El que importa, i això no es discuteix, és l’art, però mai és sobrer fer una campanya de màrqueting intel·ligent perquè la proposta creativa arribi arreu. Això és el que ha fet Rosalía amb l’abassegador El mal querer, fins al punt d’esdevenir exemple per assolir l’èxit empresarial, com assegura l’emprenedora i formadora en línia Judit Català, per a qui “si les cançons de Rosalía són una obra d’art, el seu màrqueting encara ho és més”. En els seus cursos de formació, Català explica als seus alumnes que una empresa “està perduda si no posa almenys el 50% de l’esforç en l’estratègia de màrqueting”, i fa que s’emmirallin en la cantant.

L’estratègia exitosa de Rosalía tindria diverses fases. En primer lloc, tindríem la diferenciació, haver-se convertit en la “vaca púrpura” de què parlava el publicista Seth Godin: “Rosalía, en un mercat que mou 700 milions a l’any només a Espanya, crida l’atenció de mil maneres, amb la seva música, la seva manera de vestir i els seus visuals.” El mal querer és un disc conceptual, basat en la novel·la occitana del segle XIII, en què les cançons desglossen un relat de cap a cap, i això “provoca que el consumidor vulgui escoltar i consumir totes les cançons i no es quedi només amb un hit”. “D’aquesta manera comprèn més d’un producte, en un gran exemple d’upselling.”

Tanmateix, perquè un fenomen s’esdevingui cal saber crear un clima previ, expectació. Judit Català també considera un gran encert “les dates de llançament estratègiques, amb un control magistral dels temps, per crear hype, generant una gran expectació per a un producte que molt poca gent ha vist”.

I com el que compta és arribar a molta gent, Judit Català també aplaudeix que Rosalía hagi apostat sense cap recança pel model freemium:“El seu nou disc està disponible gratuïtament en diverses plataformes, i això fa que arribi a més gent, amb el benentès que un percentatge d’aquests seguidors consumiran altres productes premium de l’artista.”

Situant-se musicalment en un territori fronterer entre dos mons musicals aparentment tan allunyats com el flamenc i el trap, Rosalía, com aprecia Català, “s’ha sabut construir un branding ben recognoscible”, amb un estilisme barroc que allotja tant la tradició com la darrera tendència. Rosalía també ha tingut l’habilitat de cercar el suport d’altres professionals perquè l’ajudin en el seu projecte personal, “i això ho fa visible a les xarxes socials”, cosa que contribueix a fer més gran el fenomen. Com a punt culminant, ha sabut també utilitzar els influencers: “Ha aconseguit que actrius, famosos i altres celebritats construeixin stories amb la seva música de fons, i això, per a la cantant, suposa una publicitat impagable.”