Opinió

Kanaky haurà d’esperar

A començaments dels segle XX, unes poques potències euro­pees tenien molts ter­ri­to­ris colo­ni­als que sub­mi­nis­tra­ven matèries pri­me­res i mer­cats a països com el Regne Unit, França, Por­tu­gal, Ale­ma­nya i Holanda.

Quan es van crear les Naci­ons Uni­des el 1945 eren 85 els ter­ri­to­ris que es con­si­de­ra­ven sota règim colo­nial i, per tant, amb opció d’auto­de­ter­mi­nació, i actu­al­ment no són més que 18 els ter­ri­to­ris que les Naci­ons Uni­des con­si­dera que poden entrar en procés d’inde­pendència si un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació així ho deter­mina.

Dins d’aquests ter­ri­to­ris figu­ren colònies britàniques com les Ber­mu­des, Gibral­tar i les Mal­vi­nes; colònies holan­de­ses com Aruba i Curaçao i colònies fran­ce­ses com Saint-Pierre-et-Mique­lon, Wallis i Futuna, la Polinèsia Fran­cesa i Nova Caledònia.

No tenen opció a l’auto­de­ter­mi­nació, en canvi, els ter­ri­to­ris amb esta­tus pro­vin­cial de les metròpolis com es el cas de les Canàries espa­nyo­les, les por­tu­gue­ses Madeira i les Açores i els depar­ta­ments fran­ce­sos d’ultra­mar: Gua­da­lupe, Mar­ti­nica, Guyana, l’illa de la Reunió i Mayotte.

Doncs bé, per exer­cir el dret a l’auto­de­ter­mi­nació accep­tat per les Naci­ons Uni­des i per França, el 4 de novem­bre es va cele­brar el referèndum, en què els 175.000 elec­tors de la Nova Caledònia van poder optar entre inde­pen­dit­zar-se de França i seguir com a ter­ri­tori d’ultra­mar francès.

Com a resul­tat del referèndum, el 80% dels poten­ci­als elec­tors van votar i el 56,4% es van mani­fes­tar a favor de no inde­pen­dit­zar-se de França, país del qual han estat colònia des del 1853, quan els fran­ce­sos van rele­gar la població kanak a reser­ves per als indígenes amb un esta­tut espe­cial i sense els matei­xos drets que els euro­peus que s’hi van ins­tal·lar. Aquest règim espe­cial per als indígenes kanaks només va des­a­parèixer el 1946, quan la Nova Caledònia va esde­ve­nir ter­ri­tori francès d’ultra­mar. Això no va impe­dir, però, que es produís un movi­ment inde­pen­den­tista que va gene­rar enfron­ta­ments entre inde­pen­den­tis­tes i lega­lis­tes entre el 1984 i el 1988, quan París va ofe­rir un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació d’acord amb les regles de les Naci­ons Uni­des per a les colònies. El referèndum cele­brat el 4 de novem­bre, d’acord amb els ano­me­nats Acords de Matig­non, ha estat super­vi­sat no només per fun­ci­o­na­ris fran­ce­sos, sinó també per obser­va­dors nome­nats per les Naci­ons Uni­des.

Això vol dir que no nai­xerà, de moment, i fins que es pugui fer un segon o un ter­cer referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de cara a la inde­pendència, un nou país del Paci­fic que els líders inde­pen­den­tis­tes hau­rien bate­jat amb el nom de Kanaky i que, per tant, les illes que con­fi­gu­ren Nova Caledònia segui­ran sent ter­ri­tori francès a diferència d’altres països de la zona que s’han inde­pen­dit­zat de les seves anti­gues metròpolis d’acord amb les regles d’auto­de­ter­mi­nació de les Naci­ons Uni­des, com es el cas de les illes Fiji, Kiri­bati, Vanu­atu, les illes Mars­hall, els Estats Fede­rats de Micronèsia, Nauru, les illes Palau, les illes Salomó, Samoa, Tonga i Tuvalu.

La dimensió.

Les illes que con­for­men Nova Caledònia tenen una superfície d’uns 18.500 km² i una enorme extensió d’aigües ter­ri­to­ri­als riques en recur­sos pes­quers que són en part expor­tats per com­pen­sar que el ter­ri­tori és molt depe­nent de les impor­ta­ci­ons. Un altra expor­tació impor­tant és la de níquel, del qual Nova Caledònia és el ter­cer pro­duc­tor mun­dial després de Rússia i el Canadà.

Mal­grat que les illes estan a 18.000 quilòmetres de la França metro­po­li­tana i a una mica més de 3.000 quilòmetres d’Austràlia el ter­ri­tori està rebent uns 100.000 turis­tes l’any que s’incre­men­ten per la segu­re­tat que la poli­cia fran­cesa asse­gura i per les plat­ges i el corall que atre­sora. Nous turis­tes asiàtics esti­mu­len aquest sec­tor.

El nivell de vida de la població és més alt que el dels veïns gràcies a les sub­ven­ci­ons que rep de França i al fet que la Unió Euro­pea con­si­dera Nova Caledònia bene­fi­ci­a­ria de l’onzè Fons Euro­peu de Desen­vo­lu­pa­ment (FED), esta­blert pel Trac­tat de Coto­nou a favor dels 79 països de l’Àfrica sub­sa­ha­ri­ana, el Carib i el Pacífic (ACP) i dels 25 Ter­ri­to­ris d’Ultra­mar (PTOM) depen­dents dels estats mem­bres de la Unió Europa.

El pre­si­dent Macron ha mos­trat la seva satis­facció pel resul­tat nega­tiu del referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de la colònia, perquè les colònies i els 49 països mem­bres de l‘Orga­nit­zació de la Fran­co­fo­nia per­me­ten a l’Estat francès seguir sent una gran potència, con­dició que per­dria si estigués limi­tada al seu ter­ri­tori metro­po­lità per molt que fos una potència nuclear i mem­bre per­ma­nent del Con­sell de Segu­re­tat de les Naci­ons Uni­des.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.