La innovació és generar valor nou per a l’empresa, resolent un problema o detectant una oportunitat que afecta molta gent, de manera simple i diferent. Si acceptem que això és així, l’actitud ho és tot.

Llavors tenim por del rebuig, el fracàs, l’error i el que diran de nosaltres.

Si no innoves, ho farà un altre, i llavors puc predir el teu futur. La innovació és imprescindible en qualsevol empresa. Moltes ja la practiquen, només que ho han de fer de manera sistemàtica perquè sigui eficient.

Absolutament, perquè si innovem incrementem l’eficiència i aquest és un dels indicadors que es reflecteixen en el compte de resultats. Les empreses que no fan innovació passen de la lluita d’estar en el mercat del valor al mercat de la lluita pel marge. Llavors és quan el compte d’explotació pateix.

El fracàs és l’error continuat. L’errada és el que et porta a innovar. Per arribar a l’èxit abans has hagut de fer molts intents fallits. Estadísticament, es falla tres vegades de cada quatre. La premissa és pensar en gran i actuar en petit. Per això es fa prova-error permanent.

La firma tecnològica Asus. Va començar fabricant xips per a altres marques fins que es va adonar que ja fabricava tots els xips que duia un ordinador. Llavors van fer el pas i els van posar tots dins d’una carcassa. La idea va ser un èxit i ara són un dels primers fabricants d’ordinadors del món. El cas d’Amazon n’és un altre, però en innovació low cost.

En el món de la innovació, gestionem la informació al revés de la resta. El món empresarial recopila les dades de mercat per prendre una decisió, les analitza i crea un pla d’acció. Per innovar, no pots recopilar les dades existents, n’has de generar de noves. Actuem, generem noves dades i aquestes seran les que analitzarem. Per tant, no és estrany que en innovació es facin servir molt les fake news, perquè són part de l’estratègia de prova-error.

El primer que ha de fer és imaginar-se que d’aquí a tres anys la seva empresa ha mort, i preguntar-se que l’ha pogut matar. Segur que surten moltes raons possibles. El que ha de fer, ara que falten tres anys, és posar-hi remei i considerar cadascuna de les respostes com a oportunitats d’innovació. Quan tot va bé, ningú pensa en allò que podria afectar negativament el negoci, però aquesta pregunta hauria de ser obligatòria, perquè el món que ens envolta sempre canvia. Hem de guanyar distància i preguntar-nos: “Què em podria matar d’aquí a pocs anys?”

El concepte jeràrquic no té cap futur. El canvi és tan accelerat que el que està al pis més alt no té la percepció del que està passant al mercat, i pren decisions que quan les vol posar en pràctica deixen de ser aplicables. Arriba tard.

Haurien de tenir direccions generals que escoltessin. El líder no ha de tenir respostes per a tot, sinó preguntes, fer preguntes obertes als seus treballadors.

Catalunya és una terra molt emprenedora, destaca dins l’Estat en aquest camp, però això no vol dir que tots siguin empresaris autèntics.

Aplicar l’escolta activa i deixar-se aconsellar per experts a l’inici, per sistematitzar l’obtenció de resultats.

Els primers resultats arriben aviat, entre tres i sis mesos després d’haver iniciat el procés. Un indicador molt clar de millora de la situació és el nombre d’idees que aporten els treballadors.

Si cada dia et pregunto, tu m’expliques i jo t’escolto, tu et motives. Això automàticament redunda en benefici per al dia a dia de l’empresa, en l’eficiència. Hem de fer gestió, però també hem de ser hàbils i trobar temps perquè la gent s’emocioni amb la seva feina. Sense caure en el paternalisme, perquè seria com posar data de caducitat a l’empresa.