El valor d’un cotxe quan es fa miques
El projecte europeu LIFE PST-SORT, assumit per la catalana Grup Calaf, introdueix una tecnologia més eficient de reciclatge dels residus de l’automòbil
La vida útil d’un cotxe no s’acaba en el moment en què ja no es pot engegar més. Quan es tritura, o es fragmenta en peces com diuen els tècnics, continua sent un material valoritzable, tot i que a hores d’ara, malauradament, el 75% d’aquest residu va a petar als abocadors.
Així doncs, cal fer un esforç extraordinari per assolir els sostres que marca la directiva de vehicles al final de la seva vida, que demana assolir un 85% de reciclatge, un 95% de recuperació dels vehicles. El projecte Life PST-SORT es proposa, justament, donar sortida a tota aquesta massa de residus, que en el marc de la UE s’eleven a 6-7 milions de tones. Aquesta iniciativa, la lidera l’empresa catalana Calaf Tècniques Industrials, filial del Grup Calaf, i es proposa desplegar una innovadora tecnologia de trituració que pretén dur la majoria de residus al reciclatge i convertir la resta en combustible.
Recuperar el màxim.
Verbal defineix el projecte en “dos grans components”. D’una banda, hi ha “una planta de demostració de 850 m² on es processaran els materials de manera automàtica” i, d’una altra banda, “un separador òptic que serà instal·lat al final del procés. Així, mitjançant ones electromagnètiques es triarà el material, tot destriant amb visió artificial entre diversos fluxos, mentre que separadors d’aire comprimit realitzaran la separació del material, en dècimes de segon. És una tecnologia que permet analitzar quin material es pot reciclar i en quina quantitat”. Entre el 70% i el 75% del vehicle està compost de metalls fèrrics, mentre que els no fèrrics, com el coure, representen el 5%. El 20-25% restant, el que s’anomena “borrissol del cotxe” i que és l’objectiu d’aquest LIFE PST-SORT, és una mixtura diversa en què podem trobar molt de plàstic, però també altra vegada metalls fèrrics i no fèrrics, cautxú, vidre, pols, escumes i altres materials, delicats pel risc de contaminació que incorporen, com ara plom, cadmi i derivats del petroli.
També hi ha l’opció en un futur d’utilitzar braços robotitzats per realitzar aquesta funció. Verbal destaca la innovació que suposa que el processament es faci en sec, sense recórrer a piscines, fet que evita generar aigües residuals. Assenyala: “Aquesta solució es pot transferir a altres processos, adaptable a la recuperació i tria de residus urbans o de la construcció, i és per aquesta raó que la Comissió ha apostat pel projecte.”
Els objectius que s’imposa el projecte és una recuperació del 84% -ara només s’arriba al 25%- de residus, 66% dels quals seran reciclats, mentre que un 18% esdevindrà combustible. Tot entrant al detall, hi haurà un reciclatge del 90% de materials fèrrics, amb un 90% de puresa; un 72% de no fèrrics; un 64% de residus de plàstic, i un 25% d’altres materials. El recurs a l’abocador es reduiria en un 60%, si reeixís aquesta tecnologia. Val a dir que, segons alguns càlculs, cada any l’economia europea perd 1,75 milions de tones de recursos potencialment interessants, malbaratats a l’abocador.
El projecte, que es va iniciar al setembre, es clourà el febrer de l’any 2021 i té un pressupost d’1,5 milions d’euros: la Comissió Europea n’ha aportat el 50% i el Grup Calaf, l’altra meitat.
A mitjan 2019 es posarà en funcionament la planta, i els primers resultats seran observables a finals del 2019. Quan finalment aquesta tecnologia entri al mercat, “es podrà integrar parcialment o totalment a les plantes ja existents de triatge de les empreses fragmentadores i recicladores, que són els nostres clients finals”, segons preveu Rodrigo Verbal.
Grup amb interessos ben diversos
Calaf Industrial, amb més de 35 anys d’experiència, és una de les sis filials del Grup Calaf i es dedica al disseny, l’enginyeria i la fabricació de maquinària industrial per a tota mena d’indústries. Com explica Rodrigo Verbal: “Un tret distintiu de la nostra activitat és l’ús de la visió artificial i la robòtica.” Amb el pas dels anys, ha fet una aposta ferma per “situar-se en el disseny de maquinària per al tractament de residus sòlids i d’aigües residuals.” El projecte LIFE PST-SORT neix, de fet, de “la iniciativa de la família Pujol, propietària de Grup Calaf, que ja fa temps que inverteix en R+D per recuperar el màxim de materials valoritzables”.
Grup Calaf va facturar l’any 2017 uns 92 milions d’euros, i té una plantilla de 320 persones.
En la seva cartera de negoci predomina la construcció, amb un 82%, molt per damunt dels serveis (10%) i la indústria (8%). Van néixer el 1964 amb l’objectiu de construir habitatges a l’àmbit local, i a partir dels setanta es va diversificar cap a l’obra pública, la rehabilitació i l’abastament d’aigua als nuclis urbans. A partir del 2000 va assumir un caire més generalista.