Als museus, i als car­rers de la ciu­tat de Chi­cago és pos­si­ble des­co­brir algu­nes mos­tres des­ta­ca­des de la cre­a­ti­vi­tat de la soci­e­tat cata­lana de totes les èpoques. Mirem-nos-ho, orde­na­da­ment, seguint el fil del temps.

Sant Jordi: la Gene­ra­li­tat. Una de les joies (segons diuen ells matei­xos a les audi­o­guies) de l’Art Ins­ti­tut of Chi­cago (AIC) és la pin­tura de grans dimen­si­ons de Ber­nat Mar­to­rell dedi­cada a Sant Jordi i el dragó. És la peça cen­tral del retaule de la cape­lla del Palau de la Gene­ra­li­tat de Bar­ce­lona, seu del govern català des de l’endemà del 1359. (Altres peces del retaule són al Louvre de París).

La ‘Niña’, la ‘Pinta’ i la ‘Santa María’: Amèrica. A la col·lecció de les maque­tes dels 50 millors vai­xells de tots els temps del Museum of Sci­ence and Industry de Chi­cago, hi ha les cara­vel·les del 1492 de l’empresa de Cristòfol Colom. Són, segons l’acu­rada versió cata­lana del web del museu: la Niña, la Pinta i la Santa María. Són a l’inici de l’aven­tura ame­ri­cana, que és un motor de la pri­mera re-invenció cata­lana.

“Amb savi/esa”: rajo­les. Una de les peces de ceràmica esco­llida per l’AIC per mos­trar la qua­li­tat de la cons­trucció dels temps de la pri­mera rein­venció de Cata­lu­nya-València en el segle XVI és un hexa­go­nal floor tile, una rajola del 1590-1600, de la qual el museu des­taca el text en català: “Amb savi/esa.” Algú podria pen­sar que el seny arriba als peus!

“Whe­e­llock Pis­tol (Pedre­nyal)”: metal·lúrgia. A l’AIC hi ha, també, la pre­sen­tació de pro­duc­tes de la metal·lúrgia moderna cata­lana. Per exem­ple, pis­to­les. I, en espe­cial, una que diuen que per­ta­nyia a la col·lecció del rei Lluís XIII de França. “This rare, ela­bo­rate whe­e­llock pis­tol was pro­du­ced in Ripoll, Cata­lo­nia”, amb “steel, iron and wood”. Al text, però, hi falta un detall bàsic: en plena guerra dels Sega­dors, la Gene­ra­li­tat va ele­gir el rei Lluís XIII com a nou comte de Bar­ce­lona.

‘Rocke­fe­ller Cha­pel’: vol­tes Guas­ta­vino a la Uni­ver­si­tat. Segons l’ATA Guide, la cape­lla de la Uni­ver­si­tat de Chi­cago -que va ser finançada per Rocke­fe­ller- és “an unu­sual exem­ple of Guas­ta­vino tile vaul­ting”. La rede­fi­nició de Rafael Guas­ta­vino de la volta cata­lana és un dels vec­tors de la segona rein­venció de Cata­lu­nya, que, a més, es pro­jecta al món.

Picasso, Miró: dues grans dones. Amb uns anys de diferència, l’Ajun­ta­ment de Chi­cago va encar­re­gar a dues per­so­na­li­tats for­ta­ment vin­cu­la­des a la Cata­lu­nya de la segona rein­venció (Picasso i Miró) dues escul­tu­res de grans dimen­si­ons -des­ti­na­des a ser exhi­bi­des al car­rer, a prop de l’ajun­ta­ment- dedi­ca­des a rede­fi­nir l’arque­ti­pus femení. (L’Econòmic juliol).

Bofill, Cala­trava: gra­ta­cels. Cent anys després d’inven­tar els gra­ta­cels, els tallers/mul­ti­na­ci­o­nals de Ricard Bofill i de San­ti­ago Cala­trava van par­ti­ci­par en la pro­jecció, a Chi­cago, de tres gra­ta­cels emblemàtics.

La ‘Crown Foun­tain’: un monu­ment democràtic. Jaume Plensa va gua­nyar el con­curs per a la cons­trucció d’una nova font pública al Mile­nium Park de Chi­cago. És un home­natge a un miler d’habi­tants de la ciu­tat: el seu ros­tre apa­reix en un film docu­men­tal en dues grans pan­ta­lles de pedra. L’aigua hi llisca, les boques -suc­ces­si­ves- són el bro­lla­dor, la cana­lla juga amb l’aigua.

Sergi Jordà: la música electrònica. A la secció del final del Museum of Sci­ence and Industry, els deu invents que con­fi­gu­ra­ran el futur del món. Un d’aquests és una taula per fabri­car música electrònica del físic català Sergi Jordà (fill, per cert, del cine­asta Joa­quim Jordà). A la soci­e­tat cata­lana d’ara hi ha un 1 sobre 10 -un 10%- de la cre­a­ti­vi­tat?