Eines

El valor d’un cotxe quan es fa miques

El projecte europeu LIFE PST-SORT, assumit per la catalana Grup Calaf, introdueix una tecnologia més eficient de reciclatge dels residus de l’automòbil

Els projecte té un pressupost d’1,5 milions d’euros

La vida útil d’un cotxe no s’acaba en el moment en què ja no es pot enge­gar més. Quan es tri­tura, o es frag­menta en peces com diuen els tècnics, con­ti­nua sent un mate­rial valo­rit­za­ble, tot i que a hores d’ara, malau­ra­da­ment, el 75% d’aquest residu va a petar als abo­ca­dors.

Així doncs, cal fer un esforç extra­or­di­nari per asso­lir els sos­tres que marca la direc­tiva de vehi­cles al final de la seva vida, que demana asso­lir un 85% de reci­clatge, un 95% de recu­pe­ració dels vehi­cles. El pro­jecte Life PST-SORT es pro­posa, jus­ta­ment, donar sor­tida a tota aquesta massa de resi­dus, que en el marc de la UE s’ele­ven a 6-7 mili­ons de tones. Aquesta ini­ci­a­tiva, la lidera l’empresa cata­lana Calaf Tècni­ques Indus­tri­als, filial del Grup Calaf, i es pro­posa des­ple­gar una inno­va­dora tec­no­lo­gia de tri­tu­ració que pretén dur la majo­ria de resi­dus al reci­clatge i con­ver­tir la resta en com­bus­ti­ble.

Recu­pe­rar el màxim.

Com explica Rodrigo Ver­bal, res­pon­sa­ble de l’àrea de desen­vo­lu­pa­ment de negoci i de R+D de Calaf, la missió és “recu­pe­rar el màxim de mate­ri­als con­tin­guts en els resi­dus de frag­men­tació del cotxe, en què hi ha molt de rebuig, com ara plàstics, metalls fèrrics i no fèrrics, vidre, tei­xit i escu­mes que des­gra­ci­a­da­ment van a abo­ca­dor o a inci­ne­ració”.

Ver­bal defi­neix el pro­jecte en “dos grans com­po­nents”. D’una banda, hi ha “una planta de demos­tració de 850 m² on es pro­ces­sa­ran els mate­ri­als de manera automàtica” i, d’una altra banda, “un sepa­ra­dor òptic que serà ins­tal·lat al final del procés. Així, mit­jançant ones elec­tro­magnètiques es triarà el mate­rial, tot des­tri­ant amb visió arti­fi­cial entre diver­sos flu­xos, men­tre que sepa­ra­dors d’aire com­pri­mit rea­lit­za­ran la sepa­ració del mate­rial, en dècimes de segon. És una tec­no­lo­gia que per­met ana­lit­zar quin mate­rial es pot reci­clar i en quina quan­ti­tat”. Entre el 70% i el 75% del vehi­cle està com­post de metalls fèrrics, men­tre que els no fèrrics, com el coure, repre­sen­ten el 5%. El 20-25% res­tant, el que s’ano­mena “bor­ris­sol del cotxe” i que és l’objec­tiu d’aquest LIFE PST-SORT, és una mix­tura diversa en què podem tro­bar molt de plàstic, però també altra vegada metalls fèrrics i no fèrrics, cautxú, vidre, pols, escu­mes i altres mate­ri­als, deli­cats pel risc de con­ta­mi­nació que incor­po­ren, com ara plom, cadmi i deri­vats del petroli.

També hi ha l’opció en un futur d’uti­lit­zar braços robo­tit­zats per rea­lit­zar aquesta funció. Ver­bal des­taca la inno­vació que suposa que el pro­ces­sa­ment es faci en sec, sense recórrer a pis­ci­nes, fet que evita gene­rar aigües resi­du­als. Asse­nyala: “Aquesta solució es pot trans­fe­rir a altres pro­ces­sos, adap­ta­ble a la recu­pe­ració i tria de resi­dus urbans o de la cons­trucció, i és per aquesta raó que la Comissió ha apos­tat pel pro­jecte.”

Els objec­tius que s’imposa el pro­jecte és una recu­pe­ració del 84% -ara només s’arriba al 25%- de resi­dus, 66% dels quals seran reci­clats, men­tre que un 18% esde­vindrà com­bus­ti­ble. Tot entrant al detall, hi haurà un reci­clatge del 90% de mate­ri­als fèrrics, amb un 90% de puresa; un 72% de no fèrrics; un 64% de resi­dus de plàstic, i un 25% d’altres mate­ri­als. El recurs a l’abo­ca­dor es redui­ria en un 60%, si reeixís aquesta tec­no­lo­gia. Val a dir que, segons alguns càlculs, cada any l’eco­no­mia euro­pea perd 1,75 mili­ons de tones de recur­sos poten­ci­al­ment interes­sants, mal­ba­ra­tats a l’abo­ca­dor.

El pro­jecte, que es va ini­ciar al setem­bre, es clourà el febrer de l’any 2021 i té un pres­su­post d’1,5 mili­ons d’euros: la Comissió Euro­pea n’ha apor­tat el 50% i el Grup Calaf, l’altra mei­tat.

A mit­jan 2019 es posarà en fun­ci­o­na­ment la planta, i els pri­mers resul­tats seran obser­va­bles a finals del 2019. Quan final­ment aquesta tec­no­lo­gia entri al mer­cat, “es podrà inte­grar par­ci­al­ment o total­ment a les plan­tes ja exis­tents de tri­atge de les empre­ses frag­men­ta­do­res i reci­cla­do­res, que són els nos­tres cli­ents finals”, segons pre­veu Rodrigo Ver­bal.

Grup amb interessos ben diversos

Calaf Industrial, amb més de 35 anys d’experiència, és una de les sis filials del Grup Calaf i es dedica al disseny, l’enginyeria i la fabricació de maquinària industrial per a tota mena d’indústries. Com explica Rodrigo Verbal: “Un tret distintiu de la nostra activitat és l’ús de la visió artificial i la robòtica.” Amb el pas dels anys, ha fet una aposta ferma per “situar-se en el disseny de maquinària per al tractament de residus sòlids i d’aigües residuals.” El projecte LIFE PST-SORT neix, de fet, de “la iniciativa de la família Pujol, propietària de Grup Calaf, que ja fa temps que inverteix en R+D per recuperar el màxim de materials valoritzables”.

Grup Calaf va facturar l’any 2017 uns 92 milions d’euros, i té una plantilla de 320 persones.

En la seva cartera de negoci predomina la construcció, amb un 82%, molt per damunt dels serveis (10%) i la indústria (8%). Van néixer el 1964 amb l’objectiu de construir habitatges a l’àmbit local, i a partir dels setanta es va diversificar cap a l’obra pública, la rehabilitació i l’abastament d’aigua als nuclis urbans. A partir del 2000 va assumir un caire més generalista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.