Vaig pro­me­tre que par­la­ria del tema i ara ho faig. És un afer de moda, els suple­ments dels dia­ris en par­len i hi ha nove­tats edi­to­ri­als sobre el tema. Més enllà d’això, però, es tracta d’un assumpte real­ment interes­sant.

Les substàncies psi­codèliques (també ano­me­na­des enteògenes) són diver­ses, però les que s’acos­tu­men a rela­ci­o­nar més amb els estats alte­rats de consciència vin­cu­lats amb la cre­a­ti­vi­tat són segu­ra­ment l’LSD, l’aya­hu­asca i la psi­lo­ci­bina. Es tracta de substàncies d’ori­gen molt divers que poden pro­vo­car can­vis tran­si­to­ris impor­tants en el fun­ci­o­na­ment cere­bral i que poden tenir un impacte en la per­cepció de la rea­li­tat i en la manera d’enten­dre’ns a nosal­tres matei­xos.

Hi ha algu­nes diferències entre les substàncies esmen­ta­des. Men­tre que l’aya­hu­asca s’obté com­bi­nant diver­sos com­po­nents d’ori­gen natu­ral i la psi­lo­ci­bina mit­jançant l’ús de bolets al·lucinògens (fongs psi­lo­ci­bis), l’LSD és una substància més de labo­ra­tori, sin­te­tit­zada per pri­mer cop per Albert Hof­mann a Suïssa el 1938.

Quins efec­tes pro­vo­quen i què tenen a veure amb la cre­a­ti­vi­tat? No és fàcil resu­mir-ho en unes poques línies però, bàsica­ment, les substàncies enteògenes són capa­ces de fer viure experiències pro­fun­des que poden tenir un impacte impor­tant en la manera d’enten­dre la rea­li­tat externa i també el nos­tre món inte­rior. Cal, això sí, que en el moment de la ingesta es donin dues con­di­ci­ons: equi­li­bri emo­ci­o­nal i entorn agra­da­ble i ami­ga­ble. Qual­se­vol man­cança en algun dels dos sen­tits pot fer que l’experiència sigui neu­tra o fins i tot nega­tiva. A més, és fona­men­tal que algú expe­ri­men­tat i honest faci de con­duc­tor de la sessió i acom­pa­nyi les per­so­nes invo­lu­cra­des, des del pri­mer moment fins a la reflexió final.

El pres­tigiós expert català Josep Maria Feric­gla, antropòleg i etnopsicòleg, ha docu­men­tat al seu lli­bre Aya­hu­asca. La rea­li­dad detrás de la rea­li­dad que un con­sum res­pon­sa­ble d’aquesta decocció amazònica pot obrir les por­tes de l’auto­co­nei­xe­ment a les per­so­nes amb ganes d’explo­rar.

Què ens diuen les neu­rociències sobre el que ens passa si con­su­mim aques­tes substàncies en les con­di­ci­o­nes esmen­ta­des? En pri­mer lloc, sem­bla que afec­ten la nos­tra per­cepció d’una manera impor­tant. Un recent estudi de l’Impe­rial College de Lon­dres ha posat de mani­fest que quan pre­nem LSD, per exem­ple, les capa­ci­tats visu­als del cer­vell es mul­ti­pli­quen de manera expo­nen­cial. Veiem ales­ho­res aspec­tes de la rea­li­tat total­ment can­vi­ats. Això pot tenir un impacte per­ma­nent en molts sub­jec­tes, ja que els posa de mani­fest que no hi ha una sola manera de veure i per­ce­bre la rea­li­tat, amb la con­següent influència que això pot exer­cir sobre la seva capa­ci­tat cre­a­tiva.

Un altre feno­men que s’ha cons­ta­tat, en molts casos, és la dis­so­lució par­cial o total de l’ego i el sor­gi­ment d’una sen­sació de comunió amb tot el que ens envolta (la “uni­tat amb el cos­mos” nar­rada pels místics). En efecte, el con­sum de les substàncies indi­ca­des anul·la els cen­tres de l’ego de la xarxa per defecte del cer­vell i per­met fon­dre’s amb l’entorn d’una manera contrària a la dua­li­tat que per­ce­bem habi­tu­al­ment.

La ciència està demos­trant que l’ús terapèutic i clínic d’aques­tes substàncies pot aju­dar a resol­dre pro­ble­mes com les addic­ci­ons, la depressió i la manera d’abor­dar la mort. Estem al davant d’una segona revo­lució psi­codèlica?