Els jocs de taula de Devir agafen embranzida
El grup ha crescut a l’Estat per sobre del 30% els darrers tres anys
El grup Devir té la seu a Barcelona des del 2017, quan l’empresa es va constituir com a grup. Fundada el 1987 al Brasil, la firma té presència en aquest país, l’Estat espanyol, Portugal, els Estats Units, Xile, Mèxic, Itàlia, Colòmbia i, des de fa unes setmanes, també a l’Argentina. Devir s’ha convertit en el principal proveïdor de jocs de taula del mercat hispanoparlant, on realitza el 80% de les seves vendes mundials.
La companyia va néixer de la idea d’uns enginyers informàtics brasilers, apassionats pel món del joc i del còmic. Primer van crear una distribuïdora de còmic nord-americà i de jocs de rol per al mercat brasiler. Quan va sortir Magic, el joc de cartes col·leccionables, el 1993, van anar als Estats Units a demanar els drets d’edició del joc per a llengua portuguesa. I del Brasil van fer el salt a Portugal, país on van fixar la seu d’una segona distribuïdora. Tres anys més tard, els propietaris de Magic van treure al mercat una altra col·lecció de cartes col·leccionables, Pokémon, i van convidar els enginyers brasilers a obrir mercat a l’Estat espanyol. Era l’any 2000, i des de llavors, Joaquim Dorca va agafar les regnes de la firma al país. Ara, Dorca és director general de màrqueting del grup.
“Volia portar a l’empresa el joc de taula, perquè les cartes col·leccionables estaven dirigides majoritàriament a un consumidor masculí, joves d’institut o universitaris, un públic urbà. I jo volia tenir productes per a les famílies”, explica Dorca.
Des de zero.
El primer joc de taula que va arribar gràcies a Dorca va ser El Senyor dels Anells, el mateix any 2000, que també va ser el primer joc cooperatiu que sortia al mercat. L’any següent va arribar Carcassonne i el 2002 ja van aconseguir els drets de Catan, l’estrella de la corona. “De Catan vam començar venent 2.000 o 3.000 exemplars l’any i ara, entre les versions en català, castellà i portuguès, en venem prop de 150.000 a la Península, i al voltant d’1,5 milions al món. Des que va sortir al mercat, el 1994, ja comptabilitza unes 30 milions d’unitats venudes. D’aquí a tres anys, ja podrem dir que és un clàssic, quan els fills dels que van començar a jugar-hi ja el puguin comprar i ensenyar”, destaca.
El grup Devir està format, des del 2017, per nou companyies amb el prefix Devir –Iberia, Itàlia, Colòmbia, Portugal, Brasil, Xile, Mèxic, Amèrica i Estats Units–, i socis de cinc nacionalitats –catalans, portuguesos, xilens, nord-americans i brasilers–. El director general és el portuguès José Carlos Fernandes, que forma tàndem amb Dorca i el director editorial, el barceloní Xavier Garriga.
Devir posa al mercat unes 50 novetats cada any, de les quals entre 30 i 35 són jocs nous de trinca. “Tenim un catàleg d’uns 300 jocs i cada setmana en traiem un de nou”, assegura Dorca. Les vendes del grup a Catalunya representen entre el 20 i el 25% del total de l’Estat. “Enguany vendrem al voltant de 120.000 jocs, dels quals només 25.000 són monolingües en català, tot i que la nostra llengua està present en les instruccions de tots els dirigits al nostre mercat.”
La facturació global del grup sempre ha anotat increments d’entre el 10% i el 12% anual. “Però, en joc de taula pur, a l’Estat hem tingut creixements per sobre del 30% els darrers tres anys, i enguany tancarem per sobre del 20%”, afirma. Tot i això, els augments més espectaculars els tenen a Llatinoamèrica: “Doblem cada any el que hem venut l’anterior”.
Coincidint amb la fira més important de jocs de taula del món, la Internationale Spieltage d’Essen, a Alemanya, aquest octubre, Devir presentarà Papua i Silk. I el novembre, al DAUhttp://lameva.barcelona.cat/daubarcelona/es, el festival barceloní dedicat als jocs –amb la creació del qual Devir té molt a veure–, “la gran bomba d’aquest Nadal: El Monstre de Colors, per jugar amb nens en edat preescolar, basat en el conte del mateix títol de l’Anna Llenas, dissenyat per Josep Maria Allué –guanyador del premi francès As d’Or infantil 2017– i Dani Gómez. És un joc molt divertit que afavoreix que els pares i educadors puguin parlar sobre emocions amb els més petits”, conclou.
DEVIR
Una activitat no considerada cultural
El funcionament del negoci del joc de taula és molt similar al del sector del llibre, tot i que Dorca mostra el seu enuig per l’IVA que se’ls aplica, del 21%, lluny del dels llibres, que tributen al 4%. “Es veu que no som cultura”, puntualitza. No demana ajuts públics, com tenen altres sectors d’oci, com el del videojoc, però reclama als poders públics “promocionar el sector del joc de taula, abaixar l’IVA i que el DAU rutlli cada vegada millor”.