Mal­grat tot, el 2018 ha estat un bon any per a l’eco­no­mia cata­lana. Els mals augu­ris dels catas­tro­fis­tes habi­tu­als un cop més no s’han com­plert. El PIB ha cres­cut al vol­tant d’un 3%, més ele­vat que a Espa­nya (2,6%) i a la UE (2%). I s’ha con­ti­nuat reduint l’atur, que ara està al vol­tant del 10%. Tot i que encara és massa ele­vat, no hem d’obli­dar que el 2013 era del 24%. I els sala­ris en ter­mes reals han començat a pujar, encara que tímida­ment.

I què pas­sarà el 2019? Per saber-ho, convé recor­dar les for­ta­le­ses i feble­ses que té la nos­tra eco­no­mia. Pel cantó de les for­ta­le­ses podem des­ta­car la bona loca­lit­zació de Cata­lu­nya al món, i també el clima i la qua­li­tat de vida. També tenim una eco­no­mia molt diver­si­fi­cada (amb un impor­tant com­po­nent indus­trial) i inter­na­ci­o­na­lit­zada per l’ele­vat pes de la inversió estran­gera, les expor­ta­ci­ons i el turisme.

Però també tenim feble­ses: un impor­tant dèficit fis­cal i d’infra­es­truc­tu­res que ens empo­breix i per­ju­dica la com­pe­ti­ti­vi­tat, una tera­nyina legal i burocràtica que ho posa molt difícil al tei­xit empre­sa­rial, pre­ca­ri­e­tat labo­ral, baixa inversió en R+D i incer­tesa política, entre d’altres.

De cara al 2019, el FMI pre­veu desac­ce­le­ració i estima que el PIB crei­xerà un 2,2% a Espa­nya. I, a Cata­lu­nya, la Cam­bra de Comerç pre­veu un crei­xe­ment més alt (2,5%), que tot i ser més baix que el del 2008 és encara molt favo­ra­ble. Amb aquest crei­xe­ment, tot indica que l’atur es con­ti­nuarà reduint i els sala­ris con­ti­nu­a­ran aug­men­tant en ter­mes reals.

Però el que pas­sarà final­ment el 2019 depèn molt de com ho fem a par­tir d’ara. Tenim grans opor­tu­ni­tats, com ara l’impor­tant atrac­tiu que repre­senta Cata­lu­nya. El Finan­cial Times, per exem­ple, con­si­dera que actu­al­ment és la millor regió del sud d’Europa per a la inversió estran­gera. Però també hi ha impor­tants ame­na­ces: uns nivells de deute des­con­tro­lats a escala mun­dial, fi dels estímuls finan­cers del Banc Cen­tral Euro­peu, incre­ment del tipus d’interès als EUA, pro­tec­ci­o­nisme i con­flic­tes comer­ci­als, ines­ta­bi­li­tat política... I tot enmig de la quarta revo­lució indus­trial, que està trans­for­mant la majo­ria dels sec­tors empre­sa­ri­als. De cara al futur, aniríem infi­ni­ta­ment millor si poguéssim resol­dre les feble­ses que tenim. N’hi ha que depe­nen de la política (dèficit fis­cal...), d’altres depe­nen dels gover­nants (tera­nyina legal...) i n’hi ha que depe­nen de les empre­ses (R+D, qua­li­tat de l’ocu­pació...).

En resum, el 2019 també pot ser un bon any, si no ho fem mala­ment, amb permís del Sr. Trump, de la Xina, del BCE i dels nos­tres gover­nants. No obli­dem que el que pas­sarà en el futur depèn molt del que deci­dim i fem a par­tir d’ara.