Focus

Emprendre i no morir al tercer any

Només una de cada deu noves empreses segueix funcionant tres anys després de la seva creació

Un sòlid equip d’emprenedors és una de les peces clau per a l’èxit
El finançament i la ineficiència dels ajuts frenen el creixement

Apro­xi­ma­da­ment el 75% de peti­tes empre­ses que es creen anu­al­ment no superen els pri­mers dos anys de vida. I no només això, sinó que la gran majo­ria de les que pas­sen del segon any d’existència, es man­te­nen en un estat de “super­vivència”, estan­ca­des en un cicle de poc o nul crei­xe­ment i poca ren­di­bi­li­tat.

El nivell de super­vivència un cop pas­sat aquest període és molt baix. De fet, segons dades de Spain Star­tup, única­ment una de cada deu seguei­xen fun­ci­o­nant després de tres anys.

Què cal millo­rar, doncs, de l’eco­sis­tema empre­ne­dor perquè les start-ups facin el salt i es con­ver­tei­xin en empre­ses sos­te­ni­bles?

Ho hem pre­gun­tat a les deu start-ups cata­la­nes amb més poten­cial de crei­xe­ment (selec­ci­o­na­des per un jurat d’experts reu­nit per L’Econòmic i que publi­quem a con­ti­nu­ació), perquè reco­ma­nin qui­nes recep­tes s’han de pres­criure per reduir l’alta mor­ta­li­tat.

L’espe­ci­a­lit­zació del finançament és un dels punts clau per a la majo­ria, sobre­tot en sec­tors com el bio­tec­nològic. Joan Seo­ane, pro­fes­sor ICREA i cofun­da­dor de Mosaic Bio­me­di­cals, una bio­tech que ha desen­vo­lu­pat un fàrmac anti­tu­mo­ral, creu que calen més agències de finançament per a les dife­rents eta­pes. “A Cata­lu­nya es fa molt bona recerca i ciència, però molts pro­jec­tes es que­den en un calaix per la falta de finançament.” De la mateixa opinió és Llo­renç Coll, cofun­da­dor d’Ani­ling, una firma sor­gida de la ciència: “Seria bo que hi hagués un accés més fàcil al finançament, com passa als EUA, on hi ha un entorn més pro­cliu a fer créixer les start-ups”.

A l’hora de tro­bar finançament extern, no totes les start-ups coin­ci­dei­xen en el fet que en calen més, sinó que hi ha qui opina que abans, cal replan­te­jar-se el paper de cada actor en aquest eco­sis­tema. Cal esmen­tar que les exigències de capi­tal són ben dife­rents, depe­nent del tipus de sec­tor al qual per­ta­nyen. Per exem­ple les neces­si­tats finan­ce­res per desen­vo­lu­par un fàrmac no tenen res a veure amb les de crear un comerç electrònic. Per això mateix, Fran­cesc López, soci fun­da­dor de Stay­for­long, una pla­ta­forma de reser­ves hote­le­res per a esta­des llar­gues creu que, ara com ara, no hi ha cap pro­blema per cap­tar recur­sos sem­pre que les mètri­ques del negoci siguin bones.

Ara bé, per Fran­cesc López, el dubte és si el tracte a què s’arriba amb els inver­sors és en con­di­ci­ons d’igual­tat amb l’empre­ne­dor. “Pot­ser no calen tan­tes ron­des de finançament per con­so­li­dar un negoci”, diu López, que fins i tot asse­gura que el prin­ci­pal ene­mic de l’empre­ne­dor és l’inver­sor, perquè a poc a poc es perd la inde­pendència i el negoci. “El que hauríem de bus­car són nego­cis més ren­di­bles que gene­rin diners perquè això és el que dona inde­pendència per créixer. L’excel·lència en el tema del finançament de start-ups és que no cal­guin diners d’altres.”

Millors ajuts públics.

Al finançament públic per impul­sar les start-ups també se’l res­pon­sa­bi­litza de la mor­ta­li­tat empre­ne­dora, no només per insu­ficiència, sinó per ine­ficiència. Llo­renç Coll explica que el prin­ci­pal pro­blema és que, de la manera que estan orga­nit­zats actu­al­ment, si es depèn dels fons públics les start-ups s’han de sot­me­tre al seu ritme, la qual cosa pot alen­tir o ser incom­pa­ti­ble amb el model de negoci. Albert Bosch, cofun­da­dor de Housfy, una pla­ta­forma tec­nològica de com­pra­venda d’habi­tat­ges, com­par­teix amb Coll la idea que tot i que exis­teix un pro­blema de falta de sub­ven­ci­ons i aju­des públi­ques, el pit­jor és la poca eficiència. “Es triga molt a poder cobrar-les i això alen­teix encara més tot el crei­xe­ment de les start-ups”, con­si­dera.

En la mateixa línia d’opinió se situa Fer­ran Jover, direc­tor de Car­novo, la pla­ta­forma de com­pra en línia de cot­xes “Se’ls hau­ria d’exi­gir la mateixa fle­xi­bi­li­tat a les admi­nis­tra­ci­ons a l’hora de con­ce­dir ajuts que la que tenim nosal­tres.” Per Jover, cal­dria equi­pa­rar-se a Europa en ter­mes d’ajuts públics, però reco­neix que a l’Ins­ti­tut Català de Finan­ces tenen eines no gens menys­pre­a­bles.

El direc­tor de Car­novo fa, a més, una pro­posta de millora que segons ell posa­ria fi a un punt feble de les start-ups. “Que hi hagués sub­ven­ci­ons per con­trac­tar talent que ens ajudi a créixer inter­na­ci­o­nal­ment”, diu. De fet, Joan Seo­ane, asse­gura que Mosaic Bio­me­di­cals no exis­ti­ria si no hagués estat per un ajut euro­peu per con­trac­tar pro­fes­si­o­nals experts per con­ver­tir recerca en empresa. “Es tracta d’una quan­ti­tat petita, com­pa­rada amb el con­junt de la inversió, però crítica per garan­tir la posada en marxa”, explica Judit Anido, direc­tora de Mosaic Bio­me­di­cals i que va ser la bene­ficiària d’aquest ajut en la fase ini­cial de Mosaic.

Jus­ta­ment, la neces­si­tat de dis­po­sar de certs per­fils pro­fes­si­o­nals és una altra de les man­can­ces de l’entorn que fa morir mol­tes start-ups.

Talent.

Per­fils que facin de pont entre la ciència i la cre­ació d’empre­ses, en el cas de les bio­tec­nològiques, i talent espe­ci­a­lit­zat en el de les tec­nològiques, o pro­fes­si­o­nals amb un per­fil inter­na­ci­o­nal acaba sent aspec­tes deter­mi­nants perquè les empre­ses de nova cre­ació no morin en l’intent.

Els equips són, per a gran part de les start-ups amb més poten­cial, una pedra angu­lar per con­so­li­dar un pro­jecte empre­sa­rial. Àlex Díaz, fun­da­dor d’Eelp, una firma tec­nològica que ha desen­vo­lu­pat una app de ser­veis quo­ti­di­ans, con­si­dera que si el 90% de les empre­ses moren en la pri­mera fase, no és perquè falti alguna cosa, sinó per hi ha coses que no es fan bé. “Hi ha tres potes fona­men­tals per poder con­so­li­dar-se: la pri­mera és l’equip, la segona és la idea i la ter­cera és el moment. Si tot això con­ver­geix, tens mol­tes pos­si­bi­li­tats de tenir èxit”, afgeix Díaz.

Hi ha qui, com el fun­da­dor de Housfy, creu que cal reduir impos­tos i millo­rar les boni­fi­ca­ci­ons de la segu­re­tat social en peti­tes empre­ses. “Ens per­me­tria pagar millors sala­ris i cap­tar talent. Haver de des­ti­nar un 30% extra del sou a aquests tipus de des­pe­ses ens per­ju­dica a l’hora de créixer.”

Autocrítica.

En aquesta reflexió per iden­ti­fi­car les man­can­ces exter­nes hi ha també espai per a l’autocrítica. Per Àlex Cor­bacho, cofun­da­dor de Box­mo­ti­ons (una empresa tec­nològica que ha actu­a­lit­zat el model de negoci dels tras­ters) hi ha tres pilars bàsics perquè no tron­to­lli una start-up tot just començar. Cor­bacho con­si­dera que es tracta d’una com­bi­nació de l’eco­sis­tema empre­ne­dor de cada ter­ri­tori, del mer­cat en si i de l’equip empre­ne­dor.

Cor­bacho creu que és bàsic que els equips empre­ne­dors que comen­cen es pre­gun­tin si estan fent alguna cosa perquè és moda o perquè real­ment la volen fer.“Ser empre­ne­dor és apas­si­o­nant, però és dur i alhora és molt intens. Si en tens dub­tes, millor no fer-ho, perquè en algun moment tro­baràs que és massa dur. Si dub­tes, no entris en el tema”, diu el cofun­da­dor de Box­mo­toins.

Per la seva banda, Miquel Mon­tero, fun­da­dor i direc­tor gene­ral d’Ato­mian, una firma d’inves­ti­gació tec­nològica que desen­vo­lupa pro­duc­tes de sofware basats en com­pu­tació cog­ni­tiva, també creu que la clau del crei­xe­ment és més una qüestió interna “És impor­tant fac­tu­rar, encara que sigui un mínim, a par­tir del segon any, per vali­dar que la tec­no­lo­gia té una apli­cació en el mer­cat i que res­pon a unes neces­si­tats reals.”

La selecció, entre bastidors

És la cinquena edició que L’Econòmic es posa en contacte amb un grup d’experts perquè ens ajudin, amb la seva experiència i el seu criteri, a seleccionar deu start-ups ubicades a Catalunya amb una gran projecció de futur. Aquest exercici periodístic el fem per celebrar un any més de la nostra publicació -i ja en són vuit-, però també per parlar i presentar, iniciatives empresarials tecnològiques i biomèdiques liderades per emprenedors i gestors que menaran les empreses cap a l’èxit per l’originalitat de l’activitat, pel seu rigor o per l’experiència en altres projectes. L’Econòmic ha buscat un equip d’experts que coneixen bé el sector de les start-ups per fer una trobada i poder votar els projectes de més interès. Enguany hem comptat amb Miquel Martí, director general de Barcelona Tech City, que impulsa el Pier01, on es va fer la votació; Isabel Amat, directora de Business Development de Reig Jofre i membre de la junta directiva de Catalonia Bio HT; Sara Ylipoti, directora de Conector BCN; Yolanda Pérez, directora de Bstartup de Banc Sabadell; Mercè Tell, managing partner de Nekko, i Jordi Aguasca, gerent de Startup Catalonia de l’agència pública Acció.

Un fàrmac antitumoral de precisió

anna pinter

L’empresa Mosaic Biomedicals parteix d’una base científica molt sòlida que es remunta a l’any 2009, quan el doctor Joan Seoane, cofundador de Mosaic Biomedicals i director de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), va patentar una diana terapèutica que tenia un paper antitumoral.

D’aquella recerca, Mosaic Biomedicals -creada el 2012- ha desenvolupat juntament amb VHIO un fàrmac antitumoral per a malalts que tinguin alts nivells de la proteïna LIF i, alhora, una eina de diagnòstic per identificar quins pacients respondran més eficientment al tractament del fàrmac. Mosaic és un exemple clar del que és la medicina oncològica de precisió, que augmenta l’eficàcia del tractament i en redueix els efectes secundaris. El fàrmac (MSC1) ja es troba en la primera fase d’assaig clínic als millors centres hospitalaris del món en oncologia (Memorial Sloan Kettering Cancer Center, VHIO i el Princess Margaret de Toronto).

L’empresa amb seu a Barcelona té dos elements que la converteixen en una start-up amb molt potencial. D’una banda, és l’única desenvolupadora a tot el món d’un fàrmac contra aquesta proteïna i, de l’altra, per la particular manera amb què s’ha finançat per desenvolupar el fàrmac. Judit Anido, cofundadora i directora general, explica que la clau ha estat comptar amb el suport de socis de primer nivell. L’any 2014, per exemple, van tancar la primera ronda de finançament liderada per Versant Venture, una de les deu millors firmes de capital risc del món, a la qual també es van sumar Caixa Capital Risc i Business Angels.

Dos anys després, hi va haver un altre punt d’inflexió. Aleshores, es van fusionar amb la biotecnològica canadenca Northen Biologics, focalitzada també en oncologia. “Volem, a més, desenvolupar nous projectes”, avança Seoane, que també és professor ICREA.

L’altra fita ha estat l’acord amb opció de compra amb Celgene, una de les farmacèutiques més importants en oncologia del món, que també ha suposat una nova injecció de capital.

tecnològica de genòmica

Un nou nivell per a l’anàlisi de l’ADN

anna pinter

Aniling és una spin off de l’Institut Germans Trias i Pujol de Badalona que contribueix a l’eclosió de l’anàlisi del genoma. Ells, però, han anat més enllà i han creat un nou estàndard d’anàlisi de l’ADN. Han desenvolupat un producte que es basa en una tecnologia única, perquè poden analitzar el genoma i l’epigenoma de manera simultània i amb alta qualitat.

El genoma és un indicador estable, hi pot haver mutacions mínimes, però l’epigenoma canvia amb el temps ja que té en compte l’entorn (consum de tabac, contaminació a què s’està sotmès, estil de vida, etc.) i és una mena de sensor a allò que una persona ha estat exposat.

Aniling ha dissenyat una tecnologia patentada que és universal i compatible amb qualsevol de les plataformes que es fan servir. “Aquesta universalitat ens dona més flexibilitat a l’hora de negociar amb llicenciatàries i una major accessibilitat per entrar en el mercat”, explica Llorenç Coll, director general i cofundador d’Aniling, juntament amb Miquel Ángel Peinado, director científic. L’spin off té, a més, la particularitat que està en un mercat en expansió. Les xifres sobrepassen el que és previsible. Si l’any 2003 es va seqüenciar el primer genoma humà després d’anys i de milions de dòlars invertits, només el 2016, la xifra va arribar a 500.000 genomes seqüenciats. La previsió és que cap al 2020 se superin els 50 milions.

“La nostra tecnologia contribueix a expandir aquest creixement”, assegura Coll. La qüestió és que integrar l’anàlisi de l’epigenoma al del genoma genera un gran impacte per a la medicina de precisió. “A través de la tecnologia que hem desenvolupat es pot fer un diagnòstic més precís del tipus de càncer que pateix un malalt, per exemple”, descriu.

La tecnologia d’Aniling no només serveix per precisar diagnòstic en càncer, també té potencial per a altres malalties com la diabetis i les neurodegeneratives. La seva ampla aplicabilitat els permetrà entrar també en el sector agrofood. L’spin off ha aixecat al voltant de 3,1 milions d’euros de fonts diverses.

Reserves de més de tres dies

Ofertes d’hotel per a estades prolongades

Francesc Muñoz

Quan vostè fa una reserva d’hotel, la factura final serà el resultat de multiplicar el preu de l’habitació pels dies que s’hi estarà. Aquesta operació no sol tenir en compte que el client d’estades llargues aporta més valor a l’establiment, en part perquè consumeix altres serveis (restaurant, bar, piscina, lloguer de cotxe, etc.) i en part perquè representa menys costos (en neteja de l’habitació per exemple). “El fet és que ningú defineix el producte en funció del criteri de la rendibilitat que suposa cada perfil d’usuari”, explica Francesc López –un dels tres socis de Satyforlong–, procedent del món financer. Aquesta “discriminació” la va detectar un altre soci, Luis Osorio, que va treballar durant vuit anys en el negoci hoteler de la seva família, i amb Francesc López i Raúl Morón, enginyer informàtic, van decidir reparar-la.

L’arrancada de Stayforlong es va fer amb els recursos propis i els que van recaptar de familiars i d’amics: uns 95.000 euros, que els van permetre desenvolupar al llarg del 2015 la tecnologia i tancar acords amb uns 500 hotels. Ja el 2016, amb la plataforma operativa, la base d’establiments va créixer significativament pels pactes amb operadors de turisme, i el gener d’aquest any ja eren més de 60.000 hotels en deu mercats europeus.

En aquest context, l’abril del 2017 es va tancar una segona ronda de 500.000 euros procedents en part de fons de capital de risc, de micromecenatge a través de la plataforma The Crowd Angel, i d’un préstec d’Enisa. El capital és per captar talent, segons López: “Busquem professionals procedents de grans empreses de la intermediació turística.” Aquestes persones els han d’ajudar a perfeccionar la tecnologia en base a l’eficiència. El 2017 van tancar amb unes vendes de 5,3 milions d’euros i més de 8.000 reserves al mes. I tot que encara no han arribat al punt d’equilibri (break even) no preveuen més rondes i esperen créixer amb el que vagi generant el negoci.

Submer Tancs per submergir el ‘hardware

‘Banyeres’ per refredar els xips i estalviar

Francesc Muñoz

Es parla poc del consum energètic vinculat a les TIC, però es creu que pot representar el 6% del consum mundial d’electricitat, i com que creix ràpidament, en pocs anys podria ser el 25%. Aproximadament, la meitat de la factura és perquè funcionin els xips i els circuits dels centres de dades i servidors. L’altra meitat del rebut és per refredar els aparells que agafen temperatures molt elevades. Alguns gegants informàtics han optat per posar els seus centres en llocs freds, però com que la tendència és acostar els punts de processament de la informació als usuaris per evitar la latència, caldrà fer les coses d’una altra manera.

Pol Valls i Daniel Pope, fundadors de Submer Technologies, pensen que tenen la solució: submergir el maquinari (hardware) en un líquid dielèctric (de nul·la conductivitat) que no malmet la informació i, a diferència de l’aire, té un comportament tèrmic més eficient perquè manté una temperatura força equilibrada. L’excés de calor s’elimina per un circuït tancat d’aigua. El consum energètic és molt reduït, per la qual cosa els costos de refredament cauen un 99%.

Submer ja té un producte en el mercat: són tancs d’un metre cúbic (també hi ha tancs amb el doble de capacitat), que es fabriquen a les mateixes instal·lacions de l’empresa a l’Hospitalet. Aquest any n’han començat la comercialització i ja han rebut les primeres comandes, amb la qual cosa esperen tancar l’any amb guanys. De tota manera, l’objectiu és tenir casos d’èxit perquè cada cop més gent s’animi a fer servir una tecnologia trencadora. Per això han instal·lat banyeres al CERN i en centres de dades del Regne Unit, Alemanya i Àsia. Fins ara s’han finançat amb 2 milions d’euros procedents de la UE i d’un fons de capital de risc. Preveuen obrir una segona ronda ben aviat.

L’ Assistent personal en majúscules

L’aplicació mòbil que resol necessitats

M. Sardà

Eelp! és un assistent personal global que funciona a temps complet durant tot l’any. L’aplicació mòbil permet delegar les necessitats diàries relacionades amb un gran ventall d’àmbits, tot i que la majoria de peticions se centren en vehicles, casa, nens, persones grans i mascotes.

Dirigida a urbanites de poder adquisitiu mitjà i alt, Eelp! va ser el primer projecte de Nuclio Venture Builder, una incubadora de negocis fundada a Barcelona el 2016 per Carlos Blanco, Maria Hidalgo, Marc Torres i Alex Díaz. Díaz és, des del maig de l’any passat, CEO de l’start-up, després d’exercir com a director d’operacions de Nuclio i d’haver creat una dotzena d’empreses al llarg de la seva trajectòria professional.

Eelp! ja ha aconseguit tancar dues rondes de finançament: la primera, de 200.000 euros, el gener de l’any passat, i la segona, de 500.000 euros, l’estiu d’enguany. “Aquest any volem consolidar Madrid, on fa poc que vam obrir, i automatitzar la gestió dels serveis”, explica Díaz, que anuncia: “A la tardor del 2019 volem sortir a Europa i implantar-nos a París o a Roma, ciutats que tenen clients i proveïdors molts similars als que trobem a Barcelona i Madrid.”

Ja han establert contractes amb gairebé 500 proveïdors i la meitat dels serveis que han efectuat se centren en la llar: neteja, reparacions, bugaderia i compres. “La segona categoria més demandada són els serveis relacionats amb els vehicles i, dins d’aquests, portar el cotxe o la moto a passar la ITV és el rei”, explica Díaz, sense menystenir aquells que tenen a veure amb les mascotes.

Eelp! és la cara visible de les transaccions. El client abona entre 1,49 i 5,50 euros per servei, i el proveïdor cobra als 30 dies d’haver acabat la feina i d’obtenir el vistiplau del client. Tot a través del mòbil. En l’últim any, el creixement de l’aplicació ha estat espectacular: les cinc categories que oferia en un inici han passat a ser-ne 15, amb 180 serveis definits i un creixement mensual del 15%. El secret? “Tornem el temps a les persones i les empreses.”

tecnològica de computació cognitiva

Un cervell digital que accedeix al coneixement

ramon roca

Atomian ha arribat amb la intenció de revolucionar l’explotació de dades gràcies a un cervell digital que permet accedir al coneixement generat a les organitzacions. L’start-up ubicada a Sant Cugat del Vallès és una empresa d’investigació tecnològica que desenvolupa i comercialitza productes de programari basats en computació cognitiva. “Podem accedir a tot el coneixement simplement fent una pregunta, en llenguatge natural”, explica Miquel Montero, fundador de la firma nascuda el 2014. Una de les aportacions més singulars d’aquesta empresa, amb l’ús de la seva tecnologia, és que entendrà el significat de paraules i generarà una resposta dinàmica. “Analitzem els passos fronterers entre l’idioma de la gent i el de les computadores”, assegura l’emprenedor de formació enginyer informàtic, que ha estat quinze anys abans d’iniciar l’empresa desenvolupant els camps de la teoria de la informació, la computació i la neurolingüística. La tecnologia d’Atomian no es queda només en l’encreuament de dades concretes, sinó que fa un pas més i pot llegir i interpretar la informació d’un informe mèdic. “Amb la nostra eina podem saber els símptomes que té un pacient perquè som capaços d’automatitzar un document i entendre’l”, diu Miquel Montero, que afegeix: “Llegim PDF digitalitzats tot i que allò important és desxifrar un informe, no només les dades de la base de dades d’un hospital.” Amb una plantilla d’una dotzena de professionals, molts d’ells enginyers informàtics, biomèdics i experts en intel·ligència artificial, estan molt centrats en el sector salut i en l’aspecte legal de la banca. Fins ara han treballat en tres grans projectes del sector salut. Això no vol dir que no tinguin demanda d’altres camps, com el d’automoció. Precisament, fa poc acaba de tancar un projecte amb la direcció alemanya de Mercedes. Amb CatSalut també van tancar un gran projecte. “Ara podem afirmar que ja hi ha una quarantena d’hospitals que en un moment o altre utilitzaran la nostra tecnologia”, diu Montero. Això suposarà incrementar la plantilla un 20% aquest 2018.

La previsió és tancar enguany amb una facturació de mig milió d’euros. Fins ara, Atomian ha rebut 2 milions d’euros d’inversió privada i ha demanat un crèdit a l’ICF. Es preveu que la firma catalana faci una ronda de finançament a mitjan del 2019. Business angels, Caixa Capital Risc i la família Costafreda són alguns dels seus inversors.

plataforma de reconeixement d’accions i moviments

Abans d’un any podrem donar ordres a la tele i al cotxe gesticulant

ramon roca

Gestoos, nascuda a Barcelona el 2015, tindrà el programari que farà possible trucar des del cotxe o posar en marxa i canviar de canal de televisió només amb un simple gest abans d’un any. “Hem estat tres anys desenvolupant la tecnologia per poder donar ordres a aparells com televisions, cotxes o l’electrònica de consum i retail a partir de gesticulacions, i ja no caldrà ni prémer botons ni donar ordres de veu”, explica Germán León, soci majoritari de l’start-up Gestoos, nascuda fa tres anys a partir de la fusió d’Exipple, una consultora especialitzada en disseny d’interacció i gesticulacions creada pel mateix Germán León i per Andrea Halfpap i un projecte de la UPC que es deia Gestoos. En definitiva, es tracta de desenvolupar la intel·ligència de la visió.

La nova empresa catalana, que té 21 treballadors, 17 dels qual a Barcelona i la resta a Londres i San Francisco, ha dissenyat una plataforma de reconeixement d’accions i gestos que permet dotar de reactivitat i intel·ligència qualsevol superfície, pantalla o dispositiu.

Amb l’ús de la senyalització digital, un establiment podrà veure les persones que estan a dins i les seves característiques, i “això permetrà, per exemple, que si hi ha un client amb cadira de rodes se li pugui donar servei de seguida”, diu Germán León, que afegeix que en poc temps el sector de l’automoció farà una revolució. “Aviat tindrem a punt el programari de gestos que hem preparat amb un dels proveïdors més importants del món de l’automoció”, diu. D’aquí a un any, l’empresa preveu que farà un salt molt potent. A l’Estat espanyol disposa del Museu del Barça, amb 3 milions de visitants, com un dels principals clients. “La nostra potencialitat la tindrem al Regne Unit, França, l’Índia i el sud-est asiàtic”, diu Germán León.

Per desenvolupar la tecnologia la firma va rebre fa uns mesos 2,5 milions d’euros aportats per Kibo Ventures i OneRagtime i també per business angels. El màxim accionista de l’empresa preveu una altra ampliació de capital per al 2019, ja que ja tenen inversors a punt de fer l’aportació.

Germán León, Andrea Halfpap, Marcel Alcoverro i Pau Molins controlen el 73% de les accions, la resta correspon a inversors.

venda de cotxes per internet

Accelera la compra ‘on line’ del teu cotxe

jordi garriga riu

A la llum donada pels catorze anys passats a SEAT, Ferran Jover, cofundador i director de Carnovo, havia comprovat que la compra de cotxes a través d’internet “era un procés llarg i farragós”: “Després de veure a la xarxa un cotxe que t’interessava, anaves al concessionari, et feien una oferta però no sabies si era el millor preu possible, de manera que anaves a un altre i a un altre...” Ara, amb el mètode que introdueix la plataforma de Carnovo, assegura: “En 24 hores donem al client cinc ofertes, ordenades per preu, distància i qualitat de l’experiència comercial.” Com afegeix, rotund: “Oferim transparència i velocitat.”

A més de Jover, Carnovo té Gerard Olivé, Santiago Vernetta i Miguel Vicente com a cofundadors, i va obtenir el suport d’Antai i Banc Sabadell en el llançament de l’start-up. Carnovo ja disposa d’una xarxa de 1.300 concessionaris, el 40% de tot l’Estat, i la llista d’adhesions es va ampliant dia rere dia, igual que la d’usuaris de la plataforma, que s’enfila al sostre de les 150.000 persones. L’empresa, que òbviament vol créixer en concessionaris, ha perseverat en el seu procés de finançament, amb 2 milions d’euros inicials que han tingut continuïtat, també per internacionalitzar-se, i ja es troba en el procés d’obrir mercat a Itàlia. Ara mateix, el seu mercat es concentra en un 65% a Barcelona i Madrid, amb bona presència al País Basc i a Andalusia. Jover creu que hi ha oportunitats en el mercat, ara que molts pensen a renovar el seu vehicle per un d’alternatiu (híbrid o elèctric). Com diu Jover: “A la indústria hi ha molta competència, i entren a la nostra plataforma amb preus prou competitius, tot i que l’usuari valora moltíssim l’experiència d’usuari, és a dir el temps de resposta i l’atenció donada.” Així mateix, “el sector ha comprès que ha d’anar al món digital si vol fer créixer les vendes.”Carnovo té un vessant editorial en què s’aconsella al comprador quines poden ser les millors vies de finançament del cotxe.

Vendre el pis sense pagar comissions

jordi garriga riu

Sembla que l’activitat immobiliària recupera pistonada, i això pot donar peu a iniciatives com la de Housfy, plataforma tecnològica de compravenda d’habitatges que ja s’ha col·locat entre els les vint immobiliàries més actives, amb una ràtio de dos immobles venuts al dia, i un model en què al venedor d’un pis li estalvien fins a 12.000 euros en comissions, ja que només fa un pagament únic de 3.600 euros. Amb una plantilla de 30 persones i unes previsions de volum de facturació per a enguany de 2,4 milions d’euros, no sembla forassenyat pensar que per a aquesta proptech incubada per Nuclio Venture Builder es puguin complir les previsions del director de la companyia, Albert Bosch: “A curt termini, voldríem estar en el top 10 de les agències immobiliàries espanyoles i vendre al mes entre 100 i 200 habitatges.” De moment, les xifres són prou engrescadores, ja que en l’últim mes es van vendre 50 pisos, i s’han venut 300 immobles des de la fundació de l’empresa, amb un creixement del negoci mensual del 27%. “Hem aconseguit que, en conjunt, els nostres clients s’hagin estalviat 3 milions d’euros.” A banda, com remarca Bosch: “Som molt eficients en la captació i gestió de pisos, ara que l’impacte d’iniciatives com la d’Airbnb han encarit els lloguers i això impulsa la gent a comprar pisos.” Housfy, després de firmar convenis amb Banc Sabadell i Abanca, ha obert un servei d’hipoteques per ajudar els seus clients en l’adquisició de l’habitatge, amb un finançament que pot arribar al 80%. “Anem a un ritme d’assolir tancar 15 hipoteques cada mes”, explica Bosch, que afegeix la dada que el 90% dels compradors necessiten hipoteca, tot i que a l’estat espanyol només se’n concedeixen el 22%.

Housfy també ofereix un producte per a petites promotores i obre dos nous serveis, de mudances i reformes.

BOXMOTIONS Tenir articles en custòdia sense moure’s de casa

La tecnologia actualitza el traster tradicional

m. sardà

Dos joves enginyers barcelonins, Àlex Corbacho i Pol Karaso, van decidir capgirar un projecte en què treballaven per crear Boxmotions el 2016, una empresa tecnològica que ha actualitzat el model de negoci dels trasters. “Aportant tecnologia, afegim més conveniència al client sense sumar costos”, diu Corbacho.

Boxmotions, guanyadora de la competició de start-ups del 4YFN d’enguany, ubica els seus magatzems a l’entorn metropolità de Barcelona i s’encarrega de tot allò que representa deixar un article en custòdia: des del seu muntatge o desmuntatge fins a la provisió de caixes, l’ajuda per omplir-les i el transport. El client té a la seva disposició una llista detallada, amb fotografies si ho desitja, de tots els articles que Boxmotions recull. Si els vol recuperar, junts o per separat, se li entreguen en 48 hores. Ofereix també la possibilitat de pagar per espai o pel nombre d’articles donats en custòdia. A més: “Als magatzems només entren els nostres operaris”, explica Corbacho, fet que afegeix un plus de seguretat.

Els fundadors van deixar les seves feines a principis del 2015 per emprendre el seu projecte. Corbacho treballava per a Amadeus a Londres, i Karaso, per a Latam a Madrid. Van iniciar Boxmotions amb els seus propis estalvis fins que a finals del 2016 van tancar una roda prefeed de 250.000 euros, incorporant a l’start up business angels que tenien a la seva xarxa de contactes, a més d’alguns coneguts i familiars, “gent que va apostar per nosaltres com a equip”, puntualitza Corbacho.

A més de continuar el creixement, Boxmotions va tancar el 2017 una ronda d’inversió feed d’1 milió d’euros, en què van participar alguns dels fons de capital de risc més importants de l’Estat: Inveready, Sabadell Venture Capital, Athos Capital i The Crowd Angel. “Aquesta inversió ens permet accelerar, llançar fort Boxmotions a Barcelona, planificar la implementació d’enguany a Madrid i l’expansió internacional a altres ciutats europees a partir del 2019”, concreta Corbacho.

Boxmotions busca densitat de població i magnitud de mercat, “i el costum d’emmagatzemar articles, determinant en la penetració dels trasters”. Tot i centrar-se en Europa, Corbacho assegura: “No ens posem límits.”

LA NOVETAT

La comoditat de llogar un espai a través del mòbil o del lloc web


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.