Barcelona, ciutat de la ciència

L’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha pre­sen­tat aquesta set­mana al Saló de Cent el pro­grama Bar­ce­lona, ciu­tat de la ciència, amb la intenció d’aug­men­tar les sub­ven­ci­ons muni­ci­pals a la recerca fins a 2,4 mili­ons d’euros i crear un premi emblemàtic, l’Hipa­tia, que la repre­senti. No podem estar més a favor de la pro­moció de la ciència i de la impli­cació de les admi­nis­tra­ci­ons en aquest objec­tiu, però de vega­des hem de qüesti­o­nar l’eficàcia real i la trans­lació a resul­tats d’aquest tipus d’anun­cis. D’una banda, hi ha sem­pre la tendència a pre­sen­tar un recull extens d’objec­tius estratègics (deu en aquest cas), que a la llarga són difícils de seguir i d’impul­sar simultània­ment. Seria pot­ser millor selec­ci­o­nar -ne tres o pot­ser fins i tot només un i seguir-lo amb constància. De l’altra, tot i que és inne­ga­ble el pres­tigi de la ciu­tat en l’àmbit glo­bal, m’he tro­bat més d’un cop, en reu­ni­ons a l’estran­ger amb gent que quan li dius que vens de Bar­ce­lona et con­testa ràpida­ment: “Sí, hi vam estar de vacan­ces l’any pas­sat” i tot seguit et parla de res­tau­rants i de plat­ges. I és cert que tenim una ciu­tat pri­vi­le­gi­ada, amb excel·lents res­tau­rants i plat­ges, però després d’aquest inici veus que el posi­ci­o­na­ment de Bar­ce­lona no és pre­ci­sa­ment el de recerca. Per enten­dre’ns, nor­mal­ment ens pre­nem una cer­vesa al bar men­tre mirem el fut­bol, men­tre que brin­dem amb cava la nit de cap d’any. Si mirem els anun­cis d’uns i altres pro­duc­tes, poques mar­ques de cava tro­ba­rem que s’anunciïn amb els esports i poques de cer­vesa que s’inten­tin posi­ci­o­nar com a beguda per a un ball de gala. És a dir, que tot i ser reco­ne­guda i res­pec­tada, en gene­ral Bar­ce­lona té molt més la imatge de ciu­tat d’oci que de cen­tre científic i de recerca, cosa que pot ser difícil de con­tra­res­tar. No sig­ni­fica que l’Ajun­ta­ment no hagi de fer el que cal­gui per inten­tar diver­si­fi­car l’acti­vi­tat econòmica de la ciu­tat i evi­tar per­dre el tren de la inno­vació i la moder­ni­tat, però real­ment per tri­om­far en un objec­tiu tan com­plex cal­dria una volun­tat clara i coor­di­nada de totes les admi­nis­tra­ci­ons, i encara més de tots els par­tits, per evi­tar el que ens ha pas­sat els dar­rers anys: cada equip de govern nou de cada admi­nis­tració fa pública la seva estratègia i gai­rebé mai arriba el com­promís polític veri­ta­ble i el finançament neces­sari per posar-la en pràctica.