Clara de la Santa, sòcia fun­da­dora de Coomo, va veure clar que el negoci d’assis­tent per­so­nal de com­pres en línia que ja fun­ci­o­nava als EUA i a l’Europa cen­tral tenia cabuda, i molta, en el mer­cat espa­nyol i s’hi va ficar. L’any 2016, es va con­ver­tir en empre­ne­dora per impor­tar un negoci de moda en línia que, a més de ven­dre pro­ducte (roba en aquest cas), ofe­reix un ser­vei d’asses­so­ra­ment, però exclu­si­va­ment per a homes. Va ser, a més, pio­nera.

I Clara de la Santa va ini­ciar Coomo en un pis de l’Eixam­ple de Bar­ce­lona des d’on envien capses amb una acu­rada selecció de roba, que arriba a casa del cli­ent, qui, amb un marge de cinc dies, se les emprova i adqui­reix les que vol, sense pres­ses, ni cap altre escru­tini que el que ell deci­deixi. A sobre, davant del mirall amb el que es mira cada dia.

El model de negoci de Coomo (que gua­nya el marge de la venda, com si fos una botiga)va diri­git a homes d’un nivell adqui­si­tiu mitjà alt que neces­si­ten roba per anar a la feina o per impar­tir una con­ferència però no tenen temps per dedi­car-se a recórrer boti­gues per omplir l’armari.

El fun­ci­o­na­ment és molt sim­ple: a través d’un qüesti­o­nari al web, el cli­ent defi­neix què és el que neces­sita i, l’assis­tent per­so­nal de com­pres comença la seva funció.

La infor­mació de l’usu­ari al qüesti­o­nari es com­ple­menta amb una tru­cada de telèfon per aca­bar de defi­nir-ne els interes­sos i gus­tos i s’engega el procés de selecció per­so­na­lit­zada d’una mit­jana de deu peces. “Quan vam començar, ens pensàvem que el ser­vei anava diri­git a homes a qui no els agra­dava com­prar, però no és així: qui ens escull és perquè vol­dria anar-hi ell però no té temps, o viu en un lloc amb poques opci­ons de com­pra”, explica l’empre­ne­dora.

El negoci de venda de roba en línia, que fa uns anys hau­ria sem­blat una boge­ria, avui és pos­si­ble, via­ble i amb un ele­vat de poten­ci­a­li­tat de crei­xe­ment. Clara de la Santa va creure, i molt, en aquesta idea i va començar a defi­nir el patró i posar fil a l’agu­lla per obrir mer­cat i donar a conèixer el negoci. “Hem fet molta peda­go­gia a través del màrque­ting i hem demos­trat que fun­ci­ona com en altres països més avançats en les com­pres en línia”, diu.

Les xifres de Coomo demos­tren que no és cap boge­ria. En poc menys de dos anys, han acon­se­guit lliu­rar una vui­tan­tena de coman­des al mes de mit­jana i espe­ren tan­car l’any amb el cen­te­nar. “Per a l’any vinent, dobla­rem el nom­bre de coman­des i espe­rem fac­tu­rar 300.000 euros”, cal­cula l’empre­ne­dora.

La fun­da­dora explica que hi ha una canvi de nor­mes de ves­tir en el món de l’empresa que ha donat una empenta a Coomo. “La tendència crei­xent de les com­pa­nyies de des­ter­rar el ves­tit d’home cap a un model de casual busi­ness ha dei­xat molts direc­tius desu­bi­cats i reque­rei­xen l’ajut d’un ser­vei d’asses­so­ra­ment com el nos­tre”, explica.

Coomo, que ha estat pio­nera a posar en marxa aquest model de negoci, passa, ara, per un moment dolç, que volen apro­fi­tar per enge­gar nous pro­jec­tes.Però de la Santa reco­neix que no ha estat un camí de roses: “Ser empre­ne­dora és pit­jor que pujar a una mun­ta­nya russa”, reco­neix.