Borsa

Els bancs no s’allunyen de l’ull de l’huracà

La polèmica sobre l’impost de les hipoteques, tot i la resolució favorable als seus interessos, s’ha convertit en el darrer maldecap d’un sector que acumula caigudes importants aquest any.

L’alentiment econòmic i els tipus baixos pesen en les cotitzacions

El ple de la sala ter­cera con­ten­ci­osa admi­nis­tra­tiva del Tri­bu­nal Suprem ha estat, sense cap mena de dubte, una de les cites que més expec­tació ha gene­rat aquesta dar­rera set­mana. Els magis­trats s’havien de pro­nun­ciar sobre el nou cri­teri d’apli­cació de l’impost sobre actes jurídics docu­men­tats (IAJD), dic­tat pel mateix alt tri­bu­nal fa unes set­ma­nes i segons el qual les enti­tats finan­ce­res eren el sub­jecte pas­siu en la subs­cripció d’hipo­te­ques i, per tant, havien de córrer amb els cos­tos.

La decisió del pas­sat 18 d’octu­bre havia estat rebuda amb crítiques per part dels bancs, que havien estat cas­ti­gats seve­ra­ment a la borsa un cop cone­gut el canvi de cri­teri. No era el pri­mer revés que rebien aquest any, al llarg del qual la majo­ria de les enti­tats espa­nyo­les han acu­mu­lat pèrdues de dos dígits. Va esde­ve­nir, podríem dir, el cop de gràcia per al sec­tor. De fet, la majo­ria d’ana­lis­tes con­si­de­rava que el mer­cat havia des­comp­tat un dels pit­jors esce­na­ris pos­si­bles per als bancs: que es fixés una retro­ac­ti­vi­tat de qua­tre anys, cosa que obria la porta a milers de recla­ma­ci­ons de cli­ents. I molts afir­ma­ven que el sec­tor ja havia assu­mit com un mal menor el canvi de cri­teri sense pre­veure la retro­ac­ti­vi­tat.

Res més lluny del que ha aca­bat pas­sant. El Tri­bu­nal Suprem s’ha cor­re­git a si mateix i ha deci­dit, en una votació molt ajus­tada, tor­nar al cri­teri ante­rior, és a dir, que fos­sin els con­su­mi­dors els que pagues­sin l’impost.

La reacció a la borsa no s’ha fet espe­rar i les cotit­za­ci­ons dels bancs han anat a l’alça. No va cal­dre espe­rar que obrís el mer­cat espa­nyol. Poc després que es conegués la decisió, el San­tan­der i el BBVA, que cotit­zen a Wall Street a través d’ADR o dipòsits dels seus títols en bancs nord-ame­ri­cans, ja repun­ta­ven, de la mateixa manera que els futurs de l’Ibex.

La pri­mera jor­nada després del pro­nun­ci­a­ment judi­cial tan­cava amb repunts sig­ni­fi­ca­tius. Cai­xa­Bank pujava un 4,4%; el Saba­dell ho feia un 2,5%; el San­tan­der i Bankin­ter, un 2,4%; Bankia, un 1,8% i el BBVA, un 1,7%. I això es traduïa al prin­ci­pal selec­tiu de la borsa espa­nyola, l’Ibex 35, en què el sec­tor finan­cer té molt pes, que recu­pe­rava un 1,99%. I la set­mana con­ti­nu­ava amb un to posi­tiu, amb unes expec­ta­ti­ves supe­ri­ors a les del començament de la set­mana.

No obs­tant això, la intenció del govern espa­nyol d’impul­sar un canvi legal per esta­blir clara­ment que siguin les enti­tats bancàries les que hagin de fer front a l’impost, la sen­sació d’inse­gu­re­tat jurídica gene­rada amb aquesta polèmica, així com altres pro­ble­mes con­jun­tu­rals i estruc­tu­rals que afec­ten el sec­tor finan­cer, fa que cap ana­lista s’atre­veixi a des­fer­mar l’opti­misme sobre una recu­pe­ració impor­tant dels bancs que els faci tor­nar als nivells de prin­ci­pis d’any.

I és que, en els deu pri­mers mesos de l’any, el finan­cer ha estat un sec­tor molt cas­ti­gat en borsa. I no només en el mer­cat espa­nyol. El selec­tiu dels bancs euro­peus, L’Stoxx Banks EUR Price, acu­mu­lava a finals d’octu­bre una cai­guda de gai­rebé el 26%. En el cas de les grans enti­tats espa­nyo­les, les cor­rec­ci­ons han estat molt seve­res en el cas del BBVA (-31,31% entre gener i octu­bre), Bankia (-30,30), el Saba­dell (-29,65%) i el San­tan­der (-22,81%). Menys càstig han rebut Cai­xa­Bank (-7,97%)i Bankin­ter (-8,35%), als quals, per les carac­terísti­ques dels seus nego­cis, els inver­sors han fet més con­fiança que als seus rivals.

Llo­ses.

Entre els fac­tors que han influït en el càstig a la banca hi ha de macro­e­conòmiques i de pròpies del sec­tor. Pel que fa als pri­mers, els ana­lis­tes con­si­de­ren que l’alen­ti­ment de l’acti­vi­tat econòmica que pla­neja sobre Europa i l’Estat espa­nyol ha por­tat els inver­sors a fugir de les enti­tats finan­ce­res, que s’aca­ben veient molt afec­ta­des per l’evo­lució econòmica.

D’altra banda, la situ­ació d’Itàlia, on la prima de risc ha pujat per les incer­te­ses sobre el pres­su­post i les ten­si­ons entre Roma i Brus­sel·les, en les dar­re­res set­ma­nes ha afec­tat de manera espe­cial la banca del país transalpí, que ha aca­bat con­ta­gi­ant el pes­si­misme a les enti­tats d’altres països de la UE.

Pel que fa als fac­tors intrínsecs, la des­con­fiança dels inver­sors res­pecte al sec­tor finan­cer té molt a veure amb el con­text de bai­xos tipus d’interès, que per­ju­dica el negoci de les enti­tats. En aquest esce­nari, els bancs han vist com es reduïen els seus mar­ges i han hagut de recórrer a altres vies per acon­se­guir ingres­sos com ara les comis­si­ons. Mal­grat que sem­bla una qüestió de temps que el BCE, seguint el camí de la Reserva Fede­ral dels EUA, pro­piciï un canvi d’esce­nari, aquest, de moment, no té data i pocs s’atre­vei­xen a des­car­tar en rodó que alguna cir­cumstància l’ajorni.

Alguns ana­lis­tes van més enllà i hi veuen un canvi més estruc­tu­ral en el negoci. És el cas d’Albert Grau, d’Argenta Patri­mo­nios, que adver­teix que la banca està patint un procés de trans­for­mació pro­fund amb l’eclosió de noves pla­ta­for­mes que s’han con­ver­tit en com­pe­ti­dors i amb cli­ents que deman­den nous ser­veis. En aquest con­text, diu, o acce­le­ren la digi­ta­lit­zació o “ani­ran per­dent pis­to­nada”. I això fa que alguns inver­sors fugin del sec­tor i con­si­de­rin més atrac­tius altres com ara el tec­nològic.

Reco­ma­na­ci­ons.

Amb aquest pano­rama, els ana­lis­tes no llan­cen les cam­pa­nes al vol, tot i la reso­lució en el cas de l’impost d’actes jurídics hagi estat favo­ra­ble. La resta de fac­tors no sem­bla que canviïn d’un dia a l’altre i, pre­su­mi­ble­ment, con­ti­nu­a­ran pesant i evi­ta­ran que el diner torni a fluir amb ale­gria cap al sec­tor, segons el direc­tor de Renta 4 a Cata­lu­nya, Xavier Tei­xidó.

Tot i això, alguns defen­sen que els preus als quals els dar­rers càstigs han dei­xat les acci­ons dels bancs els fa molt atrac­tius. Per aquesta raó, s’han atre­vit a reco­ma­nar apro­fi­tar-ho i pren­dre alguna posició al sec­tor. En aquest sen­tit, Susana Fel­peto, sub­di­rec­tora de Renda Vari­a­ble d’Atl Capi­tal, reco­neix que ha pres posi­ci­ons a enti­tats com Bankin­ter,Cai­xa­bank i el San­tan­der. Deixa clar, però, que qui vul­gui inver­tir-hi ha de tenir clar que, en funció del seu per­fil de risc, s’ha de fixar uns nivells de pèrdua màxims a par­tir dels quals ven­dre. I és que no sem­bla que, a curt o mitjà ter­mini, s’hagin d’aca­bar les incer­te­ses i la vola­ti­li­tat per al sec­tor finan­cer.

Grau reco­neix que es poden donar opor­tu­ni­tats de com­pra per preu. No obs­tant això, reco­mana no entrar perquè no albira un camí de roses per als bancs. En qual­se­vol cas, a aquells que es decan­tin per apro­fi­tar les opor­tu­ni­tats a curt ter­mini, els acon­se­lla també limi­tar les pèrdues.

Els guanys van a l’alça

Paula Mateu

La temporada de presentació de resultats de les entitats espanyoles ha deixat clar que continuen incrementant els beneficis. Hi ha alguna excepció, com la de Banc Sabadell, que va obtenir un benefici atribuït un 62% inferior entre gener i setembre per l’impacte extraordinari derivades de la migració del britànic TSB i les dotacions per les vendes institucionals de carteres. Per la seva banda, els guanys nets de Caixabank en aquest període van augmentar un 18,8% fins als 1.768 milions d’euros. Els dos grans bancs espanyols, el Santander i el BBVA, van guanyar un 13% i un 25%, respectivament. Tanmateix, els analistes han alertat de la caiguda d’algunes xifres del negoci com ara els marges d’interessos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.