Opinió

Mercat laboral, feina i ocupació

Respecte a un possible augment de la desigualtat derivat d’una progressiva concentració del capital i a una progressiva i en augment pèrdua de pes del treball en el PIB, institucions i experts assumeixen que es produirà, però no en parlen a fi d’evitar altres preguntes compromeses i insisteixen que la formació i la capacitació ocasionaran remuneracions suficients

De sobte, fa uns dies, després de con­ver­ses i con­ver­ses, després de lec­tu­res i lec­tu­res, em vaig ado­nar, com si es tractés d’una reve­lació, del que està suc­ceint res­pecte al mer­cat labo­ral, la feina i l’ocu­pació; aquí i a tot arreu.

Ins­ti­tu­ci­ons i experts (ofi­ci­als) rela­ci­o­nats amb les ins­ti­tu­ci­ons només volen par­lar i refe­rir-se a un “món futur” (sense deli­mi­tar en el temps aquest futur) en què tot el món tindrà un lloc de tre­ball sense entrar en el tipus de con­tracte que l’empa­rarà, ni en les con­di­ci­ons per les quals es regirà.

-Els polítics, inde­pen­dent­ment del seu color, evi­ten refe­rir-se al futur del mer­cat labo­ral i, quan a causa de les cir­cumstàncies ho fan, pin­ten un futur de color de rosa pel que es refe­reix a la dis­po­ni­bi­li­tat de llocs de tre­ball; un futur de color de rosa encara que inde­ter­mi­nat quant al tipus d’ocu­pació, escas­sa­ment defi­nit en ter­mes tem­po­rals i sense con­creció pel que fa a nivells de remu­ne­ració.

- Les ins­ti­tu­ci­ons, la majo­ria d’experts i tots els polítics pen­sen que amb for­mació i amb l’adqui­sició de les com­petències “ade­qua­des”, la feina estarà garan­tida en aquest futur de color de rosa. El repte és, en con­seqüència, d’una banda, convèncer la població activa de la neces­si­tat que es capa­ci­tin i, de l’altra, inver­tir en for­mació a fi de capa­ci­tar i qua­li­fi­car les per­so­nes de manera “con­ve­ni­ent”.

-Aques­tes ins­ti­tu­ci­ons, aquests experts i tots els polítics mai con­si­de­ren pos­si­bles dese­qui­li­bris entre oferta i demanda de feina a pocs anys vista, sinó que pura­ment i sim­ple­ment con­si­de­ren que l’oferta i la demanda de feina coin­ci­di­ran. I res més.

-Aques­tes ins­ti­tu­ci­ons, aquests experts i tots els polítics adme­ten que la tec­no­lo­gia pot des­truir llocs de tre­ball, però mani­fes­ten vehe­ment­ment i sense par­pe­lle­jar que se’n cre­a­ran d’altres amb les noves pro­fes­si­ons –de les quals avui no conei­xem res–, de tal manera que la població activa des­plaçada de les fei­nes actu­als, amb la capa­ci­tació idònia, tro­barà col·locació en aques­tes noves pro­fes­si­ons.

Les ins­ti­tu­ci­ons i certs experts –els polítics no entren en això– també con­si­de­ren que l’esforç per­so­nal, el paper de l’empre­sari (tal com ara és entesa aquesta figura) con­ti­nuarà sent fona­men­tal. Aquesta posició suposa vore­jar, per no entrar en les seves impli­ca­ci­ons, con­cep­tes com cor­po­ració i oli­go­poli, per la qual cosa evi­ten a tota costa intro­duir-los en els seus rao­na­ments. El motiu: són con­cep­tes que podrien plan­te­jar pre­gun­tes i dis­cus­si­ons incòmodes i de difícil trac­ta­ment.

-Res­pecte a un pos­si­ble aug­ment de la desi­gual­tat deri­vat d’una pro­gres­siva con­cen­tració del capi­tal i a una pro­gres­siva i en aug­ment pèrdua de pes del tre­ball en el PIB, ins­ti­tu­ci­ons i experts assu­mei­xen que es pro­duirà, però no en par­len a fi d’evi­tar altres pre­gun­tes com­pro­me­ses i insis­tei­xen que la for­mació i la capa­ci­tació oca­si­o­na­ran remu­ne­ra­ci­ons sufi­ci­ents.

De moment, com la rea­li­tat està mos­trant, s’estan pro­duint crei­xents diferències de renda i de poder adqui­si­tiu, així com aug­ments en la sub­o­cu­pació i en la pre­ca­ri­e­tat. Aques­tes ins­ti­tu­ci­ons, experts i polítics ja no rebut­ja­ran la posada en marxa d’una “renda bàsica” com sí que van fer fa temps; en qual­se­vol cas insi­nuen que seria un com­ple­ment a la remu­ne­ració.

Situ­a­ci­ons en què s’arribi a pre­sen­tar com a irre­ver­si­ble un exce­dent de població activa que pro­vo­qui una ele­vada o molt ele­vada deso­cu­pació estruc­tu­ral i una crei­xent sub­o­cu­pació són rebut­ja­des per aques­tes ins­ti­tu­ci­ons i per la majo­ria d’experts –els polítics també rebut­gen aquest punt ni tan sols rao­nen el tema–, que acu­sen de pes­si­mis­tes i/o malas­trucs aquells que plan­te­gen aquesta pos­si­bi­li­tat.

Per què són rebut­ja­des, no tin­gu­des en compte i igno­ra­des les situ­a­ci­ons i posi­ci­ons abans esmen­ta­des? Doncs perquè situ­a­ci­ons i posi­ci­ons com aques­tes supo­sen pro­ble­mes, i adme­tre-les ara impli­ca­ria que s’ha de començar a estu­diar com admi­nis­trar un entorn tre­men­da­ment pro­blemàtic amb mas­ses de per­so­nes d’ocu­pació impos­si­ble perquè, pura­ment i sim­ple­ment, han dei­xat de ser necessàries i mai ho tor­na­ran a ser.

La meva posició sobre el tema del món labo­ral:

-La demanda de feina ten­deix a la baixa perquè la tec­no­lo­gia cada cop farà més fun­ci­ons alhora que s’aba­ra­tirà; jun­ta­ment amb això, les millo­res orga­nit­za­ti­ves por­ta­ran a l’ús de menys hores de mani­pu­lació de béns semi­e­la­bo­rats o aca­bats, ja sigui per part d’humans o de màqui­nes i a la subs­ti­tució d’hores de feina per tec­no­lo­gia que de manera pro­gres­siva s’anirà este­nent al sec­tor ser­veis a mesura que la tec­no­lo­gia es vagi per­fec­ci­o­nant.

Alhora que es pro­duirà el feno­men ante­rior, la demanda de feina d’alt valor anirà dis­mi­nuint perquè una cada cop més sofis­ti­cada tec­no­lo­gia ten­dirà a fer tas­ques per a les quals avui són neces­sa­ris pro­fes­si­o­nals amb un ele­vat nivell de qua­li­fi­cació.

L’oferta de feina ten­deix a incre­men­tar-se, tant per un crei­xe­ment vege­ta­tiu de la població activa com per un endar­re­ri­ment volun­tari de la reti­rada del mer­cat labo­ral a causa de la insu­ficiència de les pen­si­ons per­ce­bu­des.

Les noves pro­fes­si­ons que puguin anar apa­rei­xent, esta­ran ori­en­ta­des a per­so­nes de carac­terísti­ques excep­ci­o­nals quant a acti­tud i apti­tud i s’ocu­pa­ran en entorns d’alta cre­a­ti­vi­tat, de manera que gene­ra­ran un ele­vadíssim valor apte per a col·lec­tius amb un molt ele­vat poder adqui­si­tiu.

El gràfic que encapçala l’arti­cle ens ha de fer medi­tar llar­ga­ment. L’he extret d’un arti­cle publi­cat per The Eco­no­mist en la seva publi­cació The World in 2018 i té com a títol “Man and mac­hine”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.