Borsa

Turquia posa els emergents en la diana

El temor que la crisi s’estengui castiga als mercats, però els experts aconsellen abandonar només les inversions amb exposició a economies que presenten desequilibris com els del país otomà.

La normalització dels tipus als EUA resta atractiu als emergents
No podem posar tots els països emergents al mateix sac
Alberto Iglesias
gvc gaesco
No hem de donar a aquesta crisi més rellevància que la del Brexit
VIctoria Torre
Self Bank

No ha estat un agost tran­quil per als mer­cats. Tots els ulls han estat pen­dents de Tur­quia, on els dese­qui­li­bris, lluny de cor­re­gir-se, han por­tat la seva eco­no­mia a prop del col·lapse. Inver­sors, ana­lis­tes i ges­tors de tot el món han estat ben pen­dents de les notícies que arri­ba­ven del país otomà. I molts d’ells no han tri­gat a reac­ci­o­nar. La incer­tesa i el ner­vi­o­sisme han aca­bat gene­rant cai­gu­des impor­tants, espe­ci­al­ment en sec­tors i com­pa­nyies amb expo­sició a la men­ci­o­nada eco­no­mia.

És el cas, per exem­ple, dels bancs euro­peus -els espa­nyols, per exem­ple, tenen 72.200 mili­ons d’euros d’expo­sició al país. BBVA -que pos­se­eix gai­rebé un 50% de l’enti­tat local Garanti-, Uni­cre­dit, ING i BNP han estat entre les enti­tats més cas­ti­ga­des.

A banda d’aquesta, l’altra deri­vada des­ta­cada ha estat el càstig als emer­gents, que han estat sota la lupa dels inver­sors, temo­ro­sos d’un con­tagi de la crisi turca. La incer­tesa es va tra­duir en cai­gu­des en les divi­ses de països com Rússia, Sud-àfrica, l’Índia i l’Argen­tina. Aquest dar­rer feia aug­men­tar encara més el ner­vi­o­sisme quan el seu banc cen­tral apu­java els tipus d’interès del 40% al 45% i anul·lava la sub­hasta pre­vista de 7.500 mili­ons de dòlars que havien de ser­vir per sufra­gar el retorn del pri­mer paquet d’ajuts que va rebre recent­ment per part del Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal.

Sor­ti­des.

Més enllà de les divi­ses, els inver­sors van des­fer posi­ci­ons en deute o renda vari­a­ble de les eco­no­mies emer­gents. Segons dades de l’Ins­ti­tut Inter­na­ci­o­nal de Finan­ces, en el dar­rer mes s’han produït sor­ti­des de diners inver­tits en països emer­gents per valor d’uns 1.229 mili­ons d’euros. Sud-àfrica, la Xina, el Viet­nam, Indonèsia, l’Índia, Malàisia i les Fili­pi­nes han estat els més afec­tats per aques­tes reti­ra­des.

En rea­li­tat, els emer­gents ja havien estat els més pena­lit­zats en un pri­mer semes­tre clara­ment nega­tiu per als mer­cats. I això que, a finals del 2017, s’albi­ra­ven bones expec­ta­ti­ves per a unes eco­no­mies amb pers­pec­ti­ves de crei­xe­ment i on es podien tro­bar valors amb des­comp­tes.

No obs­tant això, també s’adver­tien ris­cos tant en l’aspecte polític -amb elec­ci­ons en diver­sos estats- com econòmic -guer­res comer­ci­als, per exem­ple-. L’amenaça més gran, però, ja era una rea­li­tat. La nor­ma­lit­zació de la política monetària als EUA, tot i haver-se fet de manera gra­dual, ha res­tat atrac­tiu a alguns països emer­gents que eme­ten el seu deute en dòlars. Molts inver­sors han apro­fi­tat per reti­rar-se d’aquests i tor­nar a inver­tir als EUA, cosa que ha pro­vo­cat, de retruc, una cai­guda de les seves divi­ses i un enfor­ti­ment del dòlar.

Pena­lit­zats.

L’esca­lada de les ten­si­ons comer­ci­als, espe­ci­al­ment entre els EUA i la Xina el 2018, ha donat el cop de gràcia per a les inver­si­ons en mer­cats emer­gents. L’evo­lució de l’MSCI Emer­ging Markets, l’índex més popu­lar dels mer­cats emer­gents, cons­tata aquesta pena­lit­zació. En els sis pri­mers mesos de l’any, aquest selec­tiu va per­dre un 7,6%. A l’estiu, a mesura que la crisi turca s’agreu­java, les cai­gu­des s’accen­tu­a­ven i, el 16 d’agost, quan va tocar mínims, acu­mu­lava un 11,75% de pèrdues anu­als.

El càstig també s’ha notat en el mer­cat de divi­ses. A l’Argen­tina, per exem­ple, el peso es va anar deva­lu­ant res­pecte al dòlar i al maig va mar­car el seu nivell més baix davant la moneda nord-ame­ri­cana des de l’any 2001. Una situ­ació que va por­tar el govern de Mau­ri­cio Macri a apu­jar els tipus d’interès fins al 40% i a dema­nar un res­cat de 50.000 mili­ons de dòlars al Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal.

Pel que fa a Tur­quia, la lira ha estat de les més cas­ti­ga­des des de prin­ci­pis del 2018. Des que ha començat l’any, el seu valor res­pecte al dòlar ha cai­gut prop d’un 50%, cosa que ha anat enca­rint el seus préstecs -abun­dants i en dòlars- i ele­vant la pro­ba­bi­li­tat d’impa­ga­ment.

Alberto Igle­sias, ges­tor de fons d’inversió de GVC Gaesco, vin­cula aquesta depre­ci­ació als impor­tants dese­qui­li­bris econòmics que pre­senta l’eco­no­mia turca i que resu­meix en: finançament extern ele­vat; inflació insos­te­ni­ble -prop del 16%- pel fort crei­xe­ment que ha expe­ri­men­tat el país; inep­ti­tud del seu banc cen­tral per evi­tar el sobre­es­cal­fa­ment de l’eco­no­mia; un dèficit per compte cor­rent alt; un volum de reser­ves de divi­ses baix, amb la qual cosa no es pot actuar en aquest front per sos­te­nir la moneda, i dependència del finançament i del con­sum extern.

Per si aquest còctel no era sufi­ci­ent per fer min­var la con­fiança dels inver­sors, un con­flicte diplomàtic del país otomà amb els EUA va aca­bar amb l’anunci, per part de Donald Trump, que dupli­ca­ria els aran­zels a l’acer i a l’alu­mini turcs.

Risc de con­tagi.

Quan, a mit­jans del mes d’agost, la situ­ació sem­blava ja insos­te­ni­ble i la res­posta del govern de Recep Tayyip Erdo­gan, insu­fi­ci­ent, el ner­vi­o­sisme es va apo­de­rar del mer­cat i les cai­gu­des es van gene­ra­lit­zar. Sec­tors i com­pa­nyies amb dependència o part del seu negoci a Tur­quia o en la seva divisa van rebre de seguida. I una pre­gunta va començar a flo­tar en l’ambi­ent: era pos­si­ble que la crisi s’estengués a altres potències emer­gents?

Per Vic­to­ria Torre, res­pon­sa­ble de desen­vo­lu­pa­ment de con­tin­guts, pro­ducte i ser­vei de Self Bank, a pri­ori, el risc de con­tagi no és gaire alt. Torre reco­neix que hi ha un fac­tor psi­cològic que no es pot obviar, però afe­geix que ni Tur­quia porta a terme inter­can­vis comer­ci­als impor­tants amb altres emer­gents ni hi ha gai­res casos d’eco­no­mies amb el dese­qui­li­bri en la balança de paga­ments que aquest pre­senta.

Des de GVC Gaesco, Igle­sias asse­nyala als països emer­gents que tin­guin un dèficit per compte cor­rent alt, un nivell de deute extern en divisa estran­gera ele­vat i poques reser­ves de mone­des com els que poden patir més, i asse­nyala direc­ta­ment l’Argen­tina. En canvi, segons el ges­tor, les de la zona asiàtica -Corea, l’Índia i la Xina- i, fins i tot, Rússia, no pre­sen­ten aquests dese­qui­li­bris i s’hau­rien de com­por­tar millor.

En aquest sen­tit, Igle­sias reco­mana no dei­xar-se por­tar per deci­si­ons irra­ci­o­nals. “No podem posar tots els països emer­gents al mateix sac”, perquè no tots pre­sen­ten els matei­xos dese­qui­li­bris que Tur­quia, raona Igle­sias. De manera que “l’inver­sor que tin­gui els seus diners en un fons emer­gent, abans de ven­dre, hau­ria d’ana­lit­zar a quins països té expo­sició aquest”.

Pro­te­gir-se.

Per la seva banda, la recepta de Self Bank per fer front a cri­sis com aquesta depèn de rela­ti­vit­zar el seu impacte en els mer­cats, ja que Torre recorda que no són tan­tes les com­pa­nyies que tenen una expo­sició ele­vada i directa a Tur­quia.

“Aques­tes situ­a­ci­ons solen gene­rar incer­tesa en els mer­cats i una fugida de diners cap a actius més segurs”, afirma. I afe­geix: “Hauríem de tenir en compte aquesta crisi, però no donar-li més rellevància que a altres aspec­tes com ara la guerra comer­cial, l’evo­lució de les nego­ci­a­ci­ons sobre el Bre­xit, els resul­tats empre­sa­ri­als o l’actu­ació dels bancs cen­trals en política monetària.

Segons Torre, per man­te­nir-se aïllat de la crisi turca, es pot recórrer a com­pa­nyies els ingres­sos de les quals esti­guin ben diver­si­fi­cats. “Inde­pen­dent­ment de les acci­ons en què s’inver­teix, no és bona idea dei­xar les nos­tres car­te­res sense vigi­lar periòdica­ment ni cobrir-nos amb stop loss”, con­clou.

Atractius però impredictibles i arriscats

Paula Mateu

El protagonisme dels països emergents ha anat a l’alça en els darrers anys. La promesa d’unes rendibilitats elevades els ha convertit en opcions atractives per a molts inversors. No obstant això, els gestors i analistes adverteixen que s’han de tenir en compte també els riscos que presenten. Es tracta de mercats més impredictibles, per la qual cosa és important tenir-ne un bon coneixement. Tot i que presenten situacions diferents i, consegüentment graus de risc distints, en general, estan enfocats a perfils agressius o moderats agressius, que busquen una rendibilitat atractiva i que, a la vegada, siguin capaços d’assumir pèrdues superiors a les habituals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.