Focus

Guerra d’aranzels

Donald Trump ha passat a l’acció i aplica mesures proteccionistes que esmicolen el funcionament de l’economia globalitzadaLes empreses catalanes també patiran la penalització del govern nord-americà en el comerç multilateral

Les empreses grans poden reestructurar les operacions, però això no ho poden fer les petites
Josep Lladós
Professor de la uoc
De l’escalada de la tensió comercial en surten perjudicades les empreses
Yuriy Rudyuk
Advocat a Van Bael & Bellis
Ja tenim indicis que el proteccionisme ha perjudicat la inversió
Agustín Carstens
Director general del BPI

De “fat­xen­de­ria comer­cial” ha qua­li­fi­cat la Xina la posició pro­tec­ci­o­nista del govern de Donald Trump. Les ame­na­ces d’apli­car aran­zels a la impor­tació de pro­duc­tes dels prin­ci­pals ali­ats i socis comer­ci­als, uti­lit­za­des per Trump durant la cam­pa­nya pre­si­den­cial i que va con­ti­nuar ati­ant l’any poste­rior al seu nome­na­ment, han estat posa­des defi­ni­ti­va­ment en pràctica. “Ha per­dut el sen­tit comú i és molt perillós”, va reblar Hua Chu­nying, por­ta­veu del Minis­teri d’Exte­ri­ors del govern xinès quan Was­hing­ton va anun­ciar el pri­mer paquet d’aran­zels que s’apli­ca­ria als pro­duc­tes xine­sos, a prin­cipi de juliol. Amb la seva actu­ació, en pro de la defensa del mer­cat inte­rior, de les empre­ses i dels tre­ba­lla­dors nord-ame­ri­cans, Trump està fent miques tots els acords comer­ci­als acon­se­guits en els dar­rers 20 anys i amenaça un comerç inter­na­ci­o­nal basat ara ja en un mer­cat glo­ba­lit­zat, amb una pro­ducció molt frag­men­tada en què cada vegada més hi par­ti­cipa un nom­bre més alt d’actors pro­duc­tius de qual­se­vol part del món.

Mer­cat glo­bal.

Les empre­ses cata­la­nes “for­men part d’aques­tes cade­nes glo­bals i per tant en pati­ran les con­seqüències”, afirma Josep Lladós, sots­di­rec­tor de recerca del depar­ta­ment d’estu­dis d’eco­no­mia i empresa de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya (UOC). “Les empre­ses grans tenen la pos­si­bi­li­tat de rees­truc­tu­rar les seves ope­ra­ci­ons, des­lo­ca­lit­zant el valor o l’acti­vi­tat en un altre lloc, però això no ho pot fer una empresa petita. Tot i això, la gran notarà abans els efec­tes”, asse­gura Lladós.

Des del març, quan Was­hing­ton va impo­sar aran­zels a la impor­tació d’alu­mini i acer, el reguit­zell d’ame­na­ces posa­des en pràctica ha estat cons­tant. “De l’esca­lada en les ten­si­ons comer­ci­als en sur­ten per­ju­di­ca­des les empre­ses, i també en poden sor­tir per­ju­di­ca­des de retruc les empre­ses cata­la­nes”, explica Yuriy Rudyuk, advo­cat espe­ci­a­lit­zat en comerç inter­na­ci­o­nal del des­patx Van Bael & Bellis, amb seu a Brus­sel·les i ofi­cina també a Gine­bra. Segons Rudyuk: “Hi ha pimes cata­la­nes que no expor­ten direc­ta­ment al mer­cat nord-ame­ricà, però són sub­mi­nis­tra­do­res de parts de pro­duc­tes a altres països de la UE. Per exem­ple, sub­mi­nis­tren peces al sec­tor de l’auto­moció a fac­to­ries d’Ale­ma­nya, i aques­tes fac­to­ries expor­ten els pro­duc­tes als Estats Units. De retruc, aques­tes pimes es veu­ran afec­ta­des si l’esca­lada con­ti­nua, perquè afec­tarà les coman­des que es fan amb una pre­visió de mesos.”

Rudyuk, col·labo­ra­dor de Pimec a Brus­sel·les, asse­nyala que la UE és cons­ci­ent que aquesta situ­ació és molt més com­pli­cada de tram­pe­jar si l’empresa és petita o mit­jana, i “per això ha creat un depar­ta­ment d’ajuda (help desk) perquè les pimes puguin estar infor­ma­des en tot moment del que està pas­sat”, perquè, asse­gura Rudyuk, “és molt impor­tant conèixer exac­ta­ment el que està pas­sant per poder actuar en con­seqüència”.

Invo­lució.

El FMI ja va aler­tar el juliol pas­sat que una esca­lada de les ten­si­ons comer­ci­als podria res­tar fins a cinc dècimes al pro­ducte inte­rior brut (PIB) mun­dial el 2020. “Els Estats Units han ini­ciat acci­ons comer­ci­als que afec­ten un ampli grup de països i s’enfron­ten a represàlies per part de la Xina, la Unió Euro­pea, els seus socis del TLCAN (Trac­tat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord) i el Japó, entre d’altres”, va asse­gu­rar Mau­rice Obst­feld, eco­no­mista en cap del FMI. I hi va afe­gir que “l’àmplia expansió glo­bal que va començar fa dos anys s’ha estan­cat” i els ris­cos han aug­men­tat “a curt ter­mini”.

També l’OCDE va adver­tir que ele­var els aran­zels a l’altura dels que hi havia als anys noranta tin­dria un impacte molt nega­tiu sobre l’eco­no­mia mun­dial, i arri­ba­ria a reduir en un 14% el nivell de vida pre­vist per al 2060. Aquests efec­tes pro­nos­ti­cats per l’OCDE només es basen en els deri­vats de l’oferta, sense tenir en compte què pas­sa­ria en quant a pèrdua de con­fiança o d’inver­si­ons. Poc després de l’adver­ti­ment de l’OCDE, Agustín Cars­tens, direc­tor gene­ral del Banc de Paga­ments Inter­na­ci­o­nals (BPI), va con­fir­mar que en el dia d’avui “ja exis­tei­xen indi­cis que l’aug­ment de les pres­si­ons pro­tec­ci­o­nis­tes ha per­ju­di­cat la inversió”.

Fins i tot la Reserva Fede­ral (Fed) va con­si­de­rar que la política comer­cial pro­tec­ci­o­nista dels Estats Units “ha inten­si­fi­cat” la incer­tesa i els ris­cos per a la seva pròpia eco­no­mia, espe­ci­al­ment en el sen­ti­ment empre­sa­rial i la inversió pri­vada.

L’eco­no­mia finan­cera.

Els mer­cats finan­cers ana­ven actu­ant segons allò que el govern de Trump anava ver­ba­lit­zant. “Eren per­cep­ci­ons que cre­a­ven expec­ta­ti­ves”, indica Lladós. “Men­tre anava fent decla­ra­ci­ons, es va reti­rar de l’acord climàtic de París, va atu­rar l’acord transatlàntic, però no va fer res en eco­no­mia. En canvi, els grans bancs, aquells que deci­dei­xen allò que passa en els mer­cats finan­cers, que no es mouen per expec­ta­ti­ves, sinó que fins i tot influ­ei­xen en aques­tes i, per tant, mouen els mer­cats, van reco­llir els bene­fi­cis del que el govern nord-ame­ricà deia que faria però que encara no havia fet, i el mer­cat es va recon­fi­gu­rar”, afirma. I insis­teix: “Ara ja no és el que diu, sabem el que fa. I amb la seva política expan­siva el que acon­se­guirà és crear més inflació i aug­men­tar el dèficit”. Per Lladós, Trump “té com una obsessió per des­fer el lle­gat Obama en l’àmbit finan­cer.”

L’eco­no­mia real, en canvi, “tre­ba­lla sobre la inversió pro­duc­tiva i, si les expec­ta­ti­ves són bones, s’inver­teix”, indica Lladós. Segons ell: “El que ha pas­sat és que hem tren­cat un gran actiu perquè Trump és un irres­pon­sa­ble, que no vol dir que no sigui intel·ligent, perquè ho fa per bene­fi­ciar qui creu que ha de bene­fi­ciar, els seus.” La mul­ti­la­te­ra­li­tat fun­ci­o­nava. “I ens ha cos­tat molt acon­se­guir-la”, afirma Lladós. Els Estats Units, asse­gura, es poden per­me­tre aquest atac a la mul­ti­la­te­ra­li­tat perquè tenen un mer­cat gran i lla­mi­ner “però també hau­ran de car­re­gar amb els efec­tes nega­tius que aquest tren­ca­ment els oca­si­o­narà, uns efec­tes que són nega­tius per a tots”, diu.

La gran obsessió de Trump és l’ele­vat dèficit comer­cial. “Sem­pre l’ha tin­gut perquè és una eco­no­mia que estal­via molt poc i inver­teix molt. Això real­ment és un pro­blema si no ho pots finançar, però els Estats Units no han tin­gut mai cap pro­blema de finançament perquè tenen uns mer­cats de capi­tals enor­me­ment atrac­tius i, a més, és una eco­no­mia molt atrac­tiva per ser-hi dins i, per tant, no només hi arriba inversió finan­cera, també pro­duc­tiva”, explica Lladós.

L’apli­cació d’aran­zels té efec­tes posi­tius per a les empre­ses que estan pro­te­gint, però només és un efecte tem­po­ral, perquè incre­menta el preu de manera arti­fi­cial per als pro­duc­tes que venen de fora, fet que acaba pagant el con­su­mi­dor nord-ame­ricà. Però el veri­ta­ble pro­blema que ha creat un dèficit comer­cial alt no el reso­len els aran­zels perquè, indica Lladós, “és un pro­blema de pro­duc­ti­vi­tat lli­gada a un canvi tec­nològic”, i asse­gura que això només es pot cor­re­gir “aug­men­tant la pro­duc­ti­vi­tat i inver­tint més en tec­no­lo­gia”.

Pro­ducció frag­men­tada.

Àsia és el mer­cat on s’han tras­lla­dat mol­tes empre­ses nord-ame­ri­ca­nes. Allà van tro­bar sala­ris més bai­xos i con­di­ci­ons labo­rals impen­sa­bles al seu ter­ri­tori. El preu, però, va ser la trans­ferència tec­nològica. “Pri­mer els xine­sos copi­a­ven, però després van apren­dre a fer-ho i fins i tot ara ho arri­ben a fer millor que la resta”, explica Lladós. Per això, en tot aquell ball d’aran­zels con­tra supo­sats ene­mics del mer­cat nord-ame­ricà, Trump ha asse­nya­lat espe­ci­al­ment la Xina per les que ha qua­li­fi­cat d’injus­tes pràcti­ques comer­ci­als i pel roba­tori de pro­pi­e­tat indus­trial.

“La pro­ducció s’ha frag­men­tat moltíssim i hi inter­ve­nen mol­tes empre­ses per fer un sol pro­ducte, sobre­tot perquè la digi­ta­lit­zació per­met coor­di­nar tot el procés a distància. Ara la clau és el valor que té cada peça i pot­ser la que té més valor es fa a Sin­ga­pur, men­tre que la seu de l’empresa per a la qual tre­ba­lla està a Sili­con Valley. Serà aquesta la que aca­barà sent la per­ju­di­cada pels aran­zels que apli­ques a les impor­ta­ci­ons de Sin­ga­pur”, comenta Lladós.

En vista d’aquest crei­xent pro­tec­ci­o­nisme del govern dels Estats Units, la UE intenta rea­fir­mar els seus pac­tes comer­ci­als. En els últims mesos ho han fet amb la Celac (Comu­ni­tat d’Estats Lla­ti­no­a­me­ri­cans i Cari­benys), amb el Japó –un pacte comer­cial que estava atu­rat des de final del 2006– i la Xina. Altres socis han reac­ci­o­nat a la política comer­cial pro­tec­ci­o­nista de Trump rea­fir­mant o sig­nant nous acords mul­ti­la­te­rals, com ara la cimera dels BRICS (Bra­sil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) que va tenir lloc a Sud-àfrica a final de juliol, en què es van com­pro­me­tre a reforçar el lliure comerç mul­ti­la­te­ral. Tot és poc per mos­trar el rebuig a la uni­la­te­ra­li­tat de Was­hing­ton.

Tots són ene­mics.

La UE també ha estat cen­tre dels exces­sos ver­bals del pre­si­dent nord-ame­ricà, que fa encara no un mes va dir: “Bé, crec que tenim molts ene­mics. Con­si­dero que la UE és un ene­mic, per allò que ens fa en el comerç. No ho pen­sa­ries sobre la UE, però és un ene­mic.” I va indi­car, a més, que Rússia “és ene­miga en certs aspec­tes” i la Xina és un “ene­mic econòmica­ment par­lant”. Poc després va acla­rir que això “no sig­ni­fica que siguin dolents, sig­ni­fica que són com­pe­ti­tius”.

Trump cas­tiga amb aran­zels però intenta sua­vit­zar alhora aques­tes inter­ven­ci­ons comer­ci­als. “Estimo aquests països”, va dir amb referència als socis de la UE. “Res­pecto els líders d’aquests països però, en un sen­tit comer­cial, real­ment s’han apro­fi­tat de nosal­tres, i molts d’aquests països són a l’OTAN i no esta­ven pagant la seva part.” En aquesta guerra comer­cial s’endinsa també en la geo­política. Per això alguns ana­lis­tes es pre­gun­ten si amb tot ple­gat Trump no estarà bus­cant can­vis en algu­nes nor­ma­ti­ves comer­ci­als dels seus socis i, fins i tot, con­trac­tes avan­tat­jo­sos per a la seva eco­no­mia. Lladós opina: “Fa la sen­sació que estem jugant a un joc molt tàctic i pot­ser pen­ses que el que fa ho fa per nego­ciar altres acords més bene­fi­ci­o­sos per a les empre­ses nord-ame­ri­ca­nes, però després veus que l’esca­lada no va en aquest sen­tit.”

La Xina, de moment, ha apro­fi­tat cime­res i reu­ni­ons amb repre­sen­tants de mig món per refer­mar la seva política aper­tu­rista de mer­cat i mira d’apli­car mesu­res con­tra la política d’aran­zels de Trump que li per­me­tin man­te­nir un crei­xe­ment econòmic sos­tin­gut. De moment, Pequín va res­pon­dre d’igual manera a la pri­mera onada d’aran­zels de Was­hing­ton, que va incloure un càstig del 25% a les impor­ta­ci­ons xine­ses per valor de 34.000 mili­ons de dòlars. Poc després, el govern de Trump va implan­tar nous gravàmens als béns impor­tats de la Xina, per valor de 200.000 mili­ons de dòlars, als quals Pequín va res­pon­dre de la mateix manera, gra­vant pro­duc­tes nord-ame­ri­cans per igual valor. Si l’esca­lada per­sis­teix, Pequín podria optar també per altres mesu­res aran­zelàries i pres­si­o­nar i obs­ta­cu­lit­zar de manera burocràtica l’acti­vi­tat de les empre­ses nord-ame­ri­ca­nes al país, a més de res­trin­gir el flux de turis­tes cap als Estats Units.

La Xina, però, es podria guar­dar un últim as a la màniga i seria el de ven­dre part de la seva reserva de bons de deute dels EUA per per­ju­di­car direc­ta­ment Was­hing­ton, una mesura que tin­dria con­seqüències nega­ti­ves a escala glo­bal.

Per si l’esca­lada s’incre­menta en els pròxims mesos, Pequín ja ha començat a diver­si­fi­car les seves impor­ta­ci­ons, reduint els aran­zels a la soja a altres països, per no enca­rir el cost de la pro­ducció d’ali­ments a la seva població. Aquesta decisió no sem­bla que sigui casual. Els EUA són un dels dos proveïdors de soja a escala mun­dial, jun­ta­ment amb el Bra­sil, i la Xina és el màxim com­pra­dor, amb una quota total del 60% sobre el total d’impor­ta­ci­ons. Amb els aran­zels a la soja, “els gran­gers dels EUA per­dran com­pe­ti­ti­vi­tat en el mer­cat d’expor­ta­ci­ons i neces­si­ta­ran tro­bar altres com­pra­dors”, fet que impac­tarà en els seus comp­tes de resul­tats i alhora podria per­ju­di­car Trump de cara a les elec­ci­ons de mit­jan man­dat del novem­bre pròxim, va indi­car Cars­ten Menke, ana­lista de matèries pri­me­res del banc suís Julius Baer. Les àrees agrícoles i indus­tri­als del país van ser deci­si­ves en la elec­ci­ons pre­si­den­ci­als que van por­tar Trump a la Casa Blanca el 2016.

Ten­si­ons inter­nes.

De moment, el govern dels Estats Units ha hagut de reac­ci­o­nar als neguits dels agri­cul­tors i a final de juliol va llançar un pla valo­rat en 12.000 mili­ons de dòlars per com­pen­sar-los dels per­ju­di­cis oca­si­o­nats pels aran­zels d’altres països en represàlia als apro­vats pels pre­si­dent Trump. El govern també haurà de fer front a les quei­xes dels pro­duc­tors lac­tis. Més de sei­xanta empre­ses i grups de pro­duc­tors lac­tis dels Estats Units van dema­nar al pre­si­dent la sus­pensió dels aran­zels metal·lúrgics a Mèxic perquè les represàlies comer­ci­als d’aquest país afec­ten direc­ta­ment el seu negoci.

A Trump se li obren focs en molts sec­tors del seu mer­cat intern. Veient la res­posta de la UE de posar aran­zels a les impor­ta­ci­ons de moto­ci­cle­tes Har­ley-David­son nord-ame­ri­ca­nes, entre altres pro­duc­tes, i la insi­nu­ació d’aquesta empresa que obri­ria una fac­to­ria a Europa, on l’any pas­sat va ven­dre 40.000 uni­tats, fet que va con­ver­tir el mer­cat euro­peu en la segona font d’ingres­sos de la com­pa­nyia, Trump va amenaçar-los d’impo­sar “un gran impost” sobre les ven­des de Har­ley-David­son als Estats Units. Alhora, també va asse­gu­rar que el seu govern està nego­ci­ant amb empre­ses inter­na­ci­o­nals de moto­ci­cle­tes perquè tras­lla­din part de la seva pro­ducció al ter­ri­tori nord-ame­ricà.

La situ­ació és tensa també en el mer­cat inte­rior. Tant és així que la Cam­bra de Comerç dels Estats Units (USCC), que repre­senta interes­sos de tres mili­ons de nego­cis, li va plan­tar cara i va cri­ti­car dura­ment la posició pro­tec­ci­o­nista de Trump, pre­sen­tant un informe en què deta­lla el pos­si­ble impacte d’aquests gravàmens en les expor­ta­ci­ons de cada Estat, les mer­ca­de­ries que sor­ti­ran més per­ju­di­ca­des i el total de llocs de tre­ball que depe­nen del comerç glo­bal. Tho­mas Dono­hue, pre­si­dent de la USCC, va asse­gu­rar que l’inter­canvi de san­ci­ons entre països “només con­du­eix a una guerra comer­cial que cos­tarà llocs de tre­ball i danyarà el crei­xe­ment econòmic dels Estats Units”. L’objec­tiu per ell és “el comerç lliure i just, però aquesta no és la manera de fer-ho. És hora de rever­tir el rumb i adop­tar enfo­ca­ments més intel·ligents i efec­tius per abor­dar les pre­o­cu­pa­ci­ons comer­ci­als amb els socis”.

Des de la Xina, la por­ta­veu del Minis­teri d’Exte­ri­ors, Hua Chu­nying, va ser con­tun­dent: “Els Estats Units s’han dis­pa­rat un tret al peu.” Chu­nying va recor­dar com, per exem­ple, com­pa­nyies com ara Gene­ral Motors i Apple venen més a la Xina que als Estats Units, alhora que va esmen­tar també el fet que dos terços de les expor­ta­ci­ons tec­nològiques de la Xina són pro­duc­tes de com­pa­nyies estran­ge­res fabri­cats a aquest país, motiu pel qual “la guerra comer­cial danyarà els interes­sos dels dos països”.

Acció coor­di­nada.

Després de múlti­ples denúncies dels uns i els altres davant de l’Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç (OMC) per la impo­sició d’aran­zels i per les res­pos­tes a aques­tes impo­si­ci­ons, altres països s’han afa­nyat a aju­dar pro­duc­tors d’acer i alu­mini. A la UE, el pro­duc­tors espa­nyols d’oliva negra, afec­tada pels aran­zels nord-ame­ri­cans perquè supo­sa­da­ment està sub­ven­ci­o­nada a través de la política agrària comuna (PAC), també recla­men aju­des. La tro­bada entre Trump i Juncker, el 25 de juliol, pot haver fre­nat de moment aquesta guerra comer­cial amb Europa. Si l’esca­lada no s’atura, segons Lladós, “d’aquí a un, dos o tres anys hi pot haver una acció coor­di­nada a escala mun­dial per atu­rar aquesta política pro­tec­ci­o­nista, i la incer­tesa que està pro­vo­cant ara també s’aca­barà recon­duint amb cer­tesa”.

LES XIFRES

34.000
milions de dòlars
És el valor dels primers aranzels imposats pels Estats Units a la Xina, incrementat en 200.000 milions de dòlars més uns dies després.
1,2%
Cauen les exportacions
Després d’un any de creixement, al maig van recular les exportacions catalanes.
34,75%
Aranzel
La imposició de gravàmens a l’oliva negra espanyola posa en dubte el sistema d’ajuts de la PAC.
14%
Reducció del nivell de vida
L’OCDE indica aquesta xifra per al 2060 si continua l’escalada aranzelària.

L’exportació catalana, a l’aguait de l’escalada

Les exportacions catalanes van experimentar una davallada de l’1,2% al maig respecte al mateix mes del 2017, fins als 6.273 milions d’euros, després d’encadenar 12 mesos consecutius de creixements. Malgrat aquesta davallada, les exportacions catalanes van concentrar al maig el 24,8% del conjunt de l’Estat, i entre gener i maig van augmentar un 3,3% amb relació al mateix període de l’any passat. Encara és d’hora per determinar si en aquestes xifres ha influenciat la primera tongada d’aranzels que va aplicar el govern dels Estats Units a les importacions d’alumini i acer, però el neguit ja està sobre la taula.

“L’abast encara és limitat, però els efectes indirectes ja s’han començat a notar”, comenta Jacint Soler, cap del departament de relacions internacionals de Pimec. Soler explica que a Pimec ja s’han rebut consultes de socis amb factories als Estats Units i també d’algunes que tenien previst entrar a Mèxic per servir des d’allà el mercat nord-americà. “Estem en espera de veure què passarà els pròxims mesos –indica Soler– perquè si l’escalada continua potser algunes empreses es veuran oblidades a canviar les seves polítiques de compra i potser fins i tot replantejar-se les inversions a països com ara Mèxic i la Xina.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.