Empreses addictes a la cel·lulosa

La creixent digitalització de les empreses no està reduint el consum de paper als llocs de treball com seria lògic pensar. És ben bé al contrari, cada dia que passa augmenta la necessitat d’utilitzar el paper. Segons l’Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartró (Aspapel), el 2017 es van consumir a tot l’Estat 6,6 mil milions de tones, un 5,6% més que l’any anterior.

I un dels motors és la impressió de paper. Una mica menys d’una quarta part del consum total s’utilitza per a activitats gràfiques, edició, reprografia i escriptura. És ben bé que la realitat es nega a donar la raó a l’estatunidenc d’origen britànic Frederick Wilfrid, un erudit de la documentació que el 1978 va predir l’adveniment de la societat sense paper.

És cert que moltes empreses han fet esforços per reduir el seu consum de paper, ja sigui per consciència mediambiental, per disminuir costos o per més zel a l’hora de controlar els fluxos d’informació. El correu electrònic, la firma electrònica i els contractes intel·ligents han estat aliats en aquest objectiu. Però també s’han trobat amb vectors de signe diferent com ara la millora dels sistemes d’impressió. La firma d’impressores Toshiba calcula que cada any s’imprimeixen a Europa uns 500.000 milions de pàgines, unes 35 al dia per europeu. Però la dada més destacada és que un 45% acaba a la paperera al cap de pocs minuts, perquè la finalitat no és la conservació sinó un consum efímer. I és que segurament la força més poderosa en tota aquesta qüestió és la resistència de les persones a prescindir del suport de paper en el dia a dia. “El nostre coneixement es crea a partir de la nostra experiència multisensorial, d’allò que veiem, sí, però també d’allò que toquem, ensumen, assaborim o escoltem”, diu Alberto Castillo, director d’Hiperoffice, una companyia de material de papereria per a l’oficina i l’escola.

Superada la crisi, que va significar una caiguda de la despesa en aquest tipus de recursos, el sector ha tornat a créixer. Un estudi de la consultora Market Desk sobre el mercat del material d’oficina al món preveu un augment continuat fins al 2023, com a conseqüència de l’increment de les transaccions d’informació i de l’activitat econòmica al planeta; com més PIB, més paper.

Amb 32 punts de venda a tot Espanya –la gran majoria franquiciats-, Hiperoffice confirma aquesta evolució i preveu facturar un 7% més aquest 2019 i arribar a 1.150.000 euros, i obrir vuit botigues noves. Alberto Castillo es mostra confiat amb el futur i rebat tots els vaticinis sobre la fi del paper amb arguments procedents de troballes de les neurociències: “Se sap que la memòria muscular és tan important com la visual i que, sense aquella, l’aprenentatge no és tan intens.” L’empresa també és proveïdora de molts centres de formació i, com succeeix en els entorns laborals, l’anomenada “motxilla digital” no ha aconseguit substituir els materials tradicionals. Motiu pel qual Castillo pensa que el futur del sector està assegurat.

Si bé la tònica general és aquesta, també és cert que hi ha companyies que han fet gala de la reducció de paper, i han aconseguit algunes victòries a l’hora de crear una cultura empresarial d’aversió a la cel·lulosa.

Això, ho han detectat a Hermarta-Envatech, una firma de mobiliari per a oficines, que constata un decrement cada cop més notable dels espaís que tradicionalment s’havien destinat a contenir papers: és a dir, arxivadors o calaixeres personals (bucks). “Són mobles que fa uns anys emmagatzemaven documents i que avui en dia es fan servir més per guardar objectes personals: mòbils, motxilles o carmanyoles”, explica José Antonio Marta, director general d’aquesta empresa familiar de Mollet del Vallès. Els sectors en què aquest canvi és més evident són l’arquitectura i l’enginyera. On abans hi havia arxius tradicionals ara hi ha sales amb ordinadors i servidors.

No obstant això, reducció no significa desaparició, puntualitza Marta. De fet, hi ha altres empreses que semblen haver fet el camí contrari, el d’una clara involució. “Hi ha molta empresa petita, sovint micropime, en què la burocràcia administrativa ha crescut impulsada pels nous requeriments legals, la protecció dels riscos laborals, la gestió amb els clients... Per això alguna vegada que hem fet alguna proposta de disseny i execució acabem veient que el volum de paper continua existint o almenys la gestió del mateix no es fa correctament per la pressió del dia a dia de la pròpia activitat de la empresa”, subratlla José Antonio Marta.

Ja sigui per inèrcia o perquè els humans ho necessiten, la idea de l’oficina sense paper no ha acabat de reeixir en les empreses i administracions.