En menys d’un mes, concretament el 9 de febrer, entrarà en vigor la directiva de medicaments falsificats a tota la Unió Europea. La normativa estableix mesures per prevenir l’entrada de fàrmacs falsos en la cadena de subministrament legal (és a dir per la via de la producció, la distribució i la dispensació tant a les farmàcies com també als hospitals). Des d’aquell dia s’exigirà la instal·lació d’uns dispositius de seguretat en cada presentació farmacèutica, que és una mena d’identificador únic i un dispositiu contra manipulacions en l’envàs de medicaments.

La nova norma aspira a oposar resistència als medicaments falsos i també a reduir les vendes de medicaments en xarxes de comercialització paral·leles i il·lícites.

La directiva té uns efectes dobles, tant des del punt de vista econòmic com de la salut. El mercat de falsificació de medicaments, només a l’Estat espanyol, genera pèrdues de 1.432 milions d’euros anuals, segons dades de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea. Això equival al 7,6% de les vendes. Al conjunt de la UE, la xifra supera els 10.000 milions.

De fet, s’estima que els medicaments són el segon mercat, al darrere de les peces de vestir, en què més falsificació hi ha. La xifra resulta alarmant, no només pel perjudici que provoquen per a l’economia els medicaments falsos, ja que no tributen, sinó pels efectes sobre la salut del pacient que es poden derivar del subministrament d’un medicament fals.

Abans, però, de l’entrada en vigor de la nova directiva, diversos actors implicats en les noves exigències han hagut de passar per un procés d’adaptació empresarial.

El sector més afectat ha estat el de la indústria farmacèutica. La nova directiva europea els obliga a fer canvis en els procediments de producció. Farmaindustria, la patronal del sector, ha calculat que preparar-se ha suposat per a les farmacèutiques de l’Estat a afrontar unes inversions de més de 200 milions d’euros en el seu conjunt. Paral·lelament, és el sector que més es beneficiarà de la croada contra els medicaments falsos.

El director del departament tècnic de Farmaindustria, Emili Esteve, explicava que la inversió comporta uns beneficis per al sistema. “Les noves exigències permeten conèixer millor la farmacoepidemiologia d’un medicament o ser més eficients en una dispensació hospitalària. Pot contribuir a millorar els resultats en salut, perquè la lectura automàtica del codi permet minimitzar errades.”

Per la seva banda, les empreses de packaging per al sector farmacèutic a Catalunya també s’han vist immerses en processos d’actualització arran de la nova directiva. A Catalunya, els envasos per a les farmacèutiques suposen el 32% del negoci del sector del packaging, i tot i que no han fet un càlcul global de la inversió requerida, asseguren que hi ha empreses que fa un parell d’anys que estan adaptant els seus processos de producció per poder donar resposta a les noves necessitats que tindrà el sector farmacèutic. Una d’aquestes empreses és Durero Packaging, del grup Autajon, amb seu a Montornès del Vallès, que s’ha especialitzat a atendre aquesta demanda aplicant mesures contra la falsificació similars a les que s’utilitzen en la impressió de divises.