Amb la cai­guda del bloc soviètic i el mur de Berlín a finals dels vui­tanta i prin­ci­pis dels noranta el model capi­ta­lista s’ha per­pe­tuat arreu del món amb més força que mai. La crisi del 2008 -ini­ci­ada amb la decla­ració de fallida del banc d’inversió nord-ame­ricà Leh­man Brot­hers després de 158 anys d’història- va sig­ni­fi­car un punt d’inflexió per al model econòmic domi­nant al món. La recessió en diver­sos països, amb dures con­seqüències per a mili­ons de per­so­nes que es van que­dar sense feina o amb sala­ris més bai­xos, ha com­por­tant alguns movi­ments alter­na­tius a l’hora de diri­gir els nego­cis. Des de fa uns anys, han sor­git certs movi­ments, al vol­tat del nom genèric de capi­ta­lisme cons­ci­ent, que pre­te­nen cor­re­gir les man­can­ces d’aquest model pràcti­ca­ment únic en la relació de l’oferta i la demanda en l’àmbit pla­ne­tari. El Focus d’aquesta edició de L’Econòmic pre­senta qui­nes per­so­nes han estat pio­ne­res en la nova manera de diri­gir una empresa, basada en valors més ètics, explica alguns casos de fir­mes que la uti­lit­zen i apro­fun­deix en la relació que té amb la res­pon­sa­bi­li­tat social cor­po­ra­tiva (RSC) que mol­tes grans empre­ses apli­quen, en molts casos, més com una qüestió de màrque­ting.

El capi­ta­lisme cons­ci­ent es basa en el com­promís de l’empresa amb estàndards soci­als i medi­am­bi­en­tals. Aquest cor­rent nas­cut als EUA i cada cop més estès al món occi­den­tal -i més ben implan­tada a Cata­lu­nya que a l’Estat espa­nyol- actua perquè les empre­ses exis­tei­xin cada cop més per raons que van més enllà del fet d’obte­nir només un guany. Així, aquest nou capi­ta­lisme hau­ria de crear valors per a tot­hom que esti­gui rela­ci­o­nat amb l’empresa: cli­ents, tre­ba­lla­dors, proveïdors, inver­sors... i fer-ho amb una alta dosi de trans­parència.

Les con­seqüències de la crisi inter­na­ci­o­nal del 2008 han fet refle­xi­o­nar la soci­e­tat en gene­ral i les noves gene­ra­ci­ons d’empre­sa­ris en par­ti­cu­lar, que estan veient que perquè una empresa fun­ci­oni bé s’ha d’esten­dre cap als tre­ba­lla­dors a través de valors i de copar­ti­ci­pació en les deci­si­ons estratègiques. Els nous empre­sa­ris bus­quen tre­ba­llar en empre­ses que ins­pi­rin, que tin­guin un propòsit que vagi més enllà de fer diners, que cui­din els seus tre­ba­lla­dors, que els emple­ats puguin par­ti­ci­par en el procés de cocre­ació de valors, en què les deci­si­ons no només les pren­guin els de dalt, sinó que es faci de manera més col·lec­tiva.