos generals.” En el cas del cost de les xarxes (7.000 milions), els generadors haurien d’assumir una part més important d’aquest preu.