En l’última convocatòria dels exàmens d’aptitud professional per a la inscripció en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes (ROAC) -la porta d’entrada a l’ofici d’auditor- es van presentar un 40% menys d’aspirants que en altres edicions. Emilio Álvarez, soci consultor de la firma Crowe i membre del tribunal d’aquestes proves, explica que hi comença a haver “greus problemes per incorporar professionals i retenir el talent perquè hi ha molta mobilitat i les empreses es roben auditors”. Les raons són diverses, però Álvarez assenyala la caiguda dels honoraris com una de les més importants. La tarifa mitjana per hora treballada està actualment en uns 60 euros, quan abans de la crisi podia vorejar els 90. “A la resta d’Europa se’n fan creus, perquè els seus honoraris són més del doble”, assegura el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Antoni Gómez.

Precisament, Gómez va assumir la presidència del col·legi l’abril passat amb el compromís d’elevar el prestigi social d’una professió molt castigada en la seva imatge pública per escàndols com els d’Abengoa, Pescanova, Gowex i Bankia, que van posar en el punt de mira els autors d’uns informes d’auditoria que no van saber detectar problemes. Segurament, aquest context va portar el legislador a optar, el 2016, per una transposició rigorosa de la directiva europea, en aspectes com ara la rotació de firmes -que no poden estar més de deu any auditant la mateixa empresa- o en el capítol d’incompatibilitats professionals, una llarga llista, que ara els auditors volen rebaixar en el tràmit del reglament, actualment en exposició pública. “No estem a favor d’una regulació que complica i que no ajuda la funció d’auditar”, es lamenta Gómez. El col·legi accepta ser regulats i supervisats, però sempre que les normes siguin equivalents a la d’altres països del nostre entorn i que la supervisió posi el focus en el fons i no en els aspectes més burocràtics.

Aquesta creixent “complicació” del sector explicaria, almenys en part, la caiguda de les rendibilitats de les firmes, que busquen negoci en altres terrenys més fèrtils. Dels 2.710 milions d’euros que el sector dels serveis professionals va facturar el 2017, el 40% procedien dels informes d’auditories, que si bé encara són la principal font d’ingressos de les companyies, estan perdent terreny a favor de la consultoria i l’assessoria financera, legal o tributària, que va créixer un 6,2%, segons l’Associació Espanyola d’Empreses de Consultoria. El context també és propici perquè l’economia es mou en arenes movedisses i qui més o qui menys necessita consell: la globalització i la digitalització estan afavorint que totes les empreses busquin suport extern.

Així doncs, el panorama professional de l’auditoria no és gaire favorable per a les noves generacions. Ser auditor avui dia significa apostar per un ofici “que ha perdut sex-appeal”, haver d’enfrontar-se a una creixent burocràcia i a elevades mesures de control, poder ser objecte d’expedients sancionadors i tot això per cobrar uns honoraris progressivament més baixos. Per si tot plegat no fos suficient, cal sumar les llargues jornades de feina que fan difícil la conciliació. En els primers nivells de contractació, més de la meitat dels professionals són dones, que abandonen a poc a poc, de manera que només el 18,2% dels col·legiats són auditores. “Hi ha mesos en què la càrrega de feina és tal que no hi ha vida personal, i les noves generacions no volen haver de fer tants sacrificis, ” diu el president del col·legi.

Gómez, però, defensa el caràcter vocacional de la professió, que és trampolí laboral de primer nivell, i el seu paper de servei públic: “No fem l’informe per a l’empresa, sinó per als inversors, els accionistes, els treballadors i els territoris.”

Així, els auditors tenen com un dels principals objectius col·lectius retenir talent. En aquest sentit, pensen que s’han de reivindicar amb feines més complexes i útils per a la societat. Defensen avançar cap als “informes integrals”, que a més de dades financeres també fan balanç d’aspectes no comptables. A més, les noves tecnologies permeten treballar no només amb mostres, sinó amb el 100% de les dades i processar-les en temps real, de manera que la tasca de l’auditor podria ser permanent i no amb caràcter periòdic com fins ara. Per això, des del Col·legi es fomenta la inversió tecnològica i, per afrontar-la, la col·laboració o concentració de les petites firmes d’auditoria.

La professió no ha resolt encara les llargues jornades en determinats mesos de l’any. arxiu

En l’última convocatòria dels exàmens d’aptitud professional per a la inscripció en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes (ROAC) -la porta d’entrada a l’ofici d’auditor- es van presentar un 40% menys d’aspirants que en altres edicions. Emilio Álvarez, soci consultor de la firma Crowe i membre del tribunal d’aquestes proves, explica que hi comença a haver “greus problemes per incorporar professionals i retenir el talent perquè hi ha molta mobilitat i les empreses es roben auditors”. Les raons són diverses, però Álvarez assenyala la caiguda dels honoraris com una de les més importants. La tarifa mitjana per hora treballada està actualment en uns 60 euros, quan abans de la crisi podia vorejar els 90. “A la resta d’Europa se’n fan creus, perquè els seus honoraris són més del doble”, assegura el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Antoni Gómez.

Precisament, Gómez va assumir la presidència del col·legi l’abril passat amb el compromís d’elevar el prestigi social d’una professió molt castigada en la seva imatge pública per escàndols com els d’Abengoa, Pescanova, Gowex i Bankia, que van posar en el punt de mira els autors d’uns informes d’auditoria que no van saber detectar problemes. Segurament, aquest context va portar el legislador a optar, el 2016, per una transposició rigorosa de la directiva europea, en aspectes com ara la rotació de firmes -que no poden estar més de deu any auditant la mateixa empresa- o en el capítol d’incompatibilitats professionals, una llarga llista, que ara els auditors volen rebaixar en el tràmit del reglament, actualment en exposició pública. “No estem a favor d’una regulació que complica i que no ajuda la funció d’auditar”, es lamenta Gómez. El col·legi accepta ser regulats i supervisats, però sempre que les normes siguin equivalents a la d’altres països del nostre entorn i que la supervisió posi el focus en el fons i no en els aspectes més burocràtics.

Aquesta creixent “complicació” del sector explicaria, almenys en part, la caiguda de les rendibilitats de les firmes, que busquen negoci en altres terrenys més fèrtils. Dels 2.710 milions d’euros que el sector dels serveis professionals va facturar el 2017, el 40% procedien dels informes d’auditories, que si bé encara són la principal font d’ingressos de les companyies, estan perdent terreny a favor de la consultoria i l’assessoria financera, legal o tributària, que va créixer un 6,2%, segons l’Associació Espanyola d’Empreses de Consultoria. El context també és propici perquè l’economia es mou en arenes movedisses i qui més o qui menys necessita consell: la globalització i la digitalització estan afavorint que totes les empreses busquin suport extern.

Així doncs, el panorama professional de l’auditoria no és gaire favorable per a les noves generacions. Ser auditor avui dia significa apostar per un ofici “que ha perdut sex-appeal”, haver d’enfrontar-se a una creixent burocràcia i a elevades mesures de control, poder ser objecte d’expedients sancionadors i tot això per cobrar uns honoraris progressivament més baixos. Per si tot plegat no fos suficient, cal sumar les llargues jornades de feina que fan difícil la conciliació. En els primers nivells de contractació, més de la meitat dels professionals són dones, que abandonen a poc a poc, de manera que només el 18,2% dels col·legiats són auditores. “Hi ha mesos en què la càrrega de feina és tal que no hi ha vida personal, i les noves generacions no volen haver de fer tants sacrificis, ” diu el president del col·legi.

Gómez, però, defensa el caràcter vocacional de la professió, que és trampolí laboral de primer nivell, i el seu paper de servei públic: “No fem l’informe per a l’empresa, sinó per als inversors, els accionistes, els treballadors i els territoris.”

Així, els auditors tenen com un dels principals objectius col·lectius retenir talent. En aquest sentit, pensen que s’han de reivindicar amb feines més complexes i útils per a la societat. Defensen avançar cap als “informes integrals”, que a més de dades financeres també fan balanç d’aspectes no comptables. A més, les noves tecnologies permeten treballar no només amb mostres, sinó amb el 100% de les dades i processar-les en temps real, de manera que la tasca de l’auditor podria ser permanent i no amb caràcter periòdic com fins ara. Per això, des del Col·legi es fomenta la inversió tecnològica i, per afrontar-la, la col·laboració o concentració de les petites firmes d’auditoria.