La revo­lució 4.0 pro­vo­cada per les noves tec­no­lo­gies (robots, impressió digi­tal, drons, intel·ligència arti­fi­cial, dades mas­si­ves, xar­xes soci­als...) està gene­rant can­vis dis­rup­tius en molts àmbits de la vida econòmica. Avui em refe­riré a trans­for­ma­ci­ons que s’estan pro­duint en els hàbits de con­sum. Els con­su­mi­dors són per­so­nes cada cop més lon­ge­ves i més pre­pa­ra­des. Pel que fa als can­vis d’hàbits, és interes­sant l’estudi que ha publi­cat recent­ment el World Eco­no­mic Forum amb enques­tes a 600 exe­cu­tius i 10.000 con­su­mi­dors de deu països. Segons aquest estudi, els con­su­mi­dors estan can­vi­ant en tres direc­ci­ons. En pri­mer lloc, cada dia estan més con­nec­tats. Són per­so­nes que uti­lit­zen inter­net, con­sul­ten el cor­reu electrònic i interac­ci­o­nen amb les xar­xes soci­als a totes hores. Per tant, estan en con­di­ci­ons de con­su­mir en qual­se­vol moment del dia. També con­tac­ten amb les empre­ses i poden inci­dir en el dis­seny de pro­duc­tes i en la pres­tació dels ser­veis. En segon lloc, els con­su­mi­dors són cada cop més inde­pen­dents. Dema­nen més pro­duc­tes a mida i també tenen més pre­dis­po­sició a com­prar pro­duc­tes de segona mà, par­ti­ci­par en sub­has­tes i ven­dre pro­duc­tes que ja no neces­si­ten a través de xar­xes soci­als. I en ter­cer lloc, ten­dei­xen a ser més coo­pe­ra­tius. Això es mani­festa en l’interès de com­par­tir béns d’inversió com són l’habi­tatge i el cotxe. I també hi ha una part crei­xent dels con­su­mi­dors que estan sen­si­bi­lit­zats per l’impacte social de les empre­ses de què volen ser cli­ents i en el con­sum res­pon­sa­ble (pro­duc­tes kilòmetre zero, preu just...). Diver­sos estu­dis quan­ti­fi­quen en un 30% del total dels con­su­mi­dors els que es pre­o­cu­pen per la dimensió social de les seves deci­si­ons de com­pra. És una sen­si­bi­li­tat social que hau­ria d’aju­dar a com­plir el somni de John Powell: “Per viure ple­na­ment, hem d’apren­dre a uti­lit­zar els béns mate­ri­als i esti­mar les per­so­nes; en lloc d’esti­mar els béns mate­ri­als i uti­lit­zar les per­so­nes.”

Aquests fenòmens tenen con­seqüències. Als Estats Units està caient en picat l’afluència als grans cen­tres comer­ci­als i molts d’aquests estan tan­cant. I, simultània­ment, apa­rei­xen peti­tes empre­ses indus­tri­als o comerços molt espe­ci­a­lit­zats que gràcies a les noves tec­no­lo­gies han tro­bat el seu espai en el mer­cat.

El repte és trans­for­mar les ame­na­ces en opor­tu­ni­tats. La clau és anti­ci­par els can­vis en les neces­si­tats dels cli­ents i les pos­si­bi­li­tats que ofe­rei­xen les noves tec­no­lo­gies. Sem­pre es diu que perquè una empresa tin­gui èxit ha de satis­fer de molt les expec­ta­ti­ves dels cli­ents. Per tant, cal conèixer aques­tes expec­ta­ti­ves. No és fàcil, però no hi ha cap altra opció que pujar al tren i ser part activa en la trans­for­mació. L’alter­na­tiva és des­a­parèixer.