El problema dels crèdits hipotecaris

Mes enllà de la dis­cussió exis­tent arran de la doc­trina del Tri­bu­nal Suprem en relació a qui està obli­gat a pagar l’impost de trans­mis­si­ons patri­mo­ni­als i d’actes jurídics docu­men­tats (Itpajd), després de la sen­ten­cia del pas­sat 16 d’octu­bre que obliga les enti­tats de crèdit a fer-se càrrec del impost, en paral·lel, el Par­la­ment està tra­mi­tant el pro­jecte de llei de con­trac­tes de crèdit immo­bi­li­a­ris; norma que s’espera que esti­gui apro­vada en el menor temps pos­si­ble, perquè Espa­nya està incom­plint els ter­mi­nis per trans­po­sar la direc­tiva euro­pea 2014/17/UE, de 4 de febrer del 2014, sobre els con­trac­tes de crèdit cele­brats amb els con­su­mi­dors de béns immo­bles per a ús resi­den­cial.

La direc­tiva obli­gava els estats mem­bres de la UE a adap­tar els seus orde­na­ments jurídics interns, de tal forma que siguin con­for­mes a les dis­po­si­ci­ons de l’esmen­tada direc­tiva. El període d’adap­tació va fina­lit­zar el pas­sat 21 de març del 2016, per la qual cosa, en l’actu­a­li­tat, s’està incom­plint l’esmen­tada norma.

La direc­tiva, amb la idea d’har­mo­nit­zar el mer­cat hipo­te­cari de la Unió Euro­pea, obliga les enti­tats finan­ce­res a ava­luar la solvència dels con­su­mi­dors o dis­po­si­ci­ons rela­ti­ves a deter­mi­nats aspec­tes del crèdit hipo­te­cari, com ara el reem­bors anti­ci­pat, els préstecs mul­ti­di­visa, les pràcti­ques de les ven­des vin­cu­la­des, per exem­ple, les asse­gu­ran­ces vin­cu­la­des a la vida del préstec hipo­te­cari, i les demo­res i les exe­cu­ci­ons hipo­tecàries.

Pel que fa al pro­jecte de llei, incor­po­rarà, pre­vi­si­ble­ment, millo­res per garan­tir que els con­su­mi­dors adqui­rents d’habi­tat­ges mit­jançant la con­cessió de préstecs per enti­tats finan­ce­res dis­po­sin d’un règim jurídic pro­tec­ci­o­nista, segur i àgil que torni a gene­rar con­fiança en el sis­tema, en la línia d’allò que dis­posa la direc­tiva.

De ben segur l’adap­tació de la nor­ma­tiva interna espa­nyola a la direc­tiva, a través de la nova llei en pro­jecte, només pot supo­sar millo­res per al con­su­mi­dor, tot com­pa­rant-ho amb les exigències a què la banca tra­di­ci­o­nal­ment ha sotmès els deu­tors hipo­te­ca­ris d’aquest país durant molt anys i que sem­bla que s’està cor­re­gint gràcies a la nor­ma­tiva comu­nitària, així com mit­jançant les sentències dels tri­bu­nals, donant la raó als cli­ents en matèria de les clàusu­les sòl i les clàusu­les abu­si­ves.