Hi ha hagut una celebració gairebé generalitzada en el sector de les energies renovables amb la decisió del govern espanyol de donar estabilitat a les taxes de retribució primada, que es mantenen entre el 7,09% i el 7,39%, amb la garantia que es mantinguin fins a l’any 2031 mesures que s’estableixen mitjançant un avantprojecte de llei que encara s’ha d’aprovar. Tanmateix, algunes veus, com EolicCat, l’associació catalana d’empreses del sector eòlic, ja han advertit que en el cas català aquestes rendibilitats poden no ser suficients perquè les instal·lacions siguin viables econòmicament, ateses les dificultats que hi ha al país per desenvolupar projectes amb moltes hores de vent.

Com assenyala Jaume Morrón, gerent d’EolicCat, amb aquestes retribucions, “el disseny de cada projecte ha de ser molt meditat, molt rigorós, perquè si han de ser de només 2.000 hores equivalents de vent a l’any, doncs no són viables”. Pel que fa al cas de Catalunya: “Tenim unes clares limitacions a causa del mapa eòlic, que exclou determinades zones pel fet que són considerades d’interès natural, que tenien un potencial realment important.” Segons afirma: “Si no hi haguessin les limitacions que imposa el mapa eòlic i es poguessin dissenyar projectes en àrees que permeten 3.000 hores equivalents de vent a l’any, no ens farien por les actuals rendibilitats.” A Catalunya, els promotors d’eòlica consideren que es troben, per culpa d’aquest marc regulador, en inferioritat de condicions. “Tenim les manilles posades, estem encotillats des de l’any 2002.” Al seu parer, caldria superar aquestes limitacions i estudiar les possibilitats de cada indret amb un bon potencial eòlic, això sí, amb el corresponent estudi ambiental. “Segons les anàlisis del clúster català de l’eòlica, un 80% d’emplaçaments tècnicament viables, amb un mínim de 3.200 hores equivalents de funcionament, han estat exclosos per les restriccions del mapa, ja sigui per una densitat elevada de la població o per un paisatge singular.

“Des d’EolicCat esperem que l’administració catalana derogui el decret que va donar lloc al mapa i que amb una nova regulació no es paralitzin projectes que, d’acord amb les lleis estatals, sí que s’arribarien a tramitar.” La legislació catalana estableix que sigui necessari un concurs públic per promoure un parc eòlic de 10 Mw, una mesura ja per se restrictiva, però és que, a més, “els parcs de 10 Mw són inviables fora de zones que tinguin riquesa de recurs”.

Des del sector fotovoltaic, el director general d’Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), José Donoso, creu que amb l’avantprojecte de llei del govern central es pot parlar de rescabalament després que el sistema de primes fos dràsticament retallat pel govern del PP l’any 2011: “Aquest avantprojecte de llei és important, perquè implica que no es faran noves retallades en la retribució, que sí que preveia el PP, que volia fer baixar la retribució fins al 4,1%.” A més, “fins al 2031 es manté aquesta retribució raonable, amb la qual cosa el promotor que va fer unes inversions amb unes previsions de rendibilitat determinades no ha de témer una nova retallada, que fins i tot li podria fer perdre el capital social”.

Val a dir que les retribucions es van fixar segons uns costos estàndard, cosa que va fer que alguns projectes perdessin fins a un 50% de la retribució, en un sistema que premiava la ineficiència.

La desaparició del que Donoso considera una veritable “espasa de Dàmocles” és crucial per a un sector que, d’acord amb el que preveuen els plans de transició energètica, en els anys a venir vol desenvolupar 30 Gw en projectes, la qual cosa es tradueix en una inversió de 30.000 milions d’euros. “Per escometre aquesta inversió necessitarem força capital estranger, i per a això s’ha de donar una imatge de país fiable jurídicament.”