Temporalitat per sobre de la mitjana, inestabilitat laboral, concatenació de contractes temporals durant anys, disparitat de condicions laborals segons el centre de recerca. És la realitat laboral d’un col·lectiu altament qualificat i especialitzat: els investigadors, en què és habitual que doctors, que dirigeixen equips d’una desena de persones i tenen projectes amb centres d’altres parts del món, no tinguin contractes fixos i la seva continuïtat depengui d’un fons europeu o una subvenció, amb tota la incertesa que això representa. Resistir en aquest exigent i competitiu sector acaba sent apte només per a uns quants. Beatriz Grau, enginyera agrònoma i investigadora a l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), va acabar baixant del carro de la recerca després de sis anys sumant contractes temporals de mesos de durada i poca estabilitat. Finalment, després d’estar 11 mesos esperant que l’IRTA la contractés en el que havia de ser el contracte definitiu, va acabar marxant a una spin off (empresa derivada) de la UPC. Grau, que va entrar de becària i va acabar de coordinadora de diferents projectes al departament d’horticultura ambiental, va tolerar estoicament la incertesa de no saber si al cap d’uns mesos podria continuar treballant, d’una banda per la implicació que tenia i d’una altra banda per la seguretat que tota la recerca que havia estat fent a l’Institut acabaria quedant-se en un calaix si ella marxava. “Em vaig adonar que no tenia garanties per continuar d’una manera estable i vaig acceptar l’oferta en una empresa, encara trobo a faltar els meus companys”, diu Grau.

El maig del 2018 els sindicats UGT i CCOO van elaborar un informe que mostrava que el percentatge de treballadors temporals als principals instituts i centres de recerca de Catalunya supera el 68% de mitjana (vegeu gràfic). La majoria dels contractes signats als centres d’investigació són per obra i servei, vinculats a la durada d’una subvenció pública o privada; fet que genera les altes taxes de temporalitat laboral. Hi ha centres on la xifra arriba al 80%.

La doctora biomèdica Montserrat Batlle, investigadora i membre del comitè sindical d’Idibaps, explica que el pitjor és la concatenació dels contractes temporals d’obra i serveis. Sovint es troben amb investigadors que arriben als 40 sense plaça fixa, amb l’angoixa que això suposa a títol personal. “Al darrere de gent molt formada i que està fent una aportació d’alt valor a la societat hi ha persones que no poden ni demanar una hipoteca o un crèdit personal i a qui no concedeixen ni la targeta d’El Corte Inglés. No podem oblidar que la inestabilitat personal afecta la productivitat”, explica la doctora.

La precarietat a la feina resulta més alarmant en un sector com la ciència, en què són les persones qui la fan, i són el seu motor. Ara com ara es calcula que hi ha 8.000 treballadors a Catalunya que es dediquen a la recerca.

L’altra cara de la precarietat és que la falta d’estabilitat impedeix consolidar equips. “Durant el meu temps a l’IRTA veia com nombroses persones que eren molt vàlides van marxar per la inestabilitat laboral”, explica Beatriz Grau.

En l’informe dels sindicats denuncien igualment la disparitat de les condicions laborals segons els centres i els baixos sous comparats amb la resta d’Europa. Segons els seus càlculs, si el salari mitjà predoctoral a Europa és de 25.000 euros bruts anuals, a l’Estat espanyol està en 14.000. Per això van engegar una campanya per reclamar un conveni col·lectiu sectorial que ofereixi un marc regulador comú i transparent i que a més de posar ordre en les condicions laborals del sector separi adequadament la gestió econòmica dels centres de la carrera professional.

Un dels primers passos que caldrà és que es creï una patronal, ara com ara ACER, l’associació que agrupa els diferents centres i instituts de recerca públics i privats, no té competències.

Josep Samitier, president d’ACER, explica que en la darrera assemblea de l’associació ja es va acordar la voluntat d’asseure’s per participar en la negociació, però abans haurien de refundar l’associació.

Samitier recorda que l’alta temporalitat és habitual en els entorns de recerca que estan basats en resultats, “la bona voluntat i les ganes de treballar no serveixen per garantir èxit en la carrera investigadora”, i creu que el que s’ha de garantir és transparència i que els sistemes de selecció siguin escrupolosos.

La recerca és un sector clau per a l’economia i la societat del país, en depèn el progrés tecnològic i sanitari i és considerat un motor econòmic. Segons les darreres dades de CERCA, el conjunt de centres de recerca d’excel·lència de la Generalitat de Catalunya l’any 2016 (només la seixantena de centres que agrupa) van assolir uns actius al balanç de 995 milions d’euros, van ingressar 495 milions d’euros, van facturar 91 milions en serveis i van contractar 254 milions d’euros en personal.