L’apel·latiu “biònic” aplicat a una bicicleta sona pretensiós però no ho és gens per als enginyers de l’oh!bike, que han dedicat gairebé tres anys a desenvolupar el que per a ells és el millor vehicle per a la ciutat: una bici elèctrica, atractiva, lleugera i que s’adapta a qualsevol tipus d’usuari de tal manera que acaba sent una prolongació del seu cos.

El resultat acaba de rebre el premi Delta d’or de disseny industrial que atorga ADI-FAD i una subvenció a fons perdut del programa Neotec del CDTI, el que per a Miquel Cabré, cofundador, són, per sobre de tot, reconeixements al disseny, d’una banda, i a la tecnologia desenvolupada, d’una altra banda. Però l’examen més important, el del mercat, l’han passat amb nota per l’èxit d’una campanya de micromecenatge amb què recentment han posat a la venda les primeres unitats de les oh!bike amb descomptes. “Més que per finançar-nos ha estat un mitjà per donar-nos a conèixer”, diu Cabré.

Però tornem als inicis. El punt de partida d’aquesta particular aventura a dues rodes és un grup d’enginyers reunits al voltant d’una taula. Tres dels set socis actuals havien estat allà cap als anys vuitanta en el naixement d’Ecotècnia, famosa pels seus aerogeneradors: “Igual que vam fer fa 30 anys amb el sector de l’energia amb els molins de vent, vam pensar que a les nostres mans estava revolucionar la mobilitat urbana i teníem clar que ho havíem de fer amb una empresa i un producte propis”, explica. Potser la diferència és que ara el mercat està molt ben assortit de bicicletes elèctriques i no elèctriques i molts altres tipus de ginys per desplaçar-se. Però a oh!bike Factory tenen una confiança plena que han fet una bici que no té competidors. D’entrada no és plegable, perquè no volien rodes petites que la fessin menys segura, però han aconseguit molta lleugeresa, té tres marxes, pesa només 15 quilos, amb els 2 de la bateria, i el manillar s’alinea amb el quadre per facilitar el transport. La bateria, fabricada a Cerdanyola per Millor Battery, té 50 kilòmetres d’autonomia. La resta de components es fan a Taiwan –un dels membres de l’empresa s’hi ha desplaçat per supervisar la producció– i s’acoblen a Can Picó, l’espai dedicat al foment de la bicicleta del Poblenou.

La bicicleta d’oh!bike Factory és blanca i només admet que les llantes puguin ser negres: “No és per facilitar la fabricació, és una decisió purament estètica: ens agrada que sigui així”, indica Cabré.

La venda de la bicicleta es fa a través del portal de l’empresa i d’alguna botiga multimarca. I tenen l’obsessió que la persona la provi “perquè va molt bé”. Han fet assajos al laboratori de l’Idiada i a Collserola i estan segurs de la robustesa. Un dels secrets és que incorpora uns sensors i un microcontrolador que fan que conduir-la transmeti la sensació que és una prolongació del cos, en altres paraules: “biònica”.