Claveguera més intel·ligent
El projecte iBATHWATER es proposa reduir en un 30% l’impacte de les aigües residuals a la costa de Barcelona
És una imatge recurrent, el dia després que s’hagi esdevingut un episodi de tempesta, que les aigües que banyen les platges de Barcelona apareguin en molt mal estat, tèrboles i amb residus grollers surant a la superfície, després que la xarxa de clavegueram hagi fet el que ha pogut per contenir el vessament d’aigües residuals no tractades. Per tal de millorar l’eficiència de la gestió de la xarxa de clavegueram, Barcelona acollirà iBATHWATER, un assaig amb diverses solucions per reduir l’impacte dels vessaments d’aigües residuals. Aquest projecte estarà liderat pel centre tecnològic Eurecat, i involucra l’Ajuntament de Barcelona, ADASA Sistemas, Barcelona Cicle de l’Aigua i el Centre de Recerca de l’Aigua de Barcelona.
Un mateix sistema.
iBATHWATER és, de fet, un model de gestió integral in situ, amb una plataforma oberta que combina informació operativa i de gestió amb mesures de la qualitat microbiològica, modelització hidràulica de la contaminació abocada als medis receptors i eines d’anàlisi del risc per a la salut humana.
Estratègies.
Amb el benentès que, com diu Laia Cases, coordinadora del projecte, “les platges són un actiu molt important en ciutats com Barcelona i tenen una repercussió directa en l’economia local i la indústria turística”, dins d’iBATHWATER també volen prosseguir en la línia d’instal·lar una infraestructura de separació de l’aigua residual, per evitar que els residus sòlids grollers, com ara plàstics, ampolles o animals morts arribin a les platges. “Ja s’estan provant aquests sistemes físics, senzills, per separar els sòlids. Són una mena de pintes que retenen sòlids a la sortida final, on la claveguera sobreïx.”
Tot i que la proposta “vol tenir”, com explica Martínez, “un impacte directe en la qualitat de les platges i ajudar a millorar el més del 10% d’aigües de bany que no es consideren excel·lents”, no es pot evitar, si el que hom demana és ampliar les infraestructures de la xarxa, tenir en compte que “l’orografia de Barcelona és la que és, i fer grans obres podria resultar realment car”.
Mesurar en temps real.
Amb l’execució de models de dispersió hidràulica, serà possible saber cap a on val el contaminant, “determinar les zones on es concentren els microorganismes, i cap a on van els corrents”. Així, hom actuaria només quan hi ha la certesa que la contaminació va cap a les zones de bany, “allà on hi pot haver impactes sobre la salut inassumibles”.
El projecte iBATHWATER té un pressupost global de 2.274.164 euros, dels quals el 60% corresponen al finançament de la Unió Europea. També hi participa la ciutat de Berlín, que vol millorar la qualitat dels seus rius. El calendari aproximat d’execució es perllongarà fins a l’any 2021.
iBATHWATER té el repte de demostrar que és possible en un gran escenari, com ara les ciutats de Barcelona i Berlín, i a escala real, la utilitat de la gestió integral sota un marc estàndard en què l’intercanvi de dades és obert.
Unitaris o separatius, és la qüestió
El sistema de clavegueram pot ser unitari, és a dir que l’aigua residual domèstica i industrial i l’aigua d’escolament es transporten a les plantes de tractament per un sol sistema, o separatiu, de manera que per una banda hi ha un sistema que es fa càrrec de l’aigua residual, i, per una altra, una via per a l’aigua d’escolament. Com explica Martínez, “la tendència és, en general, que les zones de nova o recent construcció ja es fan amb sistemes separatius”. “A Catalunya, trobem casos de municipis amb doble canonada, a una part de la xarxa o en la seva globalitat”, com ara Lleida i Castelldefels, que té la xarxa separativa a gairebé tot el municipi.