Eines

Claveguera més intel·ligent

El projecte iBATHWATER es proposa reduir en un 30% l’impacte de les aigües residuals a la costa de Barcelona

Amb el nou model es pot anar més enllà del principi de precaució

És una imatge recur­rent, el dia després que s’hagi esde­vin­gut un epi­sodi de tem­pesta, que les aigües que banyen les plat­ges de Bar­ce­lona apa­re­guin en molt mal estat, tèrbo­les i amb resi­dus gro­llers surant a la superfície, després que la xarxa de cla­ve­gue­ram hagi fet el que ha pogut per con­te­nir el ves­sa­ment d’aigües resi­du­als no trac­ta­des. Per tal de millo­rar l’eficiència de la gestió de la xarxa de cla­ve­gue­ram, Bar­ce­lona aco­llirà iBATHWA­TER, un assaig amb diver­ses solu­ci­ons per reduir l’impacte dels ves­sa­ments d’aigües resi­du­als. Aquest pro­jecte estarà lide­rat pel cen­tre tec­nològic Eure­cat, i invo­lu­cra l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, ADASA Sis­te­mas, Bar­ce­lona Cicle de l’Aigua i el Cen­tre de Recerca de l’Aigua de Bar­ce­lona.

Un mateix sis­tema.

Com explica Xavier Martínez, res­pon­sa­ble de Tec­no­lo­gia de l’Aigua d’Eure­cat-CTM, una ciu­tat com Bar­ce­lona “dis­posa d’un sis­tema de cla­ve­gue­ram uni­tari, la qual cosa vol dir que les aigües plu­vi­als i domèsti­ques van a un mateix sis­tema, motiu pel qual, si hi ha un epi­sodi de pluja intensa, no pot assu­mir tota l’aigua per por­tar-la a les plan­tes de trac­ta­ment, i es des­car­rega l’excés d’aigües resi­du­als al mar”.

iBATHWA­TER és, de fet, un model de gestió inte­gral in situ, amb una pla­ta­forma oberta que com­bina infor­mació ope­ra­tiva i de gestió amb mesu­res de la qua­li­tat micro­biològica, mode­lit­zació hidràulica de la con­ta­mi­nació abo­cada als medis recep­tors i eines d’anàlisi del risc per a la salut humana.

Estratègies.

Com remarca Martínez, és impor­tant asse­nya­lar que “a més de les mesu­res en temps real, es poden imple­men­tar estratègies de con­trol al cla­ve­gue­ram per mini­mit­zar els abo­ca­ments”. Els experts que s’han impli­cat en aquest pro­jecte volen “fer un millor apro­fi­ta­ment d’un seguit d’ele­ments de què dis­posa la xarxa de cla­ve­gue­ram, com quin tipus emma­gat­ze­matge de l’aigua s’ha de fer als dipòsits quan hi ha un epi­sodi de tem­pesta”. Com afe­geix, amb les eines de pre­dicció necessàries, després d’haver ava­luat de manera con­ti­nu­ada el com­por­ta­ment del sis­tema, “es poden pren­dre deci­si­ons intel·ligents, com asse­gu­rar que els dipòsits esti­guin buits en el moment de la tem­pesta”.

Amb el benentès que, com diu Laia Cases, coor­di­na­dora del pro­jecte, “les plat­ges són un actiu molt impor­tant en ciu­tats com Bar­ce­lona i tenen una reper­cussió directa en l’eco­no­mia local i la indústria turística”, dins d’iBATHWA­TER també volen pros­se­guir en la línia d’ins­tal·lar una infra­es­truc­tura de sepa­ració de l’aigua resi­dual, per evi­tar que els resi­dus sòlids gro­llers, com ara plàstics, ampo­lles o ani­mals morts arri­bin a les plat­ges. “Ja s’estan pro­vant aquests sis­te­mes físics, sen­zills, per sepa­rar els sòlids. Són una mena de pin­tes que rete­nen sòlids a la sor­tida final, on la cla­ve­guera sobreïx.”

Tot i que la pro­posta “vol tenir”, com explica Martínez, “un impacte directe en la qua­li­tat de les plat­ges i aju­dar a millo­rar el més del 10% d’aigües de bany que no es con­si­de­ren excel·lents”, no es pot evi­tar, si el que hom demana és ampliar les infra­es­truc­tu­res de la xarxa, tenir en compte que “l’oro­gra­fia de Bar­ce­lona és la que és, i fer grans obres podria resul­tar real­ment car”.

Mesu­rar en temps real.

En el camp de la inno­vació, els res­pon­sa­bles del pro­jecte volen remar­car que “és molt inno­va­dor poder mesu­rar la con­ta­mi­nació micro­bi­ana en temps gai­rebé real”. Val a dir que, actu­al­ment, aquesta tasca d’ava­lu­ació de la qua­li­tat micro­biològica demana una reco­llida prèvia de mos­tres que tot seguit es por­ten al labo­ra­tori per ser ana­lit­za­des i fixar les mesu­res cor­rec­to­res. En opinió de Xavier Martínez: “Fins ara ens hem hagut de guiar pel prin­cipi de pre­caució, però amb el deves­sall de dades in situ que està al nos­tre abast, podrem pren­dre mesu­res que poden ser més ajus­ta­des, menys agres­si­ves.”

Amb l’exe­cució de models de dis­persió hidràulica, serà pos­si­ble saber cap a on val el con­ta­mi­nant, “deter­mi­nar les zones on es con­cen­tren els micro­or­ga­nis­mes, i cap a on van els cor­rents”. Així, hom actu­a­ria només quan hi ha la cer­tesa que la con­ta­mi­nació va cap a les zones de bany, “allà on hi pot haver impac­tes sobre la salut inas­su­mi­bles”.

El pro­jecte iBATHWA­TER té un pres­su­post glo­bal de 2.274.164 euros, dels quals el 60% cor­res­po­nen al finançament de la Unió Euro­pea. També hi par­ti­cipa la ciu­tat de Berlín, que vol millo­rar la qua­li­tat dels seus rius. El calen­dari apro­xi­mat d’exe­cució es per­llon­garà fins a l’any 2021.

iBATHWA­TER té el repte de demos­trar que és pos­si­ble en un gran esce­nari, com ara les ciu­tats de Bar­ce­lona i Berlín, i a escala real, la uti­li­tat de la gestió inte­gral sota un marc estàndard en què l’inter­canvi de dades és obert.

Unitaris o separatius, és la qüestió

El sistema de clavegueram pot ser unitari, és a dir que l’aigua residual domèstica i industrial i l’aigua d’escolament es transporten a les plantes de tractament per un sol sistema, o separatiu, de manera que per una banda hi ha un sistema que es fa càrrec de l’aigua residual, i, per una altra, una via per a l’aigua d’escolament. Com explica Martínez, “la tendència és, en general, que les zones de nova o recent construcció ja es fan amb sistemes separatius”. “A Catalunya, trobem casos de municipis amb doble canonada, a una part de la xarxa o en la seva globalitat”, com ara Lleida i Castelldefels, que té la xarxa separativa a gairebé tot el municipi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.