De la recerca al mercat: Nobel de medicina 2018
Fa dues setmanes, es va atorgat el Premi Nobel de Medicina al immunòleg americà James P. Allison i al metge japonès Tasuku Honjo. Cada un d’ells, de manera independent, han estat descobridors de diferents mecanismes cel·lulars que permeten al sistema immunitari combatre les cèl·lules tumorals, fet que permet, en alguns casos, arribar a la total curació del càncer. En particular, en el cas d’Allison, el seu descobriment experimental publicat l’any 1996 és el precursor d’Ipilimumab, el primer fàrmac immunooncològic aprovat per l’FDA l’any 2011 per al tractament del melanoma metastàtic. Aquest és un gran exemple de com un bon sistema de transferència de tecnologia aconsegueix portar una descoberta científica fins al pacient: Allison és un biòleg que es defineix a ell mateix com un investigador bàsic. En les seves primeres declaracions després de rebre el Nobel, va dir que el seu objectiu principal no era “curar el càncer”, sinó entendre el funcionament de les cèl·lules T (actors essencials del sistema immunitari). És a dir, que el seu focus era el coneixement. Tanmateix, va perdre la seva mare a causa d’un limfoma quan tenia 10 anys, per la qual cosa, segons ha explicat, la cerca d’una teràpia estava sempre en el fons de les seves motivacions. El cas és, però, que, mentre que un descobriment bàsic es fa generalment des d’un grup de recerca relativament petit, especialitzat en una àrea molt concreta del coneixement, per poder fer arribar un tractament als pacients cal coordinar un equip extens d’especialistes en diverses àrees; des dels biòlegs bàsics fins als oncòlegs clínics, passant per toxicòlegs bioestadístics i especialistes en temes reguladors, entre d’altres. Aquesta mena de projectes requereixen la participació d’empreses decidides a comprometre la inversió necessària per tal de tirar el producte endavant durant tot el seu desenvolupament clínic i regulador. És per això que aquest és un exemple exitós i apassionant de com la transferència de tecnologia ha permès que la recerca fos la base d’un tractament que finalment va arribar als pacients només quinze anys després del descobriment inicial, i serveix de referència de tot el que es pot aconseguir quan el sistema recerca-innovació-empresa funciona.
