Borsa

Atrapats en la teranyina de la incertesa

Factors com la guerra comercial i la inestabilitat política han lliurat un primer semestre decebedor. Els resultats empresarials podrien ajudar a anar a l’alça

No se sap ben bé en quina part del cicle estem, i si bé hi ha gent que afirma que el cicle s’esgota, jo no veig que l’economia hagi arribat a aquest punt, i només cal veure els resultats dels emergents
La fragilitat de diversos governs posa en qüestió el futur de l’euro

Ha estat un pri­mer semes­tre ben galdós en els mer­cats bor­sa­ris, que de manera ine­vi­ta­ble s’han fet ressò de les incer­te­ses que hi han pla­nat, des del des­a­fi­a­ment pro­tec­ci­o­nista que l’admi­nis­tració Trump plan­teja a la Xina i a la resta del món, fins a la vul­ne­ra­bi­li­tat que es torna a veure a la zona euro, per l’esquerda que obre la ines­ta­bi­li­tat política d’Itàlia o les dis­sen­si­ons al si del govern d’Ale­ma­nya, sense dei­xar de banda la pujada del petroli, una vari­ant que sem­pre imposa els seus efec­tes.

En arri­bar al juny, el balanç de com tran­sita l’exer­cici bor­sari no era pas engres­ca­dor, amb una acu­mu­lació gene­ra­lit­zada de pèrdues en les bor­ses euro­pees: un 4,29% de recu­lada a l’Ibex 35; 4,73% al DAX 30 ale­many; 1,04% al FTSE MIB italià; 0,66% al FTSE britànic i un 3,95% a l’Euro Stoxx 50. Només el CAC 40 francès ha pogut exhi­bir un 0,21 % posi­tiu, ben migrat en tot cas. Als EUA, si bé el selec­tiu S&P 500 crei­xia un 1,67%, el Dow Jones també retro­ce­dia, un 1,81%. A Àsia, men­tre el Hang Seng xinès queia un 3,22%, el Nikkei ho feia en un 2,02%.

En opinió d’Albert Grau, asses­sor finan­cer d’Argenta Patri­mo­nios, “encara que hi havia con­sens que no seria un exer­cici com el del 2017, no s’espe­rava un retrocés tan gran.” Les raons les hau­rien d’anar a cer­car, en la seva inter­pre­tació, en una certa deso­ri­en­tació dels agents del mer­cat: “No se sap ben bé en quina part del cicle estem, i si bé hi ha gent que afirma que el cicle s’esgota, jo no veig que l’eco­no­mia hagi arri­bat a aquest punt, i només cal veure els resul­tats dels mer­cats emer­gents.”

Amb tot, reco­neix que “el tret al peu de Trump” ha estat deci­siu per desa­ni­mar el mer­cat, amb el propòsit de tor­nar a un pro­tec­ci­o­nisme dur, d’aran­zels del 25% sobre l’acer i del 10% sobre l’alu­mini, a més de taxes a les impor­ta­ci­ons xine­ses per un valor de 60.000 mili­ons de dòlars.

Val a dir que tam­poc no hi falta la mirada del got mig ple. Per a Xavier Tei­xidó, direc­tor de Renta 4 a Bar­ce­lona: “És inne­ga­ble que tots els mer­cats han seguit una tendència a la baixa, però si tenim en compte que han estat diver­ses les incògni­tes que han pla­nat sobre el mer­cat, com ara la guerra comer­cial, Corea, Itàlia o Tur­quia, podria haver estat pit­jor”, i afe­geix que “tot­hom ha per­dut ren­di­bi­li­tats, tant els inver­sors més ago­sa­rats com els defen­sius”. Si en algun moment es va poder con­fir­mar que aquests pri­mers sis mesos de l’any aca­ba­rien amb una ele­vada sobre­venda acu­mu­lada va ser el mes d’abril, com relata David Pina, ana­lista d’Activ­Tra­des: “És a l’abril quan comença la tem­po­rada de resul­tats cor­po­ra­tius del pri­mer tri­mes­tre del 2018, i és quan la millora en els bene­fi­cis empre­sa­ri­als can­via la per­cepció dels inver­sors i s’ini­cia una tendència alcista en les bor­ses mun­di­als, que con­clou a mit­jan de maig per l’insis­tent incre­ment de les ten­si­ons comer­ci­als. Els selec­tius euro­peus es cap­gi­ren i tor­nen a cotit­zar en una clara tendència bai­xista, que segueix vigent.”

Risc per­sis­tent.

De cara a la segona mei­tat de l’any, “el risc per­sis­tirà, amb taxes de vola­ti­li­tat encara nota­bles, però tot ple­gat serà més equi­li­brat”, segons estima Albert Grau, per a qui fac­tors com el final, esgla­o­nat, de la política d’estímuls del BCE, “ja s’està des­comp­tant, perquè el calen­dari és cone­gut.” Així mateix, la pujada pre­vista de tipus d’interès per part de la Reserva Fede­ral, fins a dues puja­des més d’aquí al 31 de desem­bre, “deter­mi­narà un tipus de canvi que anirà molt bé a les empre­ses.” Hom ja parla d’un euro can­vi­ant a 1,14 dòlars en pocs mesos. Grau estima que d’aquí a finals d’any un selec­tiu com l’Ibex 35 té un poten­cial de pujada del 8%, i als inver­sors els reco­ma­na­ria que siguin cauts: “Inver­tir en empre­ses que no tin­guin cap procés pro­duc­tiu pel mig i no depen­guin de les matèries pri­me­res. Empre­ses de sec­tors com ser­veis o gran con­sum.” Així mateix, per “evi­tar la con­ta­mi­nació” que pugui venir dels mer­cats euro­peus, sobre­tot d’estats en què la con­jun­tura política els ha situat en una pla d’incer­tesa, “cal reco­ma­nar inver­tir en mer­cats de fora d’Europa.”

Xavier Tei­xidó, per la seva banda, creu que “en aquest tau­lell d’escacs, hi con­ti­nua havent dub­tes”, així que, per tal d’esvair-los, “cal obser­var els resul­tats empre­sa­ri­als del segon tri­mes­tre de l’any, i com­pro­var real­ment com hi ha inci­dit la guerra comer­cial, perquè el mer­cat ho pugui quan­ti­fi­car”. Pre­veu que l’Ibex 35 es mogui en els mesos pro­pers en una for­qui­lla entre els 9.300 i els 10.500 punts, i asse­nyala que “si el mer­cat baixa per sota de 9.300, compte, perquè voldrà dir que hi haurà opor­tu­ni­tats de com­pra interes­sants.” Cal fer avi­nent que durant els dar­re­res mesos, “el diner ha estat atu­rat, i per això els inver­sors espe­ren la publi­cació de resul­tats o la incidència de les oscil·laci­ons del preu del petroli per moure peça”. Si els resul­tats són bons, “el mer­cat tirarà, perquè al final el que compta és l’eco­no­mia real”. Si l’inver­sor segueix sense tenir-ho clar, “el mer­cat per­llon­garà aquest com­por­ta­ment de dego­te­jos a la baixa, amb algun rebot tècnic a l’alça.”

David Pina creu que tot girarà al vol­tant del fac­tor Trump: “De cara al segon semes­tre, els resul­tats cor­po­ra­tius seran deter­mi­nants, però caldrà estar pen­dents que el pro­tec­ci­o­nisme comer­cial de Donald Trump no derivi en una guerra comer­cial en l’àmbit glo­bal i acabi amb un crei­xe­ment mun­dial que voreja el 3%. El temor més gran en aquests moments és que un període per­llon­gat d’incer­tesa comer­cial pesi sobre l’acti­vi­tat econòmica.” Quant a l’evo­lució que pugui expe­ri­men­tar l’Ibex 35, exposa que “es podria moure en un rang comprès entre 10.200 i 9.000 punts, i la rup­tura d’algun d’aquests nivells sig­ni­fi­ca­ria que s’ha produït un canvi d’esce­nari en els mer­cats”.

Caldrà estar atents a l’evo­lució d’un sec­tor com el ban­cari, que durant la pri­mera mei­tat de l’any va estar molt cas­ti­gat a totes les pla­ces borsàries euro­pees, però no és inver­sem­blant pen­sar, com pensa David Pina, que siguin objecte de les pre­ferències dels inver­sors en el segon semes­tre, tot coin­ci­dint amb la con­clusió dels estímuls del BCE, que pre­ce­deix a les puja­des de tipus d’interès que tant delei­xen els bancs euro­peus.

Amb tot, la vul­ne­ra­bi­li­tat que pugui mos­trar en algun moment l’euro, i després de la traumàtica experiència que va supo­sar l’ensul­si­ada finan­cera que es va ini­ciar el 2008 i que, d’alguna manera, encara cueja, segueix sent la por prin­ci­pal entre els ana­lis­tes de tot l’arc euro­peu. La salut de la divisa euro­pea podria patir que a França un Macron ja no és per­ce­but com la solució d’enginy per aixe­car l’eco­no­mia; que a Itàlia i a Espa­nya, els dos governs que s’han estre­nat no comp­ten amb una majo­ria sòlida que els suporti i que fins i tot la sem­pre fia­ble Ale­ma­nya vegi com el govern de Merkel esti­gui al caire del tren­ca­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.